Junts confronta el Govern i Óscar Puente després d'aconsellar a Puigdemont que torni: "Quina frivolitat i quina misèria"

"Si jo fos el senyor Puigdemont, jo em plantava avui a Espanya sense cap mena de dubte", ha assegurat aquest divendres el ministre de Transports, Óscar Puente, després de conèixer-se dijous la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala l'amnistia i conclou que la llei respecta el dret europeu. D'aquesta manera, Puente ha proposat a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, que torni a Espanya malgrat la negativa del Tribunal Suprem (TS) de deixar sense efecte l'ordre de detenció que pesa sobre el líder de Junts, encara que això comporti la seva entrada a presó. La resposta per part dels postconvergents no s'ha fet esperar. L'ha donada el secretari general de la formació independentista, Jordi Turull, qui ha criticat el suggeriment de desafiar l'alt tribunal malgrat les conseqüències que això pugui comportar. "Quina misèria i quina frivolitat", ha afirmat Turull en un missatge a la xarxa social X.

D'aquesta manera, els postconvergents han mostrat el seu rebuig a les paraules pronunciades per Puente en una entrevista a RNE, en què el ministre ha assenyalat que li sembla "tremendament complicat d'entendre que la justícia espanyola en primer lloc intenti incomplir una llei" com ha succeït amb l'amnistia des de la seva aprovació al Congrés dels Diputats el 30 de maig de 2024. Així mateix, ha apuntat que li sembla incomprensible que "plantegi un conflicte davant la Unió Europea perquè aquesta llei suposadament vulnera el dret europeu i que quan el tribunal que ha de resoldre sobre aquesta qüestió es pronuncia i diu que no afecta el dret europeu, encara es sostingui que aquesta llei no s'aplicarà amb caràcter immediat".

Per aquest motiu, Puente ha instat Puigdemont a moure fitxa primer i anar-se'n de Bèlgica nou anys després que fugís a la ciutat de Waterloo per tornar a Catalunya, malgrat que el Govern tingués l'obligació de detenir-lo per l'ordre judicial del magistrat de la Sala Segona del Suprem Pablo Llarena. "No sé què farà. Crec que ho té a tret. Jo em plantava avui a Espanya i que em detinguin", ha declarat.

A més, Puente ha opinat que el fet que Puigdemont tornés malgrat la negativa del Suprem d'aplicar-li la llei d'amnistia seria "un gest de lideratge polític" per part del màxim dirigent de Junts. El titular de la cartera de Transports creu que l'expresident de la Generalitat hauria de fer aquest pas perquè considera que "hi ha coses que són insostenibles" i a les quals "cal plantar cara d'una vegada".

El Suprem no aixecarà l'ordre de detenció fins que el Constitucional es pronunciï

En concret, la cort de Luxemburg es va pronunciar aquest dijous respecte a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional respecte a l'aplicació de l'amnistia en el delicte de malversació de fons i el de terrorisme, respectivament, relacionats amb el procés. La resolució del TJUE va ser clara: la norma no xoca en cap cas amb els interessos financers de la UE ni suposa l'incompliment de la directiva europea en matèria de terrorisme. Per tant, la llei és conforme al dret europeu pel que fa a tots dos aspectes.

És la causa de la malversació la que afecta Puigdemont i altres alts càrrecs del procés, la qual, com indica la sentència del TJUE, és amnistiable. No obstant això, la sala del Suprem presidida pel magistrat Manuel Marchena, encarregada d'aixecar l'ordre de detenció que pesa sobre el president de Junts i la inhabilitació imposada a diversos líders independentistes, va realitzar una interpretació de la llei segons la qual aquesta no pot fer-se efectiva en els casos en què hi hagi "enriquiment personal", com considera que ocorre amb Puigdemont i altres noms com el dirigent d'ERC, Oriol Junqueras, de moment inhabilitat per exercir qualsevol funció pública fins al 2031.

En aquest context, el Suprem considera que la sentència del TJUE no li competeix i no pretén fer cap moviment respecte a Puigdemont i la resta de persones a les quals no aplica l'amnistia per l'enriquiment personal fins que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui els set recursos d'empara que ha admès a tràmit, procedents de, entre d'altres, Puigdemont, Junqueras i Turull. S'espera que la resposta del Constitucional es conegui aquesta tardor, ara que la justícia europea ja ha fixat un criteri en relació amb l'aplicació de la llei per a la malversació.

Turull assegura que acudiran "a les instàncies que faci falta"

El retorn de Puigdemont abans que el Suprem aixequi la seva ordre de detenció suggerit per Puente no sembla estar en els plans de Junts, sinó que de moment opten per seguir recorrent als òrgans judicials superiors com és el cas del TJUE. "Nosaltres persistirem. Nosaltres farem tots els passos que els nostres advocats diguin. Anirem a les instàncies que calgui.", ha indicat Turull en una entrevista a TV3, en la qual ha sostingut que juguen "en camp contrari", acusant a "la justícia que hauria de ser imparcial" de fer activisme polític.

"Hi ha una sèrie de jutges. Marchenas, Llarenas… Molts d'aquests que estem veient. Que fan activisme amb toga", ha denunciat el secretari general de Junts. Per a Turull, el que s'està fent des del Poder Judicial és revelar-se "contra el que és la voluntat del poder legislatiu".

Per altra banda, Turull ha atribuït als magistrats del Suprem haver utilitzat una argumentació "absolutament delirant" per justificar la seva negativa a aplicar l'amnistia a diversos dels acusats per malversació, com ha recordat que una jutgessa va apuntar a l'alt tribunal. En aquest context, ha explicat que, per concloure que en el seu cas hi havia hagut enriquiment personal, van al·legar que estava tan content de dur a terme el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 que "és com si hagués fet el casament de les seves filles amb els diners de la Generalitat de Catalunya". "Aquests jutges fan de justiciers, no de jutges", ha valorat.