L'Audiència Nacional aplica l'amnistia als dotze CDR acusats de terrorisme mesos després de la sentència del TJUE

La Audiència Nacional ha emparat els dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que havien estat acusats de delicte de terrorisme. D'aquesta manera, s'ha arxivat la causa contra els processats després que la Fiscalia i els seus advocats reclamessin a l'òrgan judicial l'aplicació de la llei d'amnistia d'acord amb la sentència dictada el passat 16 de juliol per el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquest pronunciament avalava que es fes efectiva la norma per als investigats en el marc de l'Operació Judes per pertànyer als Equips de Resposta Tàctica (ERT), una facció radicalitzada de l'organització de la qual formaven part, que presumptament hauria volgut recórrer a la violència amb la finalitat d'aconseguir la independència de Catalunya.

Tres mesos més tard del pronunciament del TJUE, els magistrats de la Sala Penal de l'Audiència Nacional han comunicat aquest divendres la seva resolució, en la qual declaren "el sobreseïment lliure i arxiu de les actuacions seguides" contra els dotze CDR als quals se'ls va imputar pertinença a organització terrorista "per extinció de la seva responsabilitat penal". En l'acte, els jutges assenyalen que, en entendre's que la llei d'amnistia aprovada el maig de 2024 pel Congrés dels Diputats "no contradiu les directives europees", han de "incloure's els fets que són objecte d'aquest procediment", és a dir, els delictes dels quals se'ls acusava.

Així mateix, els magistrats apunten que, segons la justícia europea, els fets imputats als dotze CDR, "encara que qualificats provisionalment d'un possible delicte de terrorisme, no suposen greus violacions intencionades de drets humans". En aquest sentit, remarca que la sentència del TJUE indica que les accions investigades no van comprometre "els principis de seguretat jurídica, igualtat de tracte i no discriminació, així com de primacia i de cooperació lleial".

El TJUE va indicar que l'amnistia "no minva l'efecte útil" de la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme

En concret, en la seva resolució, el TJUE responia a la qüestió prejudicial que va plantejar la Audiencia Nacional, al·legant que la norma podia anar en contra de l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el dret a la vida i l'article 3 referit a la prohibició de tortura. Els jutges europeus van dictaminar que l'aplicació de la llei d'amnistia als dotze CDR "no minva l'efecte útil" de la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme.

A part del delicte de pertinença a una organització terrorista, a vuit dels amnistiats se'ls atribuïa també la tinença, dipòsit o fabricació d'explosius i estralls en grau de temptativa en la seva lluita per la independència de Catalunya després del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. La detenció d'aquests i els altres quatre CDR es va produir el setembre de 2019, quan es va dur a terme l'Operació Judes.

Anys més tard, el novembre de 2023, la Audiencia Nacional va sol·licitar penes d'entre vuit i 27 anys de presó per als dotze CDR imputats per terrorisme, reclamant les més altes per als acusats també de tinença, dipòsit o fabricació d'explosius i estralls en grau de temptativa. No obstant això, una vegada aprovada la llei, va ajornar el judici i, el setembre de 2024, va optar per elevar l'assumpte al TJUE en considerar que aplicar-los l'amnistia podia anar en contra de la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme.

Amb la sentència dels magistrats europeus avalant l'amnistia i sostenint que no perjudicava al dret europeu ja en mà, la Audiencia Nacional ha mantingut la causa oberta fins ara. La resolució s'ha comunicat aquest divendres després que el 28 de setembre la Sala Penal donés deu dies a les parts per pronunciar-se. Per tant, Eduardo Bravo, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros, Rafael Joaquín Delgado, Ferrán Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero ja es troben lliures de càrrecs.

La notícia de l'amnistia als dotze CDR ha estat celebrada per l'independentisme, inclòs per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que ha publicat un missatge a la xarxa social X en què ha afirmat que es tracta de "una gran notícia, que arriba molt tard i després d'un patiment injust". A més, ha assegurat que els processats han patit "un linxament mediàtic obscè" i "una vulneració flagrant dels seus drets". "M'alegro que s'hagi tancat finalment un cas tan sensible i tan malintencionat (començant pel nom de l'operació és clar)", ha escrit.