La Comissió Europea accepta estudiar la queixa de Junts per la regularització extraordinària de migrants

La Comissió Europea (CE) estudiarà la queixa que Junts va formular sobre la regularització extraordinària de persones migrants del Govern per determinar si el procés iniciat el passat mes d'abril respecta la normativa europea. Així ho han anunciat aquest dimecres els postconvergents en un comunicat en què expliquen que serà la Direcció General de Migració i Afers d'Interior l'encarregada d'analitzar la denúncia que van presentar a principis del mes de juliol. La formació liderada per Carles Puigdemont ha indicat que van obtenir resposta de la CE el 23 d'octubre mitjançant una carta en què comunicava que l'escrit "ha estat registrat com a reclamació" i que els seus serveis l'"examinaran a la llum de la legislació aplicable de la Unió Europea".

Segons els postconvergents, la Comissió Europea realitzarà una primera valoració en els dos mesos següents al registre de la queixa, del qual encara no consta la data exacta. Així mateix, està previst que la institució de la UE decideixi en un termini màxim d'un any si requereix explicacions a Espanya o, per contra, opta per arxivar la denúncia.

En la denúncia signada l'1 de juliol per l'advocada Esther Padró Maristany, en representació de Junts, els postconvergents reclamen que s'estudiïn diversos punts del Reial Decret 316/2026, de 14 d'abril, pel qual es modifica el reglament d'estrangeria per obrir el procés extraordinari de regularització. Entre aquests, que Espanya no avisés la Unió Europea i els països membres, argumentant que "aquesta mesura els afecta perquè un permís de residència espanyol permet viatjar per l'espai Schengen fins a 90 dies de cada 180".

Així mateix, en l'escrit, els postconvergents es queixen que el reial decret "arxiva els expedients i revoca les ordres d'expulsió de les persones que obtenen el permís sense distingir cas per cas, incloses les que havien confirmat els jutges". També denuncien que en el procés de regularització els qui van demanar asil podien obtenir un permís ordinari si retiraven la sol·licitud "sense que ningú hagi comprovat si necessitava protecció".

A més, Junts acusa la regularització extraordinària d'abril de no respectar la diversitat lingüística que es exigeix a l'article 3.3 del Tractat de la Unió Europea i l'article 22 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE. En aquest sentit, assenyala que "el reial decret només esmenta l'aprenentatge de les llengües oficials 'entre altres elements'" i que, per tant, "es pot viure a Catalunya sense cap tipus de vincle amb el català".

Què pot succeir si la Comissió Europea determina que s'ha incomplert amb la normativa europea

Com es recull a l'article 258 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), en cas que la Comissió conclogui que algun aspecte de la regularització suposa l'incompliment d'alguna de les obligacions dels Estats membres per a amb les normes europees, enviarà una carta al Govern demanant explicacions. Si les respostes d'Espanya no la convencen, la CE podrà remetre un dictamen motivat amb un termini perquè pugui corregir aquella qüestió en què determini que no es respecta la normativa.

En tal supòsit, si Espanya no realitzés la correcció que li demanés, la Comissió podria demandar-la davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El procés judicial podria allargar-se anys fins a conèixer una sentència que, en cas que s'incomplís, podria derivar en la petició de sancions econòmiques per part de la CE.

Fins ara la justícia no s'ha pronunciat en contra del reial decret que ha permès la regularització de persones migrants, atès que el Tribunal Suprem va rebutjar el 8 de juliol suspendre'l cautelarment, com sol·licitaven la Comunitat Valenciana i Aragó en un recurs, i es va oposar també a portar-lo al TJUE. La Sala Tercera de l'Alt Tribunal va al·legar que no resultava "pertinent" el plantejament d'una qüestió prejudicial als magistrats europeus en aquell moment processal. No obstant això, Junts creu que un hipotètic requeriment de la Comissió Europea al Govern "donaria al Suprem un motiu més per portar l'assumpte a Luxemburg".

Junts diferencia la seva denúncia de les de PP i Vox

Junts no ha estat l'únic partit polític que ha presentat una denúncia a Brussel·les pel procés de regularització extraordinària que es va posar en marxa a l'abril. També ho van fer al gener PP i Vox. No obstant això, la resposta que van rebre per part del comissari europeu d'Afers d'Interior i Migració, Magnus Brunner, va ser que la legalització dels ciutadans migrants era competència de l'Estat i no de la Unió. "Les decisions i polítiques per regularitzar l'estatus de nacionals de tercers països residents il·legalment és una responsabilitat dels Estats membres", va remarcar.

Els posconvergents defensen que la queixa de PP i Vox es diferencia de la seva perquè "van qüestionar la mateixa decisió de regularitzar", mentre que ells van assenyalar "normes europees concretes" que, al seu parer, "el Govern no ha respectat". "Junts reconeix que regularitzar correspon a Espanya i critica la manera de fer-ho", subratllen en el comunicat.