Iolanda Segura, portaveu del principal sindicat docent de Catalunya: "La vaga del 8 de setembre és un fet"

El final del curs escolar ha estat marcat a Catalunya, igual que en altres comunitats com el País Valencià o Madrid, per les vagues i les protestes dels docents per reclamar millores laborals. Al territori català, el Departament d'Educació i Formació Professional (FP) va arribar el mes de març passat a un acord amb Comissions Obreres (CC.OO.) i la UGT per mobilitzar 2.000 milions d'euros en quatre anys en actuacions com la reducció de les ràtios d'alumnes per aula o l'increment retributiu dels professionals de l'educació mitjançant l'augment del complement específic. El pacte, però, no va comptar amb la signatura de la resta de sindicats educatius catalans, que consideraven que les mesures acordades eren insuficients.

Com a resposta al pacte, els sindicats docents —entre els quals hi havia el majoritari a Catalunya, USTEC— van convocar més d'una quinzena de jornades de vaga entre els mesos de maig i juny. Enmig d'aquestes mobilitzacions, el Govern va arribar el 29 de maig a un preacord amb USTEC i Professors de Secundària (ASPEPC) que actualitzava les millores pactades al març. Tanmateix, el sindicat majoritari va consultar les seves bases i aquestes van decidir rebutjar el preacord per continuar amb les protestes i les reivindicacions, juntament amb altres organitzacions que tampoc no l'havien avalat. Així va quedar la situació en acabar el darrer curs i així sembla que començarà el següent.

L'Assemblea Educativa de Catalunya, formada per docents, personal d'atenció educativa, altres professionals del sector i representants sindicals, va acordar aquest dissabte convocar una nova vaga als centres públics el pròxim 8 de setembre, primer dia del curs 2025-2026, i va instar la Conselleria d'Educació a convocar una nova mesa sectorial de negociació. L'endemà, la consellera d'Educació, Esther Niubó, anunciava que aquesta setmana es reuniria amb els sindicats. En aquest context, abans d'una trobada celebrada la tarda d'aquest dilluns amb la Conselleria, la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura (Barcelona, 54 anys), ha atès ElPlural.com per respondre diverses qüestions, entre les quals els principals objectius dels sindicats, la seva previsió sobre l'inici del nou curs escolar i les possibilitats de reconduir el conflicte amb la Generalitat.

PREGUNTA (P): L'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) ha acordat convocar vaga als centres públics el primer dia de classe, el 8 de setembre, i, en aquest sentit, ha advertit que el pròxim curs escolar no començarà amb normalitat. Hi ha possibilitat d'arribar a un acord amb el Govern que canviï la situació?

RESPUESTA (R): És difícil. No diem que sigui impossible. Evidentment, la voluntat és de la conselleria. Però és difícil. No veiem una predisposició per part de l'administració a fer canvis radicals en la línia que necessita el sistema educatiu públic en moltes de les qüestions que estem posant sobre la taula. És veritat que hi ha un acord signat per algunes organitzacions sindicals en què s'introdueixen mesures treballades per totes les organitzacions sindicals que estàvem en les negociacions que USTEC no vam signar perquè el col·lectiu va dir que no i nosaltres ens havíem compromès amb la voluntat del col·lectiu. I, per tant, seguim treballant per ampliar els avenços que incorporen l’acord del mes de maig, que a nosaltres ens sembla que està bé que es tiri endavant, però que no es suficient perquè tenim moltes qüestions a resoldre. 

Tot el que entra en l’acord de maig marca uns primers passos, però no és un horitzó. S'ha d'anar desenvolupant per arribar al màxim que és esperable i que és necessari per tenir l'escola inclusiva que necessitem i per respondre a les necessitats de l'alumnat amb totes les garanties. I això dubtem molt que es resolgui ara, a l'estiu. Per tant, la vaga del 8 de setembre és un fet. És un inici del calendari del pla de lluita que hem de tirar endavant aquest nou curs, en qual s'han d'establir uns objectius. 

P: Quins serien alguns d'aquests objectius?

