Junts endureix el seu discurs migratori: del rebuig al repartiment de menors a voler condicionar els ajuts a la "capacitat d'integració"

Amb motiu de la crisi migratòria i humanitària de Ceuta, Junts ha endurit en les últimes setmanes el seu discurs migratori, exigint que Catalunya quedi fora del repartiment de menors no acompanyats que van arribar a la ciutat autònoma a partir de l'entrada massiva de persones procedents del Marroc del passat 30 de juliol. Un postulat que va tornar a defensar aquest dilluns la portaveu dels postconvergents al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, assegurant que els serveis catalans "estan absolutament tensionats". No obstant això, el tancament de les portes del territori català per als nouvinguts per Ceuta no és l'única proposta feta pel partit de Carles Puigdemont en la matèria. La més recent consisteix a condicionar les prestacions a estrangers a la seva "capacitat d'integració".

Aquesta mesura ha estat reivindicada pel portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, en una entrevista concedida a EFE, en la qual ha assenyalat que les prestacions a les quals es pot accedir a Catalunya en matèria d'habitatge o altres ajudes "han de ser un premi dels deures" que la persona migrant compleixi en la societat i que, en cas que "la persona nouvinguda no demostri aquesta voluntat i aquesta capacitat d'integració", aquestes "no han d'estar al seu abast". Una iniciativa que, juntament amb la seva negativa a acollir menors procedents de l'entrada massiva a Ceuta, reflexa una política migratòria cada cop més dura per part dels postconvergents, coincidint amb l'auge, a costa del seu antic electorat, d'un partit independentista xenòfob com Aliança Catalana, malgrat haver-hi radicalitzat el seu missatge migrator.

Reclamen que s'exclogui Catalunya del repartiment de menors

L'enduriment del discurs i propostes en matèria migratòria de Junts no és nou, però la formació l'ha reforçat després de la crisi de Ceuta. Els postconvergents s'han oposat des d'un principi a què s'inclogui Catalunya en el repartiment de menors no acompanyats i han afirmat que no donaran "ni un vot" si el territori català no queda fora. Així ho va indicar la setmana passada Nogueras, qui aquest dilluns ha tornat a exigir l'exclusió en una entrevista a 3Cat. "Ningú pot posar en dubte la nostra solidaritat, però també és cert que els nostres serveis estan absolutament tensionats i la xarxa d'acollida també està molt tensionada des de fa molts anys", ha sostingut.

En aquest sentit, Nogueras ha apuntat que Catalunya ha estat la comunitat que ha acollit més persones migrades sempre i que "hi ha moltes comunitats autònomes que estan acollint molt per sota de les seves places estructurals". Així mateix, ha remarcat que en aquests moments hi ha sobre la taula "un reial decret que ja està aprovat i negociat", el qual, segons la portaveu de Junts, suposarà una distribució de menors no acompanyats "molt més equitativa", al tombar el 2024 amb PP i Vox la llei presentada pel Govern per al repartiment de menors migrants que, des del punt de vista de la diputada postconvergent, "el que venia a fer era consolidar el model de l'Estat espanyol, que a qui més afectava era a Catalunya".

Des de Junts també s'ha aprofitat l'ocasió per insistir en un dels seus grans reclams, el traspàs íntegre de les competències en matèria migratòria de Catalunya de l'Estat a la Generalitat. De fet, els postconvergents han posat com a condició per aixecar el seu veto a l'acollida de menors no acompanyats al territori català l'aprovació de la transferència competencial acordada amb el PSOE, que el Congrés va rebutjar amb el vot en contra de PP, Vox i Podem.

"És necessari que s'aprovi de manera urgent la llei de Junts per al traspàs de competències d'immigració a Catalunya", va assegurar Nogueras en un comunicat compartit el dimecres passat en el qual els postconvergents van deixar clar que "qualsevol escenari futur queda condicionat" a dita delegació competencial. La portaveu va reclamar "la sobirania absoluta per gestionar els fluxos migratoris, la seguretat, el control de fronteres, la integració i els recursos corresponents".

