L'Advocacia de l'Estat rebutja que el Suprem porti a Europa la regularització de migrants

L'Advocacia de l'Estat s'ha oposat aquest divendres que el Tribunal Suprem elevi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la regularització extraordinària d'immigrants defensant que, amb això, "s'acosta més a la formulació d'un dictamen consultiu sobre qüestions generals o hipotètiques" que a la necessitat real de saber si la regularització és compatible amb el dret comunitari.

En l'escrit, l'Advocacia posa de manifest que amb aquestes qüestions "sembla sotmetre's a la decisió o interpretació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no només la legalitat de la seva actuació, sinó també l'anàlisi de l'oportunitat i forma d'exercici sobirà de les competències nacionals pròpies d'un Estat membre (en aquest cas, el Regne d'Espanya) així com les discrepàncies polítiques que altres Estats membres o grups parlamentaris han pogut manifestar" sobre la regularització extraordinària d'immigrants".

Aquesta resposta de l'Advocacia arriba després que la Sala del Contenciós-Administratiu de l'Alt Tribunal li preguntés a aquesta i als governs d'Aragó i Comunitat Valenciana -qui han presentat recursos contra la norma- si defensen que s'ha d'elevar a Europa una qüestió prejudicial perquè sigui el TJUE qui estimi si la regularització extraordinària vulnera el Pacte de Migració i Asil de la UE aprovat el 2024.

En aquesta línia, sobre els recursos presentats per Aragó i Comunitat Valenciana, la Sala del Contenciós-Administratiu sosté que en aquests s'expressa "el dubte" de si la norma impulsada pel Govern central "podria entrar en col·lisió" amb les normes recollides en el Pacte de Migració i Asil. Al fil d'això, la Sala prossegueix assenyalant que en les disposicions addicionals 20 i 21 del reial decret s'esmenta que a aquells que haguessin presentat una sol·licitud de protecció internacional abans de l'1 de gener de 2026 se'ls concedirà una autorització de residència temporal durant un any per motius d'arrelament, fins i tot quan s'hagués denegat aquesta sol·licitud d'asil i "la persona sol·licitant es trobi afectada per un procediment de devolució o expulsió".

Davant d'això, el Suprem subratlla que això últim entra en conflicte amb la normativa europea, que recull que els Estats membres "dictaran una decisió de retorn contra qualsevol nacional d'un tercer país que es trobi en situació irregular al seu territori", mitjançant la concessió d'un termini de sortida voluntària que, si s'incompleix, comportaria l'expulsió.

No obstant això, l'Advocacia rebutja les qüestions plantejades per la Sala al·legant que manquen de motivació i que aquest "no és el moment adequat" per demanar intervenció del TJUE. "S'estima que el plantejament de les qüestions prejudicials seria prematur al moment actual de tramitació del procés judicial", afegeix.

1,17 milions de sol·licituds

Aquest dijous, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, anunciava que s'han registrat 1.174.978 sol·licituds en el procés de regularització extraordinària de migrants, de les quals el 52%, això és 608.000, ja s'estan tramitant.

D'aquesta manera, Saiz va posar de relleu que el volum total de sol·licituds, més d'1,17 milions, "posa en valor la necessitat de dur a terme un procediment d'aquest tipus, que permetrà que centenars de milers de persones que ja resideixen a Espanya però amb por i sense drets, afrontin el futur amb il·lusió i amb esperança". "En aquests moments ja comptem amb més de 608.000 expedients en tramitació, cosa que suposa gairebé el 52% del total de les sol·licituds presentades", va assenyalar la ministra, qui va afegir que, en aquest procediment, l'admissió a tràmit ja comporta un permís provisional per residir i treballar a tot el país.

Segons les primeres dades aportades per la ministra, les comunitats autònomes on s'han registrat un major nombre de sol·licituds han estat Catalunya, amb més de 257.000; la Comunitat de Madrid, amb 202.000; la Comunitat Valenciana, amb 167.000; i Andalusia, amb 161.000.

Quant a la procedència dels sol·licitants, l'altre portaveu del Govern ha revelat que el 67% d'ells procedeixen d'Amèrica Central i Amèrica del Sud. En concret, Colòmbia concentra el 26% del total de sol·licituds, seguida pel Marroc, amb un 13,4%; Veneçuela (11,7%) i el Perú (8,8%). "Estem davant un procediment exitós, una veritable fita de la nostra política migratòria i un treball col·lectiu del qual podem sentir-nos molt orgullosos", va concloure la ministra.