La clau catalana: El factor Puigdemont

La suspensió de la ordre de detenció que pesava fins aquest dimarts sobre el líder de Junts, Carles Puigdemont, deixa via lliure a l'expresident de la Generalitat per tornar a Catalunya després de nou anys fugit a Waterloo (Bèlgica) i ho fa amb les eleccions generals recentment convocades per Pedro Sánchez per al pròxim 29 de novembre. En aquest context, sorgeixen dues grans incògnites: quan tindria pensat tornar Puigdemont i, en cas de produir-se abans que se celebrin els comicis, quin efecte podria tenir el seu retorn en els resultats electorals tant per a la seva formació, a la qual les enquestes pronostiquen una pèrdua de diputats, com per a la resta de partits polítics.

El retorn de Carles Puigdemont, al qual el dirigent independentista encara no ha volgut posar data (almenys públicament), podria aupar un Junts que, segons els sondejos, afronta una crisi electoral especialment aguda respecte a les futures eleccions autonòmiques, però que també podria afectar-lo en les generals -encara que en menor mesura al no concórrer Aliança Catalana, formació que més vots li robarien en les catalanes-. En aquest sentit, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), que vindria a ser el CIS català, vaticinava que els postconvergents passaran de tenir 7 diputats al Congrés a comptar amb entre 4 o 5, mentre que ERC podria ascendir dels 7 escons als 11. Una previsió compartida amb altres enquestes d'aquests últims mesos.

No obstant això, Junts s'ha estat enfrontant en els últims anys a un escenari en el qual el seu líder es trobava a 1.300 quilòmetres de distància de Barcelona i, per tant, els postconvergents no han comptat amb la seva figura més visible al territori en el qual es disputen les eleccions. Per tant, el retorn de Puigdemont i la seva tornada a ocupar espais polítics podria ajudar els postconvergents a sortir de la crisi electoral que mostren les enquestes i evitar el descens en escons.

De fet, aquest dijous s'ha publicat un sondeig elaborat per NC Report per a La Razón el dimecres, tan sols un dia després de l'aixecament de l'ordre de detenció, que atorga a Junts entre 10 i 11 escons i un 2,9% dels vots. Uns resultats molt diferents als que reflecteix no només el baròmetre del CEO, sinó també altres com el de GAD3 per a ABC del passat 6 de setembre, el qual concedeix als postconvergents 4 diputats i un 1,2% de l'electorat. Les dades més recents poden ser conseqüència del que ha ocorregut aquesta setmana o tan sols coincidència i, a part, una sola enquesta no significa necessàriament que el partit hagi superat el clot, però no deixen de ser cridaners.

La tornada de Puigdemont probablement succeeixi després del 29N

Per poder tenir un efecte sobre les generals del 29N, el retorn de Puigdemont hauria de donar-se en les properes setmanes, abans de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, cosa que no està assegurat que succeeixi. El professor de comunicació política de la UPF-BSM de Barcelona School of Management, Toni Aira, assenyala a ElPlural.com que el que li sembla "més lògic" és que el líder de Junts torni passat el mes de novembre, quan les generals ja estiguin resoltes, atès que tornar durant una campanya electoral suposaria fer-ho "en clau de partit", mentre que Puigdemont voldria que el seu retorn fos en el paper de president de la Generalitat a l'exili.

"Ell ha estat a l'exili tot aquest temps, sobretot en clau de president legítim de la Generalitat i, per tant, aquesta idea de la dignitat institucional i del president de Catalunya, no de Junts, que no ho ha estat en tot moment, la vol deixar especialment nítida i clara", explica Aira, que afirma que esperar que passin les generals és el que més encaixaria amb la lògica que ha plantejat Puigdemont fins al moment de reivindicar-se com a dirigent de Catalunya. A més, l'expert remarca que també podria estar esperant la resolució definitiva del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l'ordre de detenció que ha aixecat i l'aplicació de la llei d'amnistia per al líder postconvergent.

L'instructor del procés ha deixat sense efecte l'ordre de cerca i captura de forma provisional davant la sentència aprovada aquest dimarts pel Tribunal Constitucional que avala l'aplicació de la llei d'amnistia en el cas dels set líders independentistes que van presentar recursos d'empara davant la negativa del Suprem d'aplicar-los l'amnistia, al·legant que en el seu cas s'havien enriquit personalment amb els fons públics malversats. Llarena va avançar que esperaria a rebre el text, que el tribunal de garanties li ha notificat formalment aquest dimecres, i estudiar-lo per emetre una resolució definitiva sobre l'amnistia, respecte a la qual encara no s'ha pronunciat, i l'ordre de detenció, que va suspendre per tractar-se d'una mesura cautelar.

Davant aquesta situació i a causa del temps que fa que és fora, el president de Junts optaria per actuar amb prevenció i esperar que existeixi una resolució definitiva. "Fa nou anys que no pot estar amb els seus a Catalunya i això des d'un punt de vista personal implica una feina de mentalització i de no generació d'expectatives que es poden veure frustrades", apunta el politòleg, que recalca que el mateix Puigdemont "ha dit en més d'una ocasió que durant aquest temps creia que no podria tornar".

Segons Aira, la reticència de Puigdemont també es deuria al fet que considera que la judicatura espanyola està lluny de la imparcialitat i això el portaria "a ser previngut i a no vendre la pell de l'os abans de caçar-lo". D'aquesta manera, sembla complicat que l'expresident de la Generalitat torni abans de ser emparat.

La previsió d'Aira que el retorn de Puigdemont no es produeixi fins un cop passades les generals coincideix amb el que des de l'entorn de l'expresident de la Generalitat expressen a diversos mitjans. Així mateix, fonts de Junts detallen que l'expresident català tindria pensats diversos plans alternatius per a la seva tornada a Catalunya i que pretén que el seu retorn tingui un caràcter institucional.

La influència electoral del possible retorn i l'amnistia

En el probable supòsit que Puigdemont no hagi trepitjat Catalunya quan els ciutadans acudeixin a les urnes, dependrà de l'expectativa del retorn que els últims moviments judicials respecte a l'amnistia al líder de Junts influeixin positivament en el resultat electoral de Junts, com indica Aira. "L'expectativa de recuperació d'un cert element simbòlic que ja no sigui només això, sinó que passi a ser element central referencial sobre el terreny, pot oferir una possibilitat de millora", opina

No obstant això, l'elecció de Puigdemont de no tornar tan aviat se l'ha ofert l'ocasió, obre la porta a preguntar-se si la decisió podria ser vista amb mals ulls per una certa part de l'electorat posconfluent que no entengués que, després de tants anys reclamant poder tornar a Catalunya, ara allargui la seva estada a terres belgues. Encara més, en un moment en què Junts necessita més que mai un impuls, especialment davant l'amenaça en què s'ha convertit Aliança Catalana.

Respecte al possible impacte dels últims passos judicials respecte a l'amnistia i els que puguin produir-se fins al 29 de novembre -l'aplicació de la norma a Puigdemont, entre ells-, Aira creu que el fet que la llei es vagi a fer efectiva de forma íntegra pot ser utilitzat per PP i Vox si veuen que els convé utilitzar la confrontació entre Catalunya i Espanya, així com subratllar que ara es materialitza la llei a canvi de la qual Sánchez va ser investit president del Govern. "Això pot donar una pilota d'oxigen a una certa estratègia de l'oposició, però hauríem de veure quina dimensió assumeix", declara.