La clau catalana (III): Qui s'emportarà els vots d'Aliança a les generals?

Aliança Catalana ha deixat clar que no pensa concórrer a les generals del proper 29 de novembre en considerar que es tracta de les eleccions d'un "país veí". La líder de la formació d'extrema dreta independentista, Sílvia Orriols, ja va anunciar el 2025 que tenia intenció de reformar els estatuts del partit per vetar la possibilitat que es presenti al Congrés dels Diputats i al Senat. La modificació dels reglaments encara no s'ha produït, però Orriols ha reafirmat aquesta setmana la seva negativa a participar en els comicis estatals, assenyalant que si algun dia el seu comitè de govern decideix el contrari, ella trencarà el seu carnet de militant i abandonarà Aliança. Davant la seva absència, la principal qüestió és qui s'emportarà l'electorat cada cop més nombrós amb què, segons les enquestes, compta la força d'índole xenòfoba a Catalunya.

L'últim sondeig d'IPSOS per La Vanguardia sobre les eleccions al Parlament de Catalunya, publicat el 4 d'octubre, situa ja Aliança Catalana com a segona força amb 30 escons i el 17,9% dels vots, confirmant la tendència ascendent del partit d'Orriols que es reflecteix en cada nova enquesta. El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO) -que vindria a ser el CIS català- del passat juliol posicionava la formació en el tercer lloc amb entre 23 i 25 diputats i entre el 14 i el 16% dels electors. L'ascens pronosticat pel CEO s'explicaria per una transferència de vot procedent de tots els partits de l'arc parlamentari, però que perjudica sobretot Junts, al qual robarien un 28% dels seus suports, i a Vox, al qual arrabassarien un 23% de l'electorat.

Per tant, el lògic és pensar que seran Junts i Vox les dues formacions que més es beneficiaran del rebuig d'Orriols a concórrer a les eleccions del 29N. Un escenari que coincideix amb el que dibuixa a ElPlural.com el professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i autor del llibre Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme d'Aliança Catalana, Xavier Torrens, qui augura que els potencials votants d'Aliança Catalana "aniran a parar a tres blocs diferents i força diversos entre ells".

Junts, el major beneficiat

Des del punt de vista del sociòleg, el bloc que probablement serà més majoritari dins dels electors d'Aliança Catalana serà el que voti a les generals a Junts. A més, per a Torrens, aquest percentatge de l'electorat d'Orriols podria augmentar ara que tot indica que el líder dels posconvergents, Carles Puigdemont, tornarà una vegada passades les eleccions després de l'aval del Tribunal Constitucional a que se li apliqui l'amnistia i la suspensió de l'ordre de detenció que fins aquest dimarts pesava sobre l'expresident de la Generalitat.

Un altre factor que Torrens creu que pot ajudar Junts a recollir electors d'Orriols el 29N és l'elecció de Míriam Nogueras per encapçalar la candidatura, donada a conèixer aquest dijous, atès que considera que "té un perfil polític que li permet emportar-se molts vots d'Aliança Catalana". L'expert veu en la portaveu posconvergent al Congrés una figura amb un perfil de "política forta" similar al d'Orriols i opina que per això "és més fàcil el traspàs de votants d'Aliança cap a Junts a les generals".

El profit que pot treure Junts de l'absència d'Aliança es pot mesurar observant les enquestes més recents. Segons el sondeig realitzat entre el 22 i el 25 d'agost per Cluster17 per a Agenda Pública, de presentar-se el partit d'Orriols a les generals, aquest obtindria l'1,6% dels vots del conjunt d'Espanya (equivalent a un 12% dels votants de Catalunya), mateix percentatge que els posconvergents, als quals robarien un 36,6% dels electors que els van votar a les eleccions del 23 de juliol de 2023.

Així mateix, una enquesta elaborada aquest 7 d'octubre per NC Report per a La Razón sobre les generals, en la qual Aliança Catalana no apareix entre les opcions, atorga a Junts entre 10 i 11 escons al Congrés i un 2,9% dels vots. El resultat d'aquest sondeig, realitzat després de la convocatòria d'eleccions i la confirmació per part d'Orriols que la seva formació no concorrerà, podria llegir-se com una conseqüència de l'absència del partit ultranacionalista català, atès que suposa un increment de 3 o 4 diputats per als posconvergents a la Cambra Baixa que contrasta amb el retrocés que les enquestes els vaticinen respecte a les catalanes; la d'Ipsos, sense anar més lluny, pronostica una pèrdua de més de la meitat d'escons al Parlament, descendint dels 35 als 16.

Tanmateix, els resultats de l'enquesta de NC Report mostren un futur molt més positiu per als posconvergents del que reflecteixen altres sondejos recents. En aquest sentit, l'últim baròmetre del CEO concedeix a Junts entre 4 i 5 escons, podent perdre fins a 3 dels 7 diputats amb què compta en l'actualitat. Una estimació que coincideix amb la de GAD3 per a ABC, publicada el passat 6 de setembre, la qual els concedeix 4 parlamentaris i l'1,2% d'electors a Junts. En aquest context, cal preguntar-se si la confirmació del 'no' d'Orriols a les generals després de l'anunci de l'ajornament electoral pot explicar la sobtada pujada.

El vot dual d'Aliança Catalana i Vox

Torrens defineix part dels electors d'Aliança Catalana que en les generals donaran suport a una altra formació a causa de la seva absència com a "votants duals", que és com es coneix aquelles persones que tenen pensat votar un partit en els comicis a una institució concreta i que tenen clar donar suport a un de diferent en les eleccions a una altra. Segons el professor de Ciència Política, aquest serà el cas de molts dels electors d'Orriols que votaran Junts, però especialment entre els qui posaran a l'urna la papereta de Vox.

L'autor de Salvar Catalunya situa Vox com el segon partit que més benefici creu que traurà que no es presenti Aliança a les generals. Torrens remarca que hi haurà votant dual que es decantarà per Orriols per a les eleccions catalanes i les municipals, però que, en canvi, té clar que en les generals donarà suport a la formació presidida per Santiago Abascal tant el 29N com en els pròxims comicis a les Corts Generals.

Malgrat que pot semblar contradictori que un votant d'una formació independentista doni suport també a un partit nacionalista espanyol, encaixa en el perfil de part de l'electorat d'Aliança Catalana. En aquesta línia, el CEO indica que únicament el 55% dels electors d'Orriols a nivell autonòmic vol que Catalunya sigui un Estat independent, així com que el 26% prefereix que es converteixi en un Estat dins d'una Espanya federal i el 24% opta per què es mantingui com a comunitat autònoma. Igualment, un 31% dels seus seguidors opina que la immigració és el problema més greu i un 19% creu que ho és la inseguretat ciutadana, dos dels temes principals dins del discurs de Vox.

Els votants d'Aliança que donaran suport a Vox en les generals formen el tercer (quant a mida) dels blocs en els quals Torrens creu que es repartiran els electors d'Orriols el 29N. Entre aquest i el dels que es decantaran per Junts, Torrens situa el dels que optaran per l'abstenció en uns comicis estatals sense la formació xenòfoba independentista. "És altament probable que l'ordre sigui Junts, l'abstenció i Vox", apunta.