Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
José Luis Calama, instructor del cas Plus Ultra a l'Audiència Nacional, ha desestimat la sol·licitud de la Fiscalia Anticorrupció per atribuir a José Luis Rodríguez Zapatero un nou delicte de malversació relacionat amb unes joies. La fiscal Elena Lorente sostenia que, si els objectes van ser obsequis lliurats durant el seu mandat com a president del Govern, haurien d'haver passat a formar part del patrimoni de l'Estat, en lloc de quedar en mans de l'exdirigent socialista.
El jutge rebutja aquesta interpretació i considera que la tesi d'Anticorrupció constitueix una "construcció elaborada ex post", ja que, en el moment en què es van produir els fets, no existia cap norma que establís la incorporació automàtica als béns de l'Administració dels regals rebuts per alts càrrecs.
D'altra banda, Calama ha acordat suspendre les actuacions inspectores de l'Agència Tributària que afecten Rodríguez Zapatero, la seva esposa i les seves filles. La decisió també arriba a l'investigat Julio Martínez i a diferents societats relacionades amb ells.
L'escenari judicial de José Luis Rodríguez Zapatero experimenta un canvi de tendència amb aquest últim pronunciament de l'instructor del cas Plus Ultra. L'expresident, que havia acumulat acords desfavorables en les setmanes anteriors, troba ara un argument de pes per a la seva defensa en la resolució de José Luis Calama sobre les joies descobertes al seu despatx. La procedència d'aquestes peces s'havia convertit en un dels principals fronts de la investigació, especialment després que l'exdirigent socialista assegurés que li les havia regalat personalment el rei saudita Abdalá Bin Abdulaziz Al-Saud durant la seva visita oficial a Espanya el 2007.
Fins ara, les actuacions judicials havien complicat aquest relat. Calama va posar en dubte l'explicació de Zapatero i es va negar a recórrer a les autoritats saudites per aclarir l'origen dels objectes. A aquesta negativa s'hi va afegir un informe pericial que qüestionava la cronologia aportada per l'expresident en concloure que les peces de més valor probablement van ser elaborades amb posterioritat al 2007.
L'última decisió del magistrat, tanmateix, introdueix una qüestió jurídica que dificulta la pretensió d'Anticorrupció d'ampliar la imputació. Calama reconeix que l'explicació oferta per Zapatero obliga a incorporar al procediment una circumstància que ha de ser examinada per determinar si té conseqüències penals. No obstant això, considera que la manca de credibilitat que atribueix al relat no permet sortejar els límits que estableix la legislació.
El principal obstacle per a la Fiscalia resideix en el marc normatiu vigent quan suposadament es van rebre les joies. El jutge recorda que l'obligació de rebutjar regals que excedissin les normes de cortesia i d'incorporar al patrimoni públic aquells d'especial rellevància institucional no va quedar expressament recollida en la legislació fins al 2013.
Aquesta absència de regulació específica impedeix, a parer de l'instructor, sostenir que la conducta pogués constituir malversació sobre la base de normes posteriors. Tampoc considera que el Codi de Bon Govern aprovat el 2005 per l'Executiu de Zapatero permeti fonamentar aquesta responsabilitat.
Calama subratlla que aquell codi responia a criteris d'ètica i disciplina institucional, però no tenia rang suficient per establir obligacions el qual incompliment pogués desembocar en una condemna penal. D'acceptar la interpretació contrària, adverteix, s'acabarien utilitzant principis de comportament i recomanacions de bon govern com a fonament directe de delictes, alguna cosa incompatible amb les exigències de la legislació penal.