La cursa al 29-N arrenca amb Sánchez buscant remuntar amb l'habitatge i la dreta mirant a Ceuta i els tribunals

Pedro Sánchez ha premut el botó. El moment que l'oposició demanava des que va arrencar la legislatura arribarà el diumenge 29 de novembre. Espanya tornarà a votar després de viure la que, amb tota probabilitat, serà la campanya electoral més vibrant de les que es recorden.

Els partits afronten les menys de vuit setmanes que queden perquè s'obrin les urnes en posicions molt diferents. El trauma del 2023 pesa molt a la dreta, que esperava amb ganes la convocatòria electoral tres anys i mig després de perdre el govern que tenien repartit just abans de l'última. El Partit Popular sap que arrencar la cursa al capdavant els deixa amb tot per perdre, mentre miren de reüll la seva dreta. L'ascens de Vox sembla l'única línia del disseny de guió que tots assumeixen que sonarà en escena el 29 de novembre.

A l'altre costat, el govern assumeix que la campanya tornarà a consistir a cridar a la remuntada. El Partit Socialista afronta l'arrencada en el seu pitjor moment a les enquestes, i amb un espai polític a la seva esquerra que arriba a la convocatòria electoral sense candidat. Això ho sabia Sánchez, que tot i així ha tingut en compte que se li presenta el moment més favorable en molt de temps per buscar el miracle.

Fins fa dues setmanes, tot feia pensar que la crisi de Ceuta coparia el final de la legislatura. La gestió del govern abans i després de l'entrada massiva era gasolina per a una oposició que esperava anhelant que, com va passar a principis d'estiu, els tribunals anessin donant cops al PSOE i l'executiu. Tanmateix, el desnonament de la Maricarmen i la reacció social ho va canviar tot. L'habitatge ha tornat a situar-se al capdamunt del debat, obrint un marc electoral en què l'esquerra parteix amb avantatge.

La clau serà la mobilització que aconsegueixi insuflar l'esperit de les acampades i manifestacions entre els votants d'esquerres, i quant aconsegueixin el PP i Vox desviar el focus cap a Ceuta i els casos de corrupció dels quals, previsiblement, hi continuarà havent notícies durant la campanya.

El PP arrenca una campanya centrada en Sánchez amb tot per perdre

Al PP estaven divendres "com motos". Així ho deien les seves fonts al Congrés dels Diputats, just quan els seus vots s'unien als de Vox i Junts per tombar els decrets d'habitatge del govern. Els d'Alberto Núñez Feijóo sabien que aquesta votació era determinant, i que els carrers en cap cas no estarien del seu costat en un tema com la crisi habitacional.

Per això, reptaven Sánchez a prémer el botó, com va fer diumenge el seu número dos, Miguel Tellado. En públic, els populares han celebrat a so de bombo i platerets la convocatòria electoral, però en el més profund saben que els precedents no són bons. En una campanya que es plantejarà com un plebiscit per l'habitatge, a Gènova saben que tenen poc a guanyar, per la qual cosa hauran de posar tota la maquinària en marxa si volen conquerir nou electorat.

Les enquestes pronostiquen que aquest no serà el seu objectiu. De fet, malgrat que gairebé totes coincideixen que el PP guanyarà les eleccions i que vorejarà la majoria absoluta juntament amb Vox, la demoscòpia fa preveure que el camí dels populares al 29-N passa per intentar esmorteir una caiguda en vots que, per lleugera que sigui, sembla condemnada a ocórrer.

Per mirar de perdre els menys possibles o, fins i tot, repetir el resultat de 2023, el PP articularà una campanya personalitzada en Pedro Sánchez. Ho faran fins i tot amb l'habitatge, com va demostrar Feijóo tot just acabar el ple del Congrés. El líder de l'oposició va utilitzar les pròpies dades del Govern per criticar els vuit anys de política d'habitatge del PSOE i Sumar, però d'ara endavant buscarà evitar al màxim un marc que sap de sobres que no li beneficia.

El focus es posarà a Ceuta, on la situació està molt més encaminada i cada vegada surten menys notícies que els serveixin com a combustible; i en les investigacions judicials obertes. Les més predominants les que hi ha a l'Audiència Nacional contra José Luis Rodríguez Zapatero, amb l'expresident a l'espera de la taxació de les seves joies; i la peça secreta sobre el PSOE; però també estan a l'espera que arrenqui el judici oral contra Begoña Gómez, esposa del president. Mentrestant, a Gènova passaran les properes vuit setmanes buscant explicacions de com, si els resultats ho permeten, obriran les portes de la Moncloa a l'ultradreta.

El PSOE busca la mobilització sense opció a la seva esquerra

A Ferraz es creuen els dits perquè el calendari judicial no sigui tan dur com a l'estiu, quan cada setmana rebien un cop de pal més gran que l'anterior. Amb la situació a Ceuta molt més encarrilada, la campanya del PSOE se centrarà en l'habitatge, i a presentar Sánchez com el baluard de l'esquerra a escala nacional i internacional.

Els socialistes parteixen amb desavantatge en les enquestes, però amb l'esperit de 2023 molt present. Queda pendent conèixer de quins elements va a treure mà el president per a la campanya. Ell va assegurar fa poc que tornaria a comptar amb Zapatero, però ara, amb la previsió d'una carrera electoral exprés i d'alta tensió, cada moviment haurà de mesurar-se amb cautela.

El que està clar és que Sánchez presentarà l'oposició com "la pitjor de la democràcia", com va deixar clar en la pròpia declaració institucional en què va convocar les eleccions aquest dilluns. L'alarma amb l'auge de Vox ja ha demostrat ser la seva millor baza en el passat, però per capitalitzar-la necessitarà un espai fort a la seva esquerra amb què poder pactar si aconsegueix esmorteir la caiguda del PSOE que vaticinen les enquestes.

Potser les bones previsions de partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) o EH Bildu animin el president en les seves càbales electorals, però l'absència d'una esquerra nacional forta és el major risc perquè Sánchez perdi la Moncloa el 29 de novembre. Per això, el seu major objectiu és buscar que aquest dia hi hagi una participació massiva en les eleccions.

Vox engreixa la seva possible entrada al Govern

Si això ocorre i, com es preveu avui en les enquestes, la dreta ronda els 200 escons, les portes del Govern s'obren de bat a bat per a l'entrada de l'ultradreta. Vox és l'únic partit que aspira a disparar-se des de 2023, segons alguns sondejos per sobre dels 60 escons al Congrés.

Els de Santiago Abascal parteixen amb l'avantatge que no necessiten articular un gran discurs al voltant de l'habitatge per afermar el seu electorat, i buscaran capitalitzar en canvi el descontentament amb el Govern i pescar entre els indecisos que deixi a la seva dreta el PP. També jugaran amb la indignació als carrers, però no amb la que acampa a la Puerta del Sol. Vox tractarà de mobilitzar els seus parlant de Ceuta, emparentant la immigració, i aprofundint en l'estratègia de deshumanitzar Sánchez per afermar el vot per descontentament.

L'esquerra accelera per triar un candidat del qual tots dubtin

Sens dubte, la convocatòria electoral ha agafat en el pitjor moment possible a l'esquerra del PSOE. Després de les autonòmiques de principis d'any, els partits de Sumar i Podem van afrontar la necessitat de buscar com més aviat millor un candidat i una fórmula electoral que els ajudi a no reeditar en les generals el desastre que van patir a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia.

Els mesos han anat passant, i a part del compromís de la coalició Sumar de tornar a anar unida a les urnes, les eleccions s'han convocat sense que hi hagi res clar. Des de la marxa de Yolanda Díaz, anunciada al febrer, el carrusel de noms propis disposats a succeir-la segueix en l'aire. El soci minoritari del Govern va tirar a l'esquena del ministre Pablo Bustinduy els decrets d'habitatge, i tots els ulls estan des de divendres sobre ell.

No obstant això, el titular de Drets Socials segueix descartant-se, per la qual cosa el nou Frente Amplio -sota el qual concorreran, de moment, Izquierda Unida, Más Madrid, Comunes i Movimiento Sumar- haurà de decidir-se entre les fórmules que apunten, en un cartell conjunt o individual, als ministres Ernest Urtasun i Mónica García o l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau. I també hauran de decidir sobre el moviment de Podemos per celebrar unes primàries obertes en tot l'espai, que Irene Montero ha proposat dos dies abans del 17 d'octubre, quan es presenta el Frente Amplio. El termini acaba un dia abans, data límit per registrar coalicions electorals.