Junts es ressent en les enquestes després del seu 'coqueteig' amb el PP i la seva guerra amb Sánchez

Junts es ressent en les enquestes després del 'coqueteig' que ha mantingut els últims dies amb el Partit Popular. Coincidint amb les investigacions a l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero i a l'exmilitant socialista Leire Díez, el PP i els neoconvergents han posat sobre la taula l'escenari de l'ajornament electoral, i això li ha passat factura a Junts.

Si més no, així ho mostra l'últim Electopanel d'Electomanía. L'enquesta treu en aquest mes un escó a la formació de Carles Puigdemont, a la qual deixa en sis diputats, un menys que en el mateix anàlisi del mes d'abril. Així mateix, l'estimació de vot descendeix de l'1,6% a l'1,4%.

El PP, per la seva banda, experimenta un augment de set escons (de 129 a 136) i una pujada de l'1% en estimació de vot respecte de l'estudi anterior (del 32% al 33%). El PSOE cau del 29,1% al 27,1%, mentre que Vox baixa fins al 18,1% i Sumar també descendeix lleugerament, fins al 5.9%. Podem fa el mateix i empitjora el seu percentatge: del 3,8% al 3,5%.

Amb tot, destaca que a Junts no sembla fer-li bé l'estratègia d'adherir-se al Partit Popular contra l'Executiu de Pedro Sánchez, encara que sigui en la teoria, perquè després, a la pràctica, no sol complir les seves amenaces.

Aquesta setmana s'espera també convulsa al Congrés dels Diputats, de nou amb la iniciativa per demanar una convocatòria electoral després que PSOE i Sumar vetessin la setmana passada sengles esmenes del Grup Popular i els neoconvergents que reclamaven posar fi a la legislatura i cridar els ciutadans a les urnes.

Pinça PP-Junts

El PP busca pressionar els independentistes, que no poden presentar aquest tipus d'esmenes al no donar-los els números, però porten temps demanant a Sánchez que avanci els comicis. En qualsevol cas, els 'populars' gaudeixen de majoria absoluta al Senat, amb la qual cosa el text d'aquesta setmana sortirà aprovat, però volen temptar Junts -i també el PNB- a què se sumin a la protesta per demostrar, d'alguna manera, que no van de broma quan plantegen en públic l'exigència al president del Govern.

Si bé catalans i bascos miren de reüll les enquestes, en les quals sembla quedar clar que aquesta pinça amb el PP no els ve bé. El PNB manté els mateixos números que en l'anterior Electopanel, no així Junts, que veu com els seus resultats empitjoren.

El debat i votació de la moció a la Cambra Alta es produirà el mateix dia en què el responsable de l'Executiu comparegui a l'hemicicle a petició pròpia per informar del darrer Consell Europeu i de les investigacions judicials que afecten el seu partit.

La iniciativa dels de Gènova, 13 arriba després que els catalans intentessin forçar una votació a la Cambra Baixa mitjançant una esmena a una moció del PP sobre la debilitat parlamentària de l'Executiu. Mentrestant, els d'Alberto Núñez Feijóo van presentar una esmena a la seva pròpia proposta sol·licitant igualment la crida a les urnes.

No obstant això, la Mesa del Congrés no va admetre les propostes en unir els seus vots les formacions progressistes, impedint d'aquesta manera que ambdues fossin admeses i votades a Ple. Els partits majoritaris de la Mesa defensen que la convocatòria electoral constitueix una competència exclusiva del president del Govern.

La portaveu popular al Congrés, Ester Muñoz, va admetre la setmana passada que estava disposada a parlar amb la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, per poder pactar un text final conjunt de la moció, però no li va donar ni temps.

Poc després que Muñoz comparegués en roda de premsa a la Cambra Baixa i manifestés la seva voluntat de parlar amb els neoconvergents per transaccionar les seves dues esmenes i acordar un text de la moció, fonts de la Mesa van informar que les dues iniciatives havien quedat inadmeses.