La acampada de la Puerta del Sol compleix un mes. Des que dies després del desnonament de la Maricarmen les tendes de campanya i els sacs apareguessin a la cèntrica plaça madrilenya, es van anar sumant simpatitzants a l'emblemàtic enclavament de la capital per clamar pel dret a un habitatge digne.

En aquests 30 dies s'han comptat per milers les persones que han passat les hores en aquest punt de la ciutat, històric de les reivindicacions socials. Molts d'ells repetint nit rere nit una imatge que ha fet la volta al món, altres acompanyant-los durant el dia, i uns pocs concedint la seva ajuda, cadascú amb el que podia, en forma de béns de primera necessitat o, senzillament, paraules d'ànim.

Els acampats s'han enfrontat durant aquestes dates als intents de desallotjament per via judicial de les administracions, concretament de la Comunitat de Madrid, de desprestigi per part de l'Ajuntament, i a grups ultres que tractaven d'organitzar-se per aixecar la plaça. L'exercici de coordinació i de solidaritat dels qui han fet de la Puerta del Sol la seva segona, i fins i tot primera casa, és digna, com a mínim, de menció. Tot això malgrat moments especialment tensos com els que es van viure el 12 d'octubre quan, coincidint amb el dia de la Hispanitat, diverses persones amb símbols feixistes es van aproximar i van intentar provocar-los.

El dia més emocional de l'acampada va ser, sens dubte, el del traspàs de la Maricarmen. La persona que va encendre la guspira i que ja és un icona de la lluita contra el problema habitacional moria després que l'empresa propietària del pis en el qual va viure fins als seus 87 anys, Urbagestión, i els seus representants arribessin a un acord. Això implica que la dona va morir sense tornar a l'habitatge en el qual havia estat durant més de 70 anys.

Llavors, a les pancartes amb el seu nom, el seu rostre i lema, s'hi van sumar un altar improvisat i, sobretot aquella nit, un silenci de respecte, però també sinònim de ràbia; uns sentiments que, juntament amb altres, van confluir en marxes per la ciutat.

El futur de l'acampada de Sol

Els acampats es debaten ara sobre què fer, però tot apunta que la desescalada és cada vegada més a prop. Amb els decrets d'habitatge que van tombar les dretes del PP, Vox i Junts i la posterior convocatòria d'eleccions queda clara la força, no només d'ells, sinó també de la resta de persones que van mostrar el seu rebuig davant la situació immobiliària al país i que pateixen amb especial virulència els ciutadans en algunes ciutats.

Sembla que ja hi ha cert consens que va sent el moment d'aixecar la petita ciutat de Sol i centrar les forces en l'aturada del proper 11 de novembre. L'acampada encara no ho ha comunicat de forma oficial, però és el que sostenen fonts de l'organització. En les últimes hores han tingut lloc diverses assemblees per decidir els detalls del procés i de quina forma realitzar, si és que es duu a terme, aquesta desescalada.

Al final, no s'escapa que serà un procés meridianament llarg, ja que requereix el desmuntatge i la neteja de la plaça, a més de redirigir totes les donacions que han rebut i ara sobren, a una altra organitzacions i moviments socials que les necessiten. De fet, bona part del treball s'estaria concentrant aquí ara, igual que veure què succeeix amb les persones que han trobat a la plaça madrilenya una llar de la qual mancaven.

Per què necessitem el teu suport

El 29N es decideix molt. Que t'ho expliquin bé.

Entendre el que passa avui és essencial per decidir quin futur volem.

ElPlural.com no té grans grups empresarials al darrere. El que tenim són lectors. I en un moment com aquest, això ho és tot. Si creus que aquest periodisme és necessari, fes-te soci o sòcia avui.

Fes-te soci o sòcia

Pots cancel·lar quan vulguis. Gràcies pel teu suport.

Amb tota la feina que queda per fer, està clar, la imatge de la plaça sense res més que la gent passejant-hi no tornarà de la nit al dia. Independentment de quan es comencin a recollir les coses i la forma en què es doni el comiat, els portaveus i els qui han donat suport d'una o altra manera se senten orgullosos i llancen un missatge clar: no serà el final fins que no hi hagi una solució real al problema de l'habitatge, independentment del color polític que entri a Moncloa després del 29 de novembre.

Més temps que el 15-M

Malgrat les moltes diferències entre moviments, ha resultat impossible que l'acampada per l'habitatge no rebi comparacions amb el 15-M. Més enllà de les similituds i les qüestions que distancien una i altra imatge, l'actual ja perdura més en el temps del que ho va fer la del 2011. En aquell moment, el 12 de juny van desaparèixer les tendes de campanya.

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara