La Comissió Europea conclou que la 'prioritat nacional' de Vox vulnera la jurisprudència del TJUE

La 'prioritat nacional' impulsada per Vox i recolzada pel Partit Popular (PP) que anteposa els espanyols als estrangers en l'accés als serveis públics ha tocat sostre aquest dimarts a la Comissió Europea. Des de l'Executiu comunitari adverteixen que aquest principi vulnera la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i recorda que ni els Estats ni les comunitats autònomes tenen potestat per endurir o modificar les condicions d'accés a aquests serveis.

Aquesta resposta arriba després que l'eurodiputat de Compromís i membre de Verds/ALE, Vicent Marzà, registrés a l'Eurocambra una pregunta en la qual demanava conèixer si l'aplicació d'aquesta prioritat nacional entra en conflicte amb el dret comunitari i també amb l'objectiu de saber si els criteris adoptats per diversos Estats membres en l'accés a recursos públics xoca amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. En resposta a tot això, el comissari d'Interior i Migració, Magnus Brunner (PPE), ha posat de relleu que els Estats membres no poden imposar de forma unilateral requisits de residència superiors a cinc anys en el marc de la normativa europea sobre residents de llarga durada, establert en la Directiva 2003/109/CE. "Els Estats membres no poden imposar unilateralment un requisito de residència més llarg que el període de cinc anys establert", resa l'escrit de resposta.

D'aquesta manera, Brunner alerta que alguns requisits de residència poden constituir discriminació indirecta si perjudiquen de manera desproporcionada persones d'altres nacionalitats. Segons es detalla en la resposta de l'Executiu comunitari, requisits com el temps de residència poden ser discriminatoris quan perjudiquen de manera desproporcionada nacionals d'altres Estats membres o nacionals de tercers països i els col·loca en una situació de desavantatge. "A menys que estigui justificada i sigui proporcionada, una disposició de Dret nacional és indirectament discriminatòria si afecta intrínsecament els nacionals d'altres Estats membres o els nacionals de tercers països més que els nacionals de l'Estat d'acollida", sosté la Comissió Europea en la seva resposta.

En línies similars a l'anterior, en la pregunta formulada Marzà posava de relleu la incorporació d'aquesta mesura en acords recents de govern a Espanya, com a Aragó o la Comunitat Valenciana. En resposta a això, Bruner sosté que, malgrat que "la Llei d'Aragó encara no s'ha adoptat", la Comissió "continuarà seguint l'evolució de la situació per vetllar pel compliment del Dret de la UE".

Requisits que vulneren la Directiva europea

No obstant això, el que és cert és que en l'accés a la inscripció com a demandant d'habitatge protegit en règim de compra, la norma estableix un mínim de deu anys d'empadronament històric en algun municipi de la Comunitat Valenciana i d'Espanya, de manera continuada o interrompuda. És a dir, aquest requisit duplica el període de cinc anys a què es refereix la resposta del comissari en relació amb la Directiva europea sobre residents de llarga durada.

A raó d'això, l'eurodiputat de Compromís ha presentat una nova pregunta parlamentària en què sol·licita a la Comissió que aclareixi si el requisit previst en la Llei 5/2026 vulnera l'article 11 de la Directiva 2003/109/CE, si avaluarà el seu possible caràcter discriminatori a la llum de la jurisprudència del Tribunal de Justícia i quina mesura preveu adoptar davant una norma ja aprovada.

Amb tot això, Marzà denuncia que la 'prioritat nacional' "és el recurs d'una dreta que, davant la seva falta de propostes i d'una estratègia real per resoldre els problemes de la ciutadania, necessita fabricar enemics i assenyalar qui deixar fora". "El més greu és que PP i Vox impulsen aquí mesures que xoquen amb les normes europees que els seus propis representants recolzen a Brussel·les. No es pot votar una cosa a Europa i fer la contrària a casa. La igualtat de tracte no és opcional i els drets no poden convertir-se en moneda de canvi per alimentar un discurs discriminatori", defensa Marzà.