L'Audiència Nacional obre judici oral al BBVA i al seu expresident Francisco González per presumptes encàrrecs il·legals a Villarejo

El jutge de l'Audiència Nacional Antonio Piña ha obert judici oral contra el BBVA, el seu expresident Francisco González, així com contra altres 14 persones, entre les quals destaquen exdirectius de l'entitat bancària i comandaments policials, per una sèrie de presumptes encàrrecs il·legals realitzats a l'excomissari José Manuel Villarejo entre 2004 i 2016.

En l'acte d'obertura de judici oral de la peça 9 del cas Tàndem, el magistrat envia a judici el BBVA per suposats delictes de suborn i altres 52 presumptes delictes de descobriment i revelació de secrets. Respecte a González, l'instructor el fa seure al banc dels acusats per suposats delictes de suborn actiu i passiu, 42 presumptes delictes de descobriment i revelació de secrets, grup criminal, administració deslleial i falsedat documental. La Fiscalia Anticorrupció demana per a l'expresident de l'entitat bancària 173 anys de presó, mentre que per al BBVA sol·licita una multa de 181,1 milions d'euros.

Al fil del que s'ha dit, el jutge de l' Audiència Nacional fixa una quantitat d'1,17 milions d'euros per assegurar les responsabilitats civils amb l'advertiment que s'embargaran els seus béns en el cas que no dipositin aquesta fiança en el termini de tres dies. A partir d'ara, els advocats dels investigats disposen d'un termini de deu dies per presentar els seus escrits de defensa i proposar les proves que considerin oportunes de cara a la vista oral.

Pels mateixos delictes pels quals s'encausa González, també seran jutjats altres set exdirectius del banc: Ángel Cano, conseller delegat en l'època dels fets; Julio Corrochano, excap de Seguretat Corporativa i a qui s'atribueix ser l'enllaç entre BBVA i el Villarejo; Antonio Béjar, exresponsable de riscos del banc i expresident de Districte Castellana Nord (DCN); Eduardo Arbizu, qui fos màxim responsable del departament de Regulació i Control Intern de l'entitat; José Manuel García Crespo, antic responsable jurídic del banc; el magistrat Eduardo Ortega, exdirector dels serveis jurídics de BBVA; i Joaquín Gortari, qui fos cap de Gabinet de González i responsable global d'Auditoria Interna. Així mateix, en la llista d'investigats també figura el nom d' Óscar Santos Touche, empleat del banc que suposadament va mantenir la relació amb l'entorn de Villarejo fins al 2018.

Pel que fa als comandaments policials o l'entorn de Villarejo que seran jutjats, el magistrat assenyala l'advocat Rafael Redondo, soci de Villarejo al Grup Cenyt; l'expolicia Antonio Bonilla; José Santiago Sánchez Aparicio, excomissari general de la Policia Judicial; Manuel Vázquez López, excomissari cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional; així com un agent de policia.

Anticorrupció demana 173 anys de presó per a González

El mes de març passat, la Fiscalia Anticorrupció demanava una pena de 173 anys de presó per a l'expresident del BBVA i una multa de 181 milions d'euros per a l'entitat bancària de cara al judici per la contractació de l'excomissari per a la presumpta comissió d'una sèrie d'encàrrecs il·legals entre 2004 i 2006. Una petició de pena que justificava amb delictes de suborn actiu i descobriment i revelació de secrets de particulars amb difusió a tercers.

L'Audiència Nacional va confirmar el passat 20 de febrer el processament del BBVA, del seu expresident González i d'una sèrie d'exdirectius de l'entitat per aquests presumptes fets.

En relació amb González, la Sala Tercera de l'AN va assenyalar que algun dels contractes amb CENYT, el grup empresarial de Villarejo, van ser ordenats per l'aleshores president del BBVA, "que ja sabia qui era aquesta entitat i els seus mètodes d'investigació pels contractes anteriors". A judici del tribunal, no era irraonable la interpretació d'indicis que fan l'acte recorregut i les acusacions per arribar a la conclusió de la participació de González en els delictes de suborn i revelació de secrets provisionalment imputats i, en definitiva, que sabia que la informació que CENYT havia obtingut en compliment dels contractes referits "ho feia sense respectar la legalitat".

Tot plegat, van afegir, servint-se de funcionaris policials per accedir a dades de caràcter íntim i personal i a fonts tancades amb ingerència en els drets fonamentals de les persones investigades, i sense autorització judicial, sense perjudici del qual va ordenar seguir contractant els serveis de Villarejo."Aquests fets presenten els caràcters de delictes continuats de suborn i revelació de secrets com se senyala en l'acte recorregut, que impedeix el sobreseïment de les actuacions interessat, tot plegat ens porta a la desestimació del recurs en aquest punt", va postil·lar la Sala.