Junts i Orriols xoquen pel traspàs de competències en migració: "Alguns potser preferiu respostes espanyoles a reptes catalans"

La delegació de competències en matèria d'immigració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya que Junts ha tornat a impulsar arran de la crisi migratòria viscuda a Ceuta en l'última setmana ha desencadenat en un nou xoc entre el partit liderat per Carles Puigdemont i la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, a la xarxa social X. Després que la dirigent d'extrema dreta independentista assegurés dissabte que el que els postconvergents busquen amb aquesta petició és "acollir més" migrants i no expulsar-los, el secretari general de Junts, Jordi Turull, responia aquest diumenge amb un missatge en què criticava Orriols i la seva formació per no defensar el traspàs de funcions i optar per "crear alarma social". "Alguns potser preferiu respostes espanyoles a reptes catalans", assenyalava.

En el missatge, Turull apuntava que Junts vol "les màximes competències d'un Estat" mentre el territori català no sigui independent, defensant que "Catalunya ha de donar les seves respostes pròpies als reptes com el de la immigració". "Respostes catalanes a reptes catalans", indicava el secretari general postconvergent a Orriols, que acusava Puigdemont i els seus de ser "innocents i bonistes". Una valoració que la líder d'Aliança Catalana compartia juntament amb un vídeo d'una intervenció seva al Parlament en què criticava que la diputada de Junts Ennatu Domingo hagués declarat a la Cambra catalana que Catalunya rebia més menors no acompanyats que la resta de comunitats autònomes perquè "era més solidària" (en paraules d'Orriols).

El fragment de la intervenció que Orriols va compartir acabava amb la líder nacionalpopulista reivindicant Aliança Catalana com "un punt intermedi entre els amogàrabs i els de ni un paper a terra". Un discurs en la línia dels que sol pronunciar a l'hemicicle del Parlament. Per la seva banda, Turull retreia a Orriols la seva posició antimigratòria, acusant-la de "crear alarma social i desentendre's de les solucions, bramant i ja". "Mal negoci per a Catalunya si només sabeu avivar l'odi contra el diferent en comptes de generar solucions reals des d'un marc de drets i deures per a tothom", va assegurar el dirigent de Junts.

Posició de Junts: Puigdemont defensa que països europeus suspenguin l'acord Schengen amb Espanya

Tant Aliança Catalana com Junts han aprofitat l'entrada de milers de migrants procedents del Marroc a través de la frontera de Ceuta per als seus propis interessos. En el cas dels postconvergents, la seva portaveu al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, va anunciar divendres passat que tornaven a registrar la proposició de llei perquè l'Estat transfereixi totes les competències en matèria de migració a Catalunya, la qual va ser rebutjada al setembre de 2025 per la Cambra Baixa.

A més, Puigdemont va defensar que diversos països europeus es plantegessin suspendre l'acord Schengen, el qual permet la lliure circulació entre diferents Estats membres de la Unió Europea (UE) amb Espanya, i es va queixar que "des de sectors espanyols s'estigués difonent la idea d'una deslleialtat i falta d'empatia" per part d'alguns socis europeus, afirmant que el Govern va decidir dur a terme la regularització massiva de migrants "de cara a esquena dels socis europeus". "Ara que no es queixin", va sentenciar el president de Junts.

Postura d'Aliança: Orriols assegura que l'independentisme "va de civilització-barbàrie"

En el cas d'Aliança Catalana, la crisi humanitària a Ceuta ha servit a Orriols per seguir promovent el seu discurs tant antimigratori com antiespanyol, acusant el Govern de "deixar entrar la barbàrie" i reivindicant que l'independentisme "ja no va de Catalunya-Espanya", sinó de "civilització-barbàrie". En aquest sentit, la també alcaldessa de Ripoll va advocar per independitzar-se amb urgència. "És urgent desempallegar-nos d'aquest Estat que permet la violació reiterada de les seves fronteres", va indicar.

Així mateix, Orriols, a qui la crisi migratòria li ha vingut molt bé per evadir la polèmica per la contractació de l'Ajuntament de Ripoll a la seva filla com a agent interina de la Policia Local en un procés de selecció directa en què la seva mare hauria influït com a alcaldessa i regidora de seguretat en aspectes clau, va tractar de restar importància a la tragèdia que han viscut moltes de les persones que creuaven nedant la frontera del Marroc amb Ceuta, la qual s'ha saldat amb desenes de morts. En concret, la líder d'Aliança Catalana va sostenir que "el drama humanitari" serà el que patiran els catalans i els europeus "d'aquí a quatre dies si la cordura i l'ordre no comencen a imposar-se a les urnes".

Un conflicte que s'entén en clau electoral

El fet que Sílvia Orriols hagi utilitzat allò ocorregut a Ceuta per atacar Junts respecte a les seves posicions en matèria de migració no sorprèn ja que aquest tema és un dels grans impulsors de l'auge electoral que les enquestes atorguen a Aliança Catalana i del gran descens que pronostiquen per als posconvergents, que serien superats per una Orriols que aconseguiria incrementar en més de 20 escons la xifra amb què compta ara. Segons l'últim baròmetre d'opinió política del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), presentat a principis de juliol, la immigració és considerada com el major problema que té Catalunya actualment pels votants d'Orriols i com el segon, darrere de l'habitatge, per part del conjunt de catalans.

Justament, la migració seria un dels assumptes que explicaria l'àmplia transferència de vot de Junts a Aliança Catalana, la qual assoliria un 28% de l'electorat dels posconvergents en les últimes eleccions autonòmiques de Catalunya, així com el motiu que, tot i ser un partit independentista, aconseguiria robar un de cada quatre votants (un 23% del suport) a Vox. De fet, l'enquesta mostra un major consens entre l'electorat d'Orriols respecte a la seva posició antimigratòria que en l'àmbit de l'independentisme.

Un 86% dels votants d'Aliança considera que no se senten a casa degut a l'increment de persones migrants, mentre que tan sols el 55% vol que Catalunya sigui un Estat independent, sent la formació independentista catalana amb un menor percentatge d'lectors a favor de separar-se d'Espanya. "En l'àmbit d'identitat nacional s'està diversificant el seu perfil. Veiem com el percentatge de menys independentistes o amb més identitat espanyola, progressivament, va ampliant-se o consolidant-se", explicava el director del CEO, Juan Rodríguez Teruel, en la presentació dels resultats del baròmetre.