La Comissió Europea defensa novament la regularització enfront dels dubtes del Suprem

A principis d'aquest any, quan el Govern d'Espanya impulsava la mesura de regularització d'immigrants il·legals al país que disposessin d'un arrelament demostrable, la Comissió Europea indicava que l'Executiu espanyol no estava incorrent en cap il·legalitat. Ara, alguns líders europeus recaptaaven aquesta acció en entendre que podria tenir conseqüències negatives per als seus Estats, tal com han expressat els primers ministres de Bèlgica, Dinamarca, Hongria o Alemanya.

No obstant això, segons apuntava la Comissió Europea el mes de gener, la mesura migratòria era competència de l'Estat espanyol i no hi havia il·legalitats. El comissari europeu d'Afers Interns i Migracions, Magnus Brunner, era preguntat per aquesta iniciativa que buscava posar en marxa l'Executiu espanyol, sobre la qual va explicar que "és una competència dels Estats membres fer el possible en la lluita contra la immigració il·legal. Aquest cas és diferent perquè són persones que ja són a l'Estat membre i Espanya té la competència sobre com reaccionar i abordar l'actuació legal de la migració".

En aquell moment, tant el PP com Vox van mostrar un clar rebuig a la regularització d'immigrants il·legals a Espanya, assegurant que acudirien a les institucions europees per posar fre a la mateixa. No obstant això, en aquest context, el mateix Brunner responia apuntant que el Govern de Pedro Sánchez estava actuant d'acord amb les competències de què disposa i que no hi havia possibilitat d'actuar en la forma en què ho sol·licitaven. "Estem al corrent de la nova llei i del que s'ha decidit a Espanya. És clar que és responsabilitat de cada Estat membre", assenyalava el comissari europeu, qui puntualitzava que "cal fer distinció entre immigració legal i il·legal i cal trobar solucions i vies legals per a aquest tema. Hem de treballar conjuntament, però la Comissió Europea no té competència en aquestes qüestions, només podem recomanar itineraris legals i arribar a acords amb els països membres perquè els assumeixin".

En aquells dies des de la Comissió Europea sí que es van pronunciar en relació a aquests assumptes i ara tornen a aquesta postura, encara que esperant la resposta dels tribunals. Això és una cosa que s'ha evidenciat aquest dimarts, ja que s'ha evitat fer comentaris sobre la decisió que ha pres Tribunal Suprem i per la qual preguntarà tant al Govern d'Espanya com a diverses comunitats autònomes liderades pel PP i a diferents associacions si s'ha d'elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la qual s'esclaris si la regularització extraordinària de migrants aprovada per l'Executiu socialista col·lideix o no amb les directives europees.