La crisi migratòria de Ceuta arriba a l'Audiència Nacional

La crisi migratòria desfermada a Ceuta dijous passat ha arribat als Tribunals espanyols. L'Audiència Nacional ha decidit obrir diligències prèvies sobre l'arribada de desenes de milers de persones, que van accedir il·legalment a Espanya procedents del Marroc a través de la frontera de la ciutat autònoma. La Justícia també ha sol·licitat un informe a la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres per dilucidar si els esdeveniments responen a "una acció concertada o dirigida per alguna organització o grup criminal", direcció en la qual apunten des del país veí.

L'Audiència Nacional vol conèixer també "qui haguessin pogut participar en tals accions" i, una vegada rebuda tota la informació, prendrà la decisió sobre si compta amb competències per obrir una investigació penal després de la denúncia d'Iustitia Europa. L'acte té data del 31 de juliol i la signatura de María Tardón, titular del Jutjat Central d'Instrucció, qui considera necessari "instruir diligències prèvies i practicar aquelles essencials encaminades a efectuar tal determinació i, si escau, el procediment aplicable i la competència d'aquesta jurisdicció per conèixer dels fets".

Contingut de la denúncia

Iustitia Europa va interposar la denúncia per presumptes delictes contra la Seguretat de l'Estat, contra la Nació, per afavoriment de la immigració il·legal i el tràfic de persones, organització criminal i omissió del deure de perseguir delictes. Ara, la magistrada reclama a la UCRIF que traslladi "quants elements d'identificació de qui haguessin pogut participar en tals accions" o "de tenir alguna constància" sobre els fets.

L'organització recull en la seva denúncia que la "mobilització" de persones migrants del Marroc a Ceuta "no pot ser qualificada com un fenomen migratori ordinari o espontani" per la "dimensió temporal i la concentració de milers d'individus llançant-se simultàniament al mar des de les costes marroquines".

"Ens trobem davant una instrumentalització de fluxos migratoris que, pel seu volum i forma d'execució, suposa un desbordament de les capacitats de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i dels serveis d'acollida, comprometent la integritat territorial i la seguretat pública en una frontera exterior de la Unió Europea", aprofundeixen.

Així mateix, destaquen "la passivitat observada a les costes d'origen suggereix una relaxació deliberada dels controls fronterers per part del Marroc, la qual cosa podria constituir una cooperació necessària o una tolerància conscient per permetre la sortida massiva cap a Espanya, utilitzant la pressió migratòria com una eina de coacció política o diplomàtica, no sent la primera vegada que succeeix a aquesta escala".

Els fets són complexos i l'Audiència Nacional haurà de dilucidar, en primer lloc, si pot investigar-los. Per el moment, la jutgessa Tardón, qui també acorda informar de l'obertura de diligències a la Fiscalia, assenyala que està pendent de "resoldre" la "competència penal" del seu tribunal sobre els fets denunciats.