L'acord entre els EUA i l'Iran surt a pagar a Trump: milers de milions per als perses

Els Estats Units i l'Iran han signat el memoràndum d'entesa i obren un període de 60 dies durant el qual es tancaran els detalls de l'acord final de pau. Els presidents de tots dos països, Masud Pezeshkian i Donald Trump, han rubricat el text de forma telemàtica, destacant l'elecció de la localització de l'estatunidenc, que s'ha decantat pel Palau de Versalles, on els alemanys van claudicar després de perdre la Primera Guerra Mundial. Una mera coincidència o potser el reconeixement que les coses no han sortit com pretenia la Casa Blanca.

El règim iranià no només segueix dempeus, sinó que ha reforçat la seva posició i ha aplacat les revoltes impulsades des de l'exterior. No obstant això, occident segueix patint les dures conseqüències del tancament de l'estret d'Ormuz, obert abans de l'atac il·legal dels EUA i Israel, i la destrucció de plantes i refineries de matèries energètiques. Els aiatol·làs han resistit i s'han emportat el gat a l'aigua, o així es desprèn del memoràndum signat per ambdues parts, en el qual l'administració de Trump es compromet a ser qui pagui les costes.

L'Iran es compromet a obrir les portes d'un estret que estava obert fa escassos mesos i "els Estats Units d'Amèrica es comprometen, juntament amb socis regionals, a elaborar un pla definitiu i mútuament acordat, dotat amb almenys 300.000 milions de dòlars (una mica més de 260.000 milions d'euros), per a la reconstrucció i el desenvolupament econòmic de la República Islàmica de l'Iran". Més enllà dels diners destinats a l'ofensiva, la casa blanca haurà de desemborsar altres centenars de milers de milions per pagar la reconstrucció, càstig històricament reservat al derrotat.

Els EUA s'encarregaran també d'atorgar "totes les llicències, exempcions i permisos necessaris per a les transaccions financeres pertinents". Així mateix, el punt set estableix el que potser sigui més important: "Els EUA es comprometen a aixecar tot tipus de sancions contra la República Islàmica de l'Iran -incloent-hi les derivades de resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i de la Junta de Governadors de l'OIEA, així com totes les sancions unilaterals dels EUA, tant primàries com secundàries- conforme a un calendari acordat com a part de l'acord definitiu".

"La República Islàmica de l'Iran i els Estats Units d'Amèrica reconeixen la importància crítica de la qüestió de l'aixecament de sancions abans esmentada i expressen la seva intenció d'abordar aquests assumptes de manera immediata en les negociacions, a fi d'assolir un acord mutu al respecte", afegeix aquest punt. En aquesta línia, el Departament del Tresor dels EUA, segons el punt deu, "emetrà exempcions per a l'exportació de cru, productes petrolífers i derivats iranians, així com de tots els elements associats. serveis, incloent-hi transaccions bancàries, assegurances, transport, etc".

Per últim, segons el punt onze, "els Estats Units es compromet a posar a disposició els fons i actius congelats o restringits de la República Islàmica de l'Iran una vegada implementat el Memoràndum d'entesa". I tot a canvi de l'obertura de l'estret d'Ormuz i del compromís del règim dels aiatol·làs a no desenvolupar unes armes nuclears que ja va garantir que no estava perseguint Un acord que sembla beneficiós econòmicament, i per tant victoriós, per a l'Iran; encara que Trump s'ha negat a reconèixer-ho.

Trump nega el que va signar ell mateix

El president dels EUA ha volgut negar l'evidència i, a part d'amenaçar l'Iran si no compleix en 60 dies, ha negat que Washington vagi a contraure compromisos d'inversions a l'Iran, malgrat que el memoràndum així ho recull. "Això és fals. Gent, podeu invertir si voleu. Vull dir, què faré, dir que ningú té permès invertir mai? No, nosaltres no invertirem", ha indicat, insistint que els Estats Units no contrauen aquest tipus d'obligació amb l'Iran i que no hi destinarà ni "deu cèntims".

"No tenim cap fons. Si ho fan, perfecte. Però jo diria que no ho faran fins d'aquí a un temps, fins que vegin com es comporten. És una qüestió de comportament. Però nosaltres no invertirem", ha aprofundit, en ser preguntat si la iniciativa podria quedar només en mans dels països del Golf. "Si no m'agrada com es porten, si no es porten bé, tornarem a llançar-los bombes just al mig del cap, perquè s'han portat malament durant 47 anys", ha conclòs, intentant ocultar la realitat orada sobre el paper.