R: Continuar treballant amb les mesures que incorpora l'acord de maig més altres objectius que encara tenim per resoldre com seria la qüestió del català, ja que estem en un escenari de pèrdua d'ús de la llengua i també de poc blindatge del català en els centres educatius.  Per tant, necessitem garanties, mesures, recursos, també garantir l'aprenentatge i l'ús lingüístic del català, perquè és una eina de cohesió, i la immersió també és inclusió. Això és molt clar. Necessitem una adequació de les infraestructures. No podem suportar les calors que patim en els centres. Ara cada vegada hi ha més onades de calor extrema, i això ho patim en els centres educatius d'una forma molt preocupant que posa en risc la salut de totes les persones que estem a les aules. Necessitem una reducció de ràtios molt més efectiva i més ambiciosa, perquè la complexitat que tenim a Catalunya així ho requereix i moltes altres qüestions. Tenim moltes altres coses a resoldre, però aquí hi ha una qüestió central que és el finançament.

Tenim una mancança molt clara amb el tema del finançament. Hi ha un infrafinançament endèmic. La Llei d'Educació de Catalunya del 2009 recull que s'ha d'invertir un 6% del PIB, estem en l’any 2026, i no s'arriba ni a la meitat. Això, aquest 6%, és l'eix central si volem canviar el sistema educatiu perquè estem en un model educatiu que s’ha demostrat que no funciona. Aquí hi ha d'haver un finançament molt clar, que ha de ser aquest 6% com a mínim perquè si en l’any 2009 que hi havia unes necessitats era el 6%, ara que estem en 2026, que aquestes necessitats han crescut, potser caldria ser més ambiciosos i demanar més. Però si hi ha aquest 6%, com a mínim, sabem que podem cobrir gran part de les necessitats que patim ara en els centres educatius. Per tant, l'objectiu també és aquesta calendarització d'aquest finançament, que no sigui en un termini entre curt i mitjà, per poder realment construir l'escola inclusiva i en català que necessita Catalunya. 

P: Després de la reunió de l'Assemblea Educativa de Catalunya s'ha demanat al Departament d'Educació de la Generalitat que convoqui una mesa de negociació amb el comitè de vaga. Quines qüestions espereu abordar?

R: Nosaltres demanem que ara, durant el mes de juliol, hi hagi voluntat d'obrir una nova negociació i continuar al setembre i que això sigui un fet, però no només amb les organitzacions sindicals i amb el col·lectiu, sinó anar més enllà i incloure famílies. Fins i tot nosaltres volem obrir un escenari també amb clau que vagi més enllà. Estem en contacte amb altres organitzacions. Ens estem reunint amb diversos col·lectius per situar també qüestions sobre el 0 i 3. També qüestions sobre les vetlladores, que demanen la seva internalització, una figura molt necessària per a l'atenció a l'alumnat que necessita una atenció un a un. Estem en contacte amb les educadores socials i amb totes aquestes figures tan necessàries per a l'escola inclusiva que també pateixen mancances i que necessiten millorar les seves condicions laborals. 

A més, en el marc de la funció pública hem d'obrir escenaris com seria la clàusula d'actualització salarial per no continuar perdent poder adquisitiu o la reducció de les 35 hores acordada en l’àmbit estatal.  Volem obrir un front estatal per qüestions que venen des de Madrid: la jubilació, l'equiparació, l'adequació dels grups als quals hem de pertànyer els docents -estem al 2 i hauríem de passar a  l’1- i altres que també es puguin abordar. Al final és una mirada àmplia de l'educació, tant en les condicions pedagògiques de treball com en les condicions de les persones que hi treballem i l'atenció a l'alumnat, que és primordial per poder garantir el seu futur i el seu desenvolupament integral. 

P: Diumenge, la consellera va anunciar que aquesta setmana es reuniria amb vosaltres. Què espereu d'aquesta trobada?

