La Catalunya d'Illa i el Madrid d'Ayuso: dos models econòmics oposats enfrontats en un documental

Catalunya o Madrid. El Govern de Salvador Illa o el Govern de Isabel Díaz Ayuso. Dos models de desenvolupament econòmic contraposats: el d'Illa reivindica una política fiscal més progressiva amb impostos més alts per a qui més té i el d'Ayuso advoca per abaixar-los per atraure les grans fortunes. Tots dos s'han posat un davant de l'altre en el documental Catalunya-Madrid: la veritat de dos models econòmics de 3Cat, que compta amb la participació tant del president de la Generalitat com de la seva homòloga madrilenya.

Entrevistat des del Palau de la Generalitat, Illa (PSC) defensa que el seu és "un model clarament de prosperitat compartida" per "assegurar que tothom té un mínim per tirar endavant en la vida", mentre que Ayuso (PP), des de Puerta del Sol, afirma que és el seu model de llibertat "el que està funcionant" i que el que hauria de fer Catalunya és "deixar de pujar impostos" i eliminar els que considera "impropis". Tots dos exposen en les seves respectives entrevistes arguments que demostren com de llunyans estan els seus respectius sistemes.

La lluita de models entre Illa i Ayuso

Des del punt de vista d'Ayuso, l'economia catalana podria anar molt millor si es prenguessin mesures fiscals en la línia de les seves i del seu Govern. La presidenta del PP assegura que Madrid "és un lloc on qui té diners no és perseguit, ni és castigat, ni és sospitós de res" i opina que "qui ve amb diners ho fa buscant seguretat i llibertat". "Per què no es té la humilitat de seure i dir potser el que cal fer és deixar de pujar impostos i eliminar impostos impropis que no els calen als catalans?", pregunta la presidenta madrilenya en relació amb el model econòmic català actual.

La pregunta rep resposta en el mateix documental. Illa contesta els qui, com Ayuso, recomanen que Catalunya abaixi els seus impostos, apuntant que el territori català compta amb "un sistema impositiu que està 2,7 euros per sota de la mitjana europea". "He escoltat molt parlar d'infern fiscal a Catalunya. Doncs imaginin-se, ja estaria cremant-se la resta d'Europa", ironitza el cap de l'Executiu català, que qüestiona què succeiria si totes les comunitats decideixen reduir els impostos i es posessin a competir per veure qui els abaixa més. "Com pagarem la sanitat i l'educació? Que les pagui qui pugui? Aquesta competència a la baixa és perversa", expressa.

Per altra banda, Illa remarca que els impostos propis de la Generalitat equivalen tan sols a un 1,1% dels seus ingressos i que aquests "tenen moltes vegades un efecte pedagògic" per ajudar a descarbonitzar o orientar certes activitats. Així mateix, critica aquelles persones "que van de que són uns genis en la gestió pública perquè baixen impostos" i tenen com a referents el president dels Estats Units, Donald Trump, i el de l'Argentina, Javier Milei, augurant que la política dels qui defensen aquest tipus de models acabaran tenint un mal resultat.

Per al president del Govern, el model reivindicat per Ayuso es basa en "l'acumulació insolidària" i es construeix amb gent que busca guanyar el màxim pagant el mínim als treballadors i, a poder ser, estalviant-se els impostos, fins i tot quan això comporta fer trampes per no haver de pagar impostos. Un sistema que, segons Illa, "no va enlloc". "Això es diu el consens de Washington (el paquet de deu mesures liberals ideat per l'economista John Williamson el 1989) i avui el consens ja no és aquest. Avui és el consens de Londres, que significa generar prosperitat a través d'empreses que funcionin, que guanyin diners sense posar topalls, però que hi hagi una prosperitat compartida", ha manifestat.

Les diferències econòmiques en dades

Pel que fa a altres comparacions econòmiques, el documental indica que Madrid concentra més seus de grans empreses, un 31,4% de les del conjunt d'Espanya, mentre que Catalunya un 21,8%, així com disposa d'un major nombre de contribuents amb uns ingressos superiors als 600.000 euros anuals: 6.600 davant els 3.200 que hi ha al territori català. No obstant això, el reportatge subratlla que l'economia catalana compta amb un major pes de la indústria que en la madrilenya (18,8% davant el 9%) i lidera en exportacions, amb un 26% de les del conjunt de l'Estat davant el 14%. Igualment, assenyala que Catalunya apareix per davant en molts rànquings d'atracció de talent internacional.

"L'economia catalana està en una bona posició i el que jo estic percebent és que hi ha indicadors que ens diuen que estem remuntant molt bé", declara el president de la Generalitat, que sosté que Catalunya està "recuperant anys perduts" i que, davant els canvis tan importants que hi ha en aquests moments al món, "està agafant bones cartes per tornar a liderar econòmicament no només a Espanya, sinó també al sud d'Europa".

Per la seva banda, Ayuso defensa que "econòmicament i reputacionalment Madrid i les seves empreses estan vivint alguna cosa mai vista". "Va com mai", afirma sobre l'economia de la regió que governa en la seva entrevista per a la televisió pública catalana.

Catalunya té una despesa social per habitant més gran que Madrid

Un altre aspecte en què, com s'observa en el documental, Catalunya supera Madrid és en la despesa social per càpita. En el cas de l'educació, la inversió per habitant de la Generalitat és de 1.042 euros per habitant i la del Govern madrileny de 910; en sanitat, la despesa del Govern és de 1.910 euros i la de la Comunitat de Madrid de 1.720; i en serveis socials, la comparació és de 425 euros enfront de 372. A més, la desigualtat econòmica és més gran a Madrid, on el 20% més ric guanya 5,8 vegades més que el 20%, mentre que a Catalunya obté 4,7 vegades més.

La major despesa en serveis públics com l'educació, la sanitat o els serveis socials de Catalunya, igual que les seves polítiques fiscals, posa en relleu les diferències que separen tant en l'àmbit econòmic com en el social Illa d'Ayuso. En aquest sentit, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, opina que quan Madrid baixa l'IRPF o elimina impostos com el de patrimoni o el de successions, estan afavorint els rics, i que, en canvi, Catalunya compta amb una política fiscal "més progressiva i justa, on paga qui més té, més hereta, més contamina o més guanya". "Hi ha dos models, no només de societat, sinó també de manera d'entendre quin país vols".

Ho recalca l'economista català Juan María Nin: "Catalunya té una societat més solidària, més pública, més administrativa, més regulada, amb més despesa social i tot això es finança amb més impostos" i "Madrid té una societat més liberal, més privada, menys regulada, amb menys impostos i menys despesa pública". Dos models diferents i amb diferents resultats, acostumats a competir entre ells. Les dues comunitats lideren econòmicament a l'Estat, sumant juntes gairebé el 40% del producte interior brut (PIB) d'Espanya, però els seus governs difereixen en el projecte de creixement que impulsen.