L'extrema dreta alemanya ha tornat a imposar-se a les urnes. Alternativa per a Alemanya (AfD) ha guanyat les eleccions regionals de Mecklemburg-Pomerània Occidental amb el 38,3% dels vots, segons els resultats provisionals, i confirma així el fort avenç que ve protagonitzant als estats de l'est del país. La victòria arriba tot just dues setmanes després del seu contundent resultat a Saxònia-Anhalt i torna a situar sota pressió el canceller Friedrich Merz.
El cop més dur de la jornada se l'ha emportat precisament el seu partit. La CDU s'ha quedat en el 4,9% i no tindrà representació al Parlament regional, en no superar el llindar electoral del 5%. Es tracta del pitjor resultat dels democristians en unes eleccions d'un Land des de la creació de la República Federal el 1949 i suposa un nou revés per a Merz després dels mals resultats collits en altres territoris.
L'AfD, per la seva banda, més que duplica el suport aconseguit cinc anys enrere i supera l'SPD de Manuela Schwesig, fins ara primera força regional. Malgrat la victòria, el partit d'extrema dreta continua trobant el mateix obstacle per transformar els seus resultats electorals en poder executiu: la resta de formacions mantenen el seu rebuig a formar coalicions amb ell.
L'AfD encadena victòries a l'est
El resultat prolonga una seqüència especialment favorable per a l'extrema dreta als estats orientals. L'AfD ja havia aconseguit un resultat històric dues setmanes abans a Saxònia-Anhalt, on va tornar a ampliar considerablement el seu avantatge sobre la CDU i va confirmar la fortalesa que manté des de fa anys en bona part del territori de l'antiga Alemanya Oriental.
La nova victòria amplia la pressió sobre els partits tradicionals i, especialment, sobre els conservadors. La CDU afronta el problema de perdre terreny davant l'AfD precisament en regions on Friedrich Merz confiava a recuperar electors situats a la seva dreta, un dels grans reptes polítics als quals s'enfronta des que va arribar a la Cancelleria.
No obstant això, el creixement electoral de l'AfD continua sense traduir-se automàticament en governs regionals. A Mecklemburg-Pomerània Occidental no assoleix la majoria absoluta i cap de les principals forces polítiques ha plantejat trencar el denominat Brandmauer, el tallafocs amb què els partits alemanys mantenen aïllada l'extrema dreta de les coalicions de govern.
La CDU cau per sota del 5%
Per als democristians, el 4,9% de Mecklemburg-Pomerània Occidental té una dimensió històrica. La CDU queda fora d'un Parlament regional i perd més de vuit punts respecte a les anteriors eleccions, una caiguda que reforça els dubtes sobre la capacitat del partit per contenir l'avenç d'AfD a l'est del país.
El resultat també augmenta la pressió sobre Friedrich Merz. El canceller ha reconegut la gravetat dels resultats i els ha qualificat de "desastre", encara que ha defensat la continuïtat del seu govern i de la seva agenda política. La derrota arriba a més en un moment marcat pel desgast dels conservadors i pel malestar de part de l'electorat amb la situació econòmica i el cost de la vida.
El problema per a Merz no es limita únicament a Mecklemburg-Pomerània Occidental. La jornada electoral ha deixat també pèrdues importants per a la CDU a Berlín, on els conservadors han cedit el primer lloc i han vist com una altra formació situada fora del centre polític tradicional ha capitalitzat bona part del descontentament.
Die Linke converteix l'habitatge en la seva gran basa a Berlín
L'altre gran resultat de la nit electoral s'ha produït a la capital. Die Linke ha guanyat per primera vegada unes eleccions al Parlament de Berlín amb el 25,7% dels vots, més del doble del 12,2% aconseguit el 2023 i el seu millor resultat històric a la ciutat. La seva candidata, Elif Eralp, queda així en posició d'aspirar a encapçalar el pròxim govern berlinès.
La formació ha construït bona part de la seva campanya al voltant de un dels principals problemes quotidians de Berlín: el preu de l'habitatge i les dificultats per trobar lloguers assequibles. Davant del pes que immigració, seguretat o política exterior han tingut en altres campanyes regionals, Die Linke ha situat els lloguers al centre del seu discurs i ha defensat una major intervenció pública en el mercat immobiliari.
El context afavoria aquest plantejament. Els lloguers a Berlín pràcticament s'han duplicat des del 2014 i les autoritats calculen que la ciutat necessitarà al voltant de 211.000 habitatges addicionals fins al 2040. La pressió sobre el mercat immobiliari s'ha convertit així en un dels principals motius de preocupació entre els habitants d'una ciutat on la majoria de la població viu de lloguer.
Eralp ha defensat durant la campanya controles més estrictes sobre els lloguers, una ampliació de l'habitatge social i mesures contra l'especulació immobiliària. Die Linke també ha recuperat el resultat del referèndum celebrat el 2021, en què una majoria dels votants va recolzar la possibilitat de transferir al sector públic part de les grans carteres d'habitatge en mans d'empreses privades.
La proposta més controvertida passa precisament per traslladar al control públic unes 220.000 vivendes pertanyents a grans companyies immobiliàries. Els seus detractors qüestionen tant l'elevat cost de la mesura com la seva capacitat per generar nova oferta, mentre Die Linke sosté que permetria augmentar el control públic sobre els preus i protegir els inquilins.
El resultat mostra que Die Linke ha aconseguit convertir una qüestió local i tangible en una poderosa eina electoral. Mentre AfD capitalitza el descontentament en altres territoris de l'est alemany i la CDU retrocedeix, l'esquerra ha aconseguit a Berlín canalitzar bona part del malestar cap al cost de l'habitatge, els lloguers i la relació entre la ciutat i els grans propietaris.
Dos cops diferents per a Merz en una mateixa nit
Els resultats de Berlín i Mecklemburg-Pomerània Occidental dibuixen dues derrotes diferents per a la CDU. Al nord-est, els conservadors queden directament fora del Parlament mentre AfD es converteix en primera força. A la capital, perden el lideratge enfront de Die Linke, que duplica àmpliament els seus suports recolzant-se en una campanya molt centrada en habitatge i cost de vida.
La jornada deixa per tant un escenari més fragmentat que un simple avanç generalitzat cap a la dreta. La AfD continua ampliant la seva força electoral a l'est, però Berlín mostra al mateix temps la capacitat de Die Linke per créixer des d'un altre espai polític quan aconsegueix situar al centre de la campanya problemes materials com l'accés a l'habitatge.
Per a Friedrich Merz, tots dos resultats conflueixen en un mateix problema. La CDU perd votants en direccions diferents i troba dificultats per recuperar tant els qui es desplacen cap a AfD com sectors urbans que estan prioritzant qüestions socials i econòmiques. Les eleccions regionals tornen així a traslladar la pressió des dels Länder fins a la Cancelleria.
Suma't a
Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te soci
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.