La aprovació de la llei per prohibir la compra especulativa d'habitatge es complica pel desacord entre PSC i Comuns

L'aprovació al Parlament de la llei per prohibir la compra especulativa d'habitatge a Catalunya acordada el mes de febrer passat per PSC i els Comuns sembla haver-se complicat després que divendres passat, el dia que finalitzava el termini per registrar esmenes conjuntes, ambdues formacions presentessin unes pròpies per separat amb què donar resposta al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) del mes d'agost passat, que considerava que la norma suposa en alguns dels seus punts un incompliment de la Constitució Espanyola i de l'Estatut. Aquesta resolució no és vinculant, però ha obert una fractura entre el Govern i el seu soci per les seves diferències respecte als canvis del text que va iniciar la seva tramitació parlamentària durant el curs polític passat.

Des que es va conèixer el dictamen del CGE, el Govern i els Comuns han mostrat les seves discrepàncies sobre els canvis a fer en el text original, el qual és una proposició de llei que modifica la Llei d'Urbanisme vigent a Catalunya perquè els ajuntaments dels municipis declarats zona de mercat residencial tensionat (ZMRT) puguin limitar, a través del planejament urbanístic, el nombre d'habitatges que els grans tenidors poden adquirir. En concret, la norma permet als consistoris restringir la quantitat d'immobles que una persona amb cinc o més pisos en propietat pot comprar a tan sols un, que haurà de ser el seu habitatge habitual o la seva segona residència si no en disposa d'un altre i la primera es troba en una altra localitat.

El Govern vol centrar la llei en l'ús dels habitatges per garantir la seguretat jurídica

Després del pronunciament del CGE, l'Executiu català va traslladar al partit amb què va pactar la llei a canvi del seu suport als pressupostos de la Generalitat del 2026 una proposta que eliminava tant la limitació del nombre d'habitatges que es poden comprar com la distinció entre grans i petits tenidors i se centrava en l'ús que se'ls havia de donar als immobles, obligant que aquest fos residencial i habitual. En aquest plantejament, que va ser rebutjat pels Comuns, consisteixen les esmenes registrades pel PSC.

El Govern ha defensat que amb la proposta del PSC es garanteix la seguretat jurídica de la llei. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha advocat aquest dilluns per la revisió de les disposicions de la norma per limitar la compra especulativa d'habitatge, reivindicant que l'aprovació "s'ha de fer amb solvència". "No vull aprovar una llei perquè després me la suspenguin", ha assenyalat el cap de l'Executiu català en una entrevista concedida a Cadena SER, en la qual ha assegurat que, malgrat les discrepàncies, l'acord "no s'ha trencat" i "els objectius són els mateixos". No obstant això, els Comuns no opinen el mateix.

Les tres esmenes dels Comuns

Davant el dictamen del CGE, els Comuns han acabat presentant tres esmenes. Una d'elles diferencia els petits dels grans tenidors perquè aquesta distinció quedi recollida a la llei per limitar la compra especulativa, com ja havien acordat amb el PSC després que registrés la llei al Parlament.

Una altra de les esmenes dels Comuns fa referència als habitatges heretats, la qual estableix que si una persona rep un immoble en herència, només se li podrà obligar a posar-lo de lloguer en cas que sigui un gran tenidor. La tercera és de caràcter tècnic i consisteix en la modificació de l'article 3 de la proposició de llei perquè l'anterior esmena s'inclogui en el text de la Llei d'Urbanisme.

Els Comuns acusen el Govern de canviar la finalitat de la llei

Segons ha afirmat la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, aquest dilluns en declaracions a TV3, amb les seves esmenes es dóna resposta al CGE, mentre que amb les seves l'Executiu català "ara mateix està canviant la finalitat" de la llei per limitar la compra especulativa d'habitatge i "no li està dient als fons voltor suficient que acaparin habitatge". A més, ha remarcat que el text original no ha estat obra tan sols de la seva formació, sinó que "és fruit d'un grup de treball en el qual hi ha constitucionalistes i de persones escollides pel Govern i els Comuns".

"No és una llei nostra, sinó que fou de consens amb un grup d'experts", ha sostingut Albiach en l'entrevista en la qual ha expressat que no pretén donar suport a una norma perquè "després del Govern no la faci complir". D'aquesta manera, ha deixat clara la distància que separa en aquests moments els Comuns i el PSC pel que fa a la norma per prohibir la compra especulativa d'habitatge.

La llei afrontarà la seva votació final al desembre

La llei per limitar la compra especulativa d'habitatge va afrontar el seu primer debat al Parlament el passat 8 de juliol, quan la Cambra Catalana va decidir amb el suport de PSC, Comuns, ERC i la CUP que es tramités per lectura única, és a dir, la via més ràpida. Estava previst que la votació final se celebrés a finals de juliol, en l'últim ple de l'anterior període de sessions parlamentàries, però la presentació de recursos al CGE per part de Junts i PP va fer que es retardés fins després que es pronunciés l'òrgan encarregat d'analitzar la validesa constitucional i estatutària de les lleis catalanes.

El dictamen del CGE, que es va conèixer el passat 4 d'agost, determina que el text original vulnera articles de la Constitució i l'Estatut en, entre altres coses, no respectar el dret a la propietat privada i a l'herència i envair competències estatals. Justament, ha estat en la resposta que s'ha de donar a aquesta resolució on el PSC i els Comuns no s'han posat d'acord. Per tant, llevat que s'arribi a un enteniment durant la ponència, la llei per prohibir la compra especulativa s'enfrontarà, previsiblement al desembre, a una votació final amb les dues formacions que la van impulsar rebutjant les esmenes de l'altra.