Qui no demostri "voluntat i capacitat d'integració" no accedeixi a determinades ajudes

Ara a les seves exigències relacionades amb els menors no acompanyats de Ceuta, Junts suma la seva proposta de limitar les ajudes a immigrants, impedint que arribin a aquells que es consideri que no han demostrat la "voluntat i capacitat d'integració". Segons Vergés, aquesta mesura que recorda a les defensades per Aliança Catalana o Vox, es troba dins de "un marc d'integració ben treballat" i està formulada amb "realisme", a diferència de les propostes de l'extrema dreta, a les quals ha qualificat de "populistes i incendiàries".

Per al portaveu de Junts al Parlament, l'expulsió de persones migrants reivindicada per Vox i Aliança Catalana no és la solució, al·legant que actualment Catalunya no compta amb la natalitat suficient com per poder oposar-se totalment a comptar amb migrants. De la mateixa manera, Vergés ha explicat que la immigració que volen des del seu partit és una "que quan vingui aquí pugui accedir a uns treballs que siguin els que realment es necessiten cobrir i que estiguin en un marc productiu de valor afegit" i "no feines de sous baixos".

Per altra banda, Vergés també s'ha referit al creixement de l'ultradreta, opinant que aquest probablement es deu al fet que "els partits tradicionals no han fet prou èmfasi en temes com la immigració o la seguretat i això ha abonat el terreny perquè partits d'extrema dreta trobessin un camp on créixer". No obstant això, Vergés ha sostingut que ni Aliança Catalana ni Vox "apunten solucions realistes" i que, en canvi, ells compten amb "qüestions molt ben treballades". "Tenim posicionaments que són alhora ferms, però també responsables i realistes", ha declarat.

Claus de les mesures reclamades per Junts

El reclau que els migrants demostrin "integració" en diferents aspectes per optar a ajudes no és nou a Junts. Els postconvergents han impulsat mesures com l'increment del temps mínim que ha d'estar empadronat un ciutadà en un municipi per poder accedir a un habitatge de protecció oficial (HPO), dels tres anys requerits actualment als deu anys. Mateixa iniciativa que va acordar Vox amb el PP en comunitats autònomes com Andalusia o Extremadura dins dels seus pactes en el marc de la "prioritat nacional".

Per altra banda, la formació de Puigdemont també va sol·licitar l'exigència d'un nivell mínim de català A2 als migrants que han participat en el procés de regularització extraordinària perquè puguin renovar la regularització l'any que ve. Igualment, van reclamar que en futures legalitzacions ordinàries s'obligui a comptar amb el nivell B1 per acreditar arrelament.

L'amenaça electoral d'Aliança Catalana

L'última proposta de Junts per endurir la política migratòria de Catalunya arriba tan sols un mes després que es presentés l'últim baròmetre d'opinió política del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), el qual va situar els posconvergents com el partit amb un major descens d'escons a les properes eleccions catalanes passant de ser segona força amb 35 diputats al Parlament a caure fins a la quarta amb entre 16 i 18 parlamentaris, mentre que va atorgar a Aliança Catalana la major pujada. Segons l'enquesta, el partit liderat per Sílvia Orriols passaria dels seus dos diputades actuals, xifra que l'obliga a formar part del grup mixt sense poder tenir grup propi, a comptar amb entre 23 i 25, avançant els de Puigdemont com a tercera força.

A part de la intenció de vot respecte a les properes eleccions al Parlament, el baròmetre del CEO també aporta altres dades, com que Aliança Catalana es quedaria amb un 28% dels votants de Junts a les eleccions catalanes de maig de 2024 i que la principal preocupació de l'electorat d'Orriols, en una gran part procedent de Junts, és la immigració. En aquest sentit, el sondeig reflecteix que el 86% dels futurs votants d'Aliança consideren que no se senten a casa degut a l'increment de persones migrants, mentre que en el cas de l'electorat de Junts el percentatge de persones que pensen així descendeix dràsticament, però se situa en un 48%, és a dir, gairebé la meitat.

Per tant, si s'analitza la posició de Junts en clau electoral, es pot entreveure certa correlació entre l'enduriment del seu discurs migratori i l'auge d'Aliança Catalana, degut a que, si bé algunes propostes com el trasllat de competències a Catalunya són demandades des de fa anys, altres com la necessitat que els migrants demostrin més integració per accedir a determinades prestacions són més recents.