L'Audiència de Barcelona reobre la causa per l'incendi d'una mesquita a Piera, però rebutja investigar-ho com a delicte d'odi

La Audiència de Barcelona ha ordenat la reobertura del cas per l'incendi intencionat de la mesquita de la localitat barcelonina de Piera que va tenir lloc la matinada del 12 de juliol de 2025. En l'acte conegut aquest dijous, l'òrgan judicial provincial ha estimat el recurs presentat per la Comunitat Islàmica Piera-Masjid Arrahmnan a la decisió del jutjat d'instància d'Igualada d'arxivar la causa malgrat els sospites dels Mossos d'Esquadra que el foc havia estat provocat a propòsit. D'aquesta manera, el cos policial català podrà reprendre la investigació amb la finalitat de trobar els autors.

Per a això, la secció 7ª de l'Audiència de Barcelona ha sol·licitat als Mossos un informe sobre l'eficàcia que tindria obtenir un llistat de tots els telèfons que es van connectar "en el recinte o en una zona molt pròxima" en la identificació dels autors. En cas que es determini que la mesura tindria utilitat per a "ubicar terminals mòbils en el recinte de l'oratori o en una zona molt pròxima", els agents del cos de seguretat podran sol·licitar a les operadores telefòniques les dades de les antenes pròximes a la mesquita durant la franja horària en què va ocórrer el succés.

L'Audiència desestima investigar el cas com a delicte d'odi

Tanmateix, l'Audiència de Barcelona ha desestimat la petició de la Comunitat Islàmica de Piera, representada legalment per l'advocat Benet Salellas, que s'investigue l'incendi com un delicte d'odi, la qual cosa hauria suposat la delegació del cas en la Unitat Central de Delictes d'Odi i Discriminació dels Mossos. En aquest sentit, el tribunal provincial ha al·legat que "no hi ha raó per mantenir que aquesta unitat pugui ser més eficaç en la identificació dels possibles autors dels fets".

La Comunitat Islàmica de Piera va reclamar al novembre que es tractés el cas com un delicte d'odi, argumentant que la investigació dels Mossos indicava que l'objectiu dels autors "no era només causar dany, sinó ferir i menysprear" els musulmans i els seus símbols. En un escrit presentat davant del jutjat d'Igualada, assenyala que l'agressió "representa un atac directe contra una comunitat religiosa" i que està "meridionalment clar" que la intenció que hi havia era d'humiliar o desacreditar.

Els Mossos van trobar indicis de criminalitat com una forta olor a gasolina

L'incendi, originat al voltant de les 03.36 hores, es va produir quan la mesquita localitzada al carrer Berdoc de Piera ni tan sols havia estat inaugurada. L'atac va ocasionar importants afectacions a l'espai religiós, assolint un dels seus accessos, encara que cap estructural. A més, no hi va haver danys personals, a causa que no hi havia ningú a l'interior de l'edifici, ja que va tenir lloc en plena matinada.

En la investigació inicial del succés, els Mossos van trobar "indicis de criminalitat", com van detallar en un informe presentat al jutjat d'Igualada. Entre ells, una forta olor a gasolina o querosè detectada pels agents que van acudir al recinte, la qual cosa els va portar a pensar que es podrien haver utilitzat accelerants de la combustió, així com el lloc concret en el qual s'hauria originat l'incendi, la sala d'oració de la mesquita.

Prèviament, la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, va confirmar poc després dels fets l'existència d'indicis. "Si és un incendi provocat, i tot apunta que ho és en la investigació, i si és provocat per un delicte d'odi cap a una comunitat que conviu des de fa anys a Piera, tenim un problema", va declarar la màxima responsable política dels Mossos.

Centenars de persones es van mobilitzar en contra de l'atac

L'atac contra la mesquita, que va coincidir en el temps amb la persecució de persones migrants produïda a la localitat murciana de Torre Pacheco, va provocar que cents de veïns sortissin als carrers de Piera sota el lema "El racisme no es combat en silenci". En la protesta, el president de la Comunitat Islàmica Piera-Masjid Arrahmnan, Yahya Mokhtari-Nifa, va defensar que era el moment de demostrar la unió dels ciutadans que s'havien reunit, entre els quals hi havia tant musulmans com gent d'altres creences. "El missatge és que no podran danyar la convivència", va manifestar.

En total, al voltant de unes 500 persones es van ajuntar a la localitat de 18.000 habitants per mobilitzar-se en contra dels atacs racistes i xenòfobs després de l'incendi de la mesquita. Aquesta agressió no va ser l'única que es va produir l'any passat a Piera. A finals de maig de 2025, un grup de persones va llançar líquid inflamable i pedres contra un centre de menors tutelats, molts d'ells d'origen magribí, després d'una setmana de tensions entre veïns i aquests joves.