L'amnistia bloquejada pel Suprem encararà la recta definitiva amb Puigdemont pendent del Constitucional

El Tribunal Constitucional encara aquesta setmana una setmana clau per al futur polític. La llei d'Amnistia arriba de nou al garant de la Carta Magna a causa de la negativa del Tribunal Suprem a aplicar el mandat del legislador i atendre les recomanacions europees. Aquest dimarts, de la mà del recurs de l'exconseller i actual líder de Junts, Jordi Turull, s'abordarà el primer dels recursos d'empara, al qual seguiran els de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'exvicepresident català, Oriol Junqueras.

Els magistrats del Tribunal Suprem es neguen a aplicar-los la llei d'amnistia pel que fa a la malversació, delicte que els jutges que van investigar i jutjar la cúpula del procés consideren que no es donen les condicions per ser perdonat. Togats com Pablo Llarena es neguen a cedir, malgrat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja va descartar l'afectació als interessos financers de la Unió Europea amb el referèndum il·legal, una de les premisses dels contraris a la norma.

En conseqüència, haurà de ser una vegada que el Constitucional qui decideixi, després que ja avalés l'any passat la llei d'amnistia, rebutjant els recursos d'inconstitucionalitat presentats majoritàriament pel Partit Popular (PP). Ara, la cort de garanties haurà de donar resposta a Puigdemont i exconsellers del seu Executiu enfront de la interpretació que fa el Suprem per no aplicar-la, que insisteix a assenyalar que va existir un propòsit d'aconseguir benefici personal de caràcter patrimonial en l'actuació dels protagonistes del procés independentista.

El primer dels recursos que es resoldrà, el de Turull, ha caigut en mans del magistrat José María Macías, del sector conservador i contrari a amnistiar la malversació, seguint la tesi del Suprem. La resta dels recursos d'empara, que inclouen el de Puigdemont i els de l'exvicepresident Junqueras o exconsellers com Raül Romeva i Dolors Bassa, aniran en plens successius, segons ha informat el propi Tribunal Constitucional.

El retorn que no arriba

Han transcorregut gairebé deu anys des que Puigdemont va fugir a Bèlgica i, des de llavors, el Govern central ha fet diferents passos per intentar normalitzar la situació a Catalunya i afavorir la convivència entre els diferents pensaments polítics. Primer van arribar els indults, als quals l'expresident no es pot acollir per no haver estat jutjat, i després la llei d'Amnistia. No obstant això, el Suprem s'ha resistit en tot moment a aplicar el mandat del legislador, postura que podria acabar trencant-se en els propers dies.

La insistència de Llarena a jutjar Puigdemont pot no donar fruits al togada, que en cap moment ha acceptat aixecar l'ordre nacional de detenció que pesa sobre l'exlíder de Junts. És més, el jutge ni tan sols ha modificat la seva postura després de la decisió del TJUE i no defalleix en la seva intenció de seure l'independentista al banc dels acusats. A més, el magistrat va incidir en què les sentències dictades fins a la data pel Constitucional sobre la constitucionalitat de l'amnistia no van resoldre tampoc l'aplicació discutida del benefici personal.

"No han deixat sense efecte la interpretació del benefici personal realitzada en aquesta causa, encara que tampoc constitueixin una validació específica d'aquesta interpretació", es va pronunciar sobre les sentències del garant de la Constitució. Pel que fa a aixecar l'ordre nacional de detenció, Llarena va assenyalar que es formulava com a conseqüència de l'arxivament, la doble persecució o l'aplicació de l'amnistia, per la qual cosa, en no prosperar, no procedia l'aixecament de la mesura per aquests motius.

Si bé el jutge va reconèixer que aquesta postura "no declara irrevisables les mesures ni converteix la falta d'amnistia en una justificació suficient de qualsevol restricció cautelar", sinó que "es limita a rebutjar l'aixecament per les raons ara formulades, sense excloure l'examen que procedeixi davant d'altres circumstàncies concretes". Des del Suprem s'apunta que Llarena accelerarà la seva decisió una vegada el Constitucional decideixi sobre el recurs de Turull, per la qual cosa podem estar davant dels últims dies d'aquest culebró.

Si entén que la resposta del Constitucional al recurs de Turull és favorable a aplicar la mesura de gràcia a aquesta forma de malversació i extensible a la resta de processats, Llarena no esperarà que el TC dicti sentència sobre el recurs de Puigdemont per decidir si li aplica la llei, segons han deixat entreveure des del Suprem. No obstant això, coneixent el procediment i el perfil del magistrat, a més de l'encarregat del recurs de Turull, aquesta història pot encara tenir algun capítol més.