Itàlia manté el seu blindatge respecte a Espanya: prorroga 15 dies més els controls als viatgers

Els controls fronterers als viatgers que arribin a Itàlia des d'Espanya es mantindran, almenys, durant una quinzena més. Així ho ha informat aquest dilluns el Ministeri de l'Interior, després de conèixer que l'Executiu de Georgia Meloni ha decidit mantenir la seva postura i seguir endavant durant dues setmanes més amb la seva decisió de trencar l'acord Schengen.

Itàlia va prendre la decisió de posar distància amb Espanya i reprendre aquests controls fronterers després de l'inici de la crisi migratòria fa un mes a Ceuta. L'arribada nedant de gairebé 100.000 persones van fer sonar les alarmes al Govern de Meloni, que va trigar escasses hores a comunicar aquesta mesura que passaven a posar en marxa i criticar l'Executiu espanyol. D'aquesta manera, la ruptura de l'acord Schengen s'ha mantingut durant tot el mes d'agost i, ara, s'amplia almenys fins a mitjans de setembre.

Una decisió que va obrir una crisi entre Roma i Madrid

La decisió italiana va arribar l'1 d'agost, tot just un dia després de l'entrada massiva registrada a Ceuta. El Govern de Giorgia Meloni va justificar aleshores el restabliment temporal de controls a les fronteres aèries i marítimes amb Espanya per raons de "seguretat nacional", en considerar que la situació migratòria podia provocar nous moviments de persones cap a altres països de l'espai Schengen. La mesura va ser comunicada a Brussel·les i va afectar inicialment viatgers procedents d'Espanya que no fossin ciutadans de la Unió Europea.

Roma va defensar que existia un risc de moviments secundaris dins de l'espai europeu després de l'entrada massiva a la ciutat autònoma. L'Executiu de Meloni va argumentar que la situació podia generar noves arribades i va recordar que el sistema Schengen permet recuperar temporalment els controls interiors quan existeix una amenaça greu per a l'ordre públic o la seguretat interna.

La reacció de Madrid va ser immediata. El Govern espanyol va considerar la decisió italiana unilateral, injusta i discriminatòria i va qüestionar que pogués justificar-se per la crisi de Ceuta. Moncloa va sostenir que les persones que havien entrat irregularment a la ciutat autònoma no podien accedir lliurement a la resta de l'espai Schengen pel règim específic de Ceuta i va recordar que la majoria havia tornat ja a Marroc. També va retreure a Roma que Itàlia registra tradicionalment una pressió migratòria més gran i va acusar l'Executiu italià d'utilitzar arguments que no s'ajustaven al Codi de Fronteres Schengen.

La tensió va arribar a provocar una resposta recíproca. Després que Itàlia rebutgés aixecar els seus controls, Espanya va anunciar el 7 d'agost que restabliria també controls temporals per als viatgers procedents d'Itàlia. La mesura espanyola va començar a aplicar-se el dia 8 i va quedar inicialment fixada fins al 7 de setembre.

Què és l'acord Schengen?

L'espai Schengen és una de les principals estructures d'integració de la Unió Europea i permet la lliure circulació de persones entre els països que en formen part. La seva principal característica és l'eliminació dels controls fronterers sistemàtics entre els Estats participants, de manera que un ciutadà pot desplaçar-se d'un país a un altre sense haver de passar per controls de passaports a les fronteres interiors.

L'acord va començar a aplicar-se el 1995 i actualment engloba la majoria dels països de la UE, a més d'alguns Estats associats que no pertanyen a la Unió, com Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein.

La desaparició dels controls interiors se sustenta en una major cooperació entre els països participants, especialment en matèria de seguretat, control de les fronteres exteriors i lluita contra la immigració irregular i la delinqüència transfronterera.

No obstant això, la normativa permet recuperar temporalment els controls a les fronteres interiors en circumstàncies excepcionals. Els Estats poden fer-ho quan existeixi una amenaça greu per a l'ordre públic o la seguretat interior, encara que han de justificar la mesura, limitar-la en el temps i comunicar-la a les institucions europees.