R: Tenim una reunió avui i sembla que es vol anar reunint amb totes les organitzacions sindicals i també amb totes les entitats que conformen la comunitat educativa com les famílies i suposo que totes aquelles entitats que puguin ajudar a fer aquests canvis de model que entenem que haurien de ser ara una qüestió cabdal perquè s'han volgut introduir canvis en l'educació mantenint el mateix model que hem tingut fins ara i això és inviable. Aquí es necessiten canvis estructurals. Tot el que genera malestar és perquè tenim un sistema educatiu que realment no està donant resultats que ha precaritzat les condicions laborals de les persones treballadores perquè s'ha demanat assumir aquests canvis sense canviar les condicions laborals. Per tant, ha suposat una sobrecàrrega de feina, un volum de responsabilitats inassumible i això ha generat un malestar creixent perquè no hem tingut ni els recursos ni les mesures ni els moments necessaris per poder dur a terme i implementar aquests canvis. Aquí hi ha d'haver també una clara voluntat de canviar un model que evidentment és caduc i que no està resolent les necessitats socials que tenim actualment. 

Això està passant a nivell general, ja es veu a nivell mundial que es vol introduir en un sistema una sèrie de canvis, però mantenint una estructura igual i és impossible. Per tant, aquí s'hi ha de fer un esforç molt gran, però l'Administració és qui ha de permetre que es puguin dur a terme aquestes transformacions, si no continuarem en una situació insostenible i el conflicte no es resoldrà fàcilment.

P: Veieu el Govern predisposat a acceptar les demandes i actualitzar l'acord del mes de maig?

R: Ara mateix que ens trobem en períodes d'inscripcions, el que ens trobem és un tancament de grups de la pública i també ens estem trobant retallada de recursos. També hi ha una altra qüestió, que és el decret de plantilles de direccions i el decret d’autonomia de centres. Nosaltres estem demanant la seva derogació perquè causen molt malestar perquè genera la tria a dit. Hi ha moltes dinàmiques que no es volen canviar i són aquests canvis estructurals els que nosaltres estem demanant per realment convertir l'escola en un lloc on es prenguin les decisions de forma democràtica, les persones treballadores se sentin acollides, no hi hagi favoritismes i on, a més, podem decidir quines mesures i quins recursos necessitem per atendre l'alumnat. 

Hi ha moltes qüestions en les quals ara mateix veiem que l'administració no té cap mena de voluntat de fer canvis i, per tant, no tenim gaires esperances, ara mateix, de què realment s'escolti i es camini en una línia de desenvolupar un altre sistema que realment doni resposta. Així que la lluita serà dura, però necessària.

P: Manteniu el contacte amb els sindicats d'altres comunitats autònomes que també reivindiquen una millora de la situació als centres educatius?

R: Sí, nosaltres estem en contacte directe amb els STEs (Confederació de Sindicats de Treballadores i Treballadores de l'Ensenyament), que són els nostres sindicats germans. Nosaltres venim també dels STEs, tot i que no formem part de la confederació, però mantenim relacions, estem en contacte i hi ha moltes qüestions que hem treballat conjuntament, com, per exemple, el tema de les ràtios. En el tema de condicions del 0-3, hem participat en grups de treball i hem traslladat les nostres demandes recollides també des de la Plataforma 0-3, amb la qual treballem colze a colze. El tema de les 35 hores, ara ho estem treballant des de el IAC, al que nosaltres pertanyem. Estem en contacte directe amb qualsevol mesura que es vulgui impulsar des de l'Estat espanyol, i nosaltres traslladem les nostres propostes i tenim grups creats amb els STEs per anar treballant en aquestes qüestions.

P: Arribar a un acord ara us impediria negociar noves millores en els pròxims anys?

R: No. En cap cas signar un acord suposa aturar i paralitzar qualsevol altra mobilització. De fet, nosaltres no vam signar acord del maig, però és que encara que l'haguéssim signat nosaltres teníem molt clar que allò no era un final, era un pas per a consolidar uns avenços que es van guanyar gràcies a la mobilització del col·lectiu. En cap cas allò suposava un tancament de res. Al contrari. Tot i que s'han consolidat aquests guanys perquè el Departament d'Educació va dir que igualment els implementaria i encara que haguéssim signat l’acord, hauríem continuat el mateix full de ruta d’obrir un nou pla de lluita, nous objectius i seguir lluitant per transformar aquest sistema educatiu. 

P: En cas de no arribar a un acord, fins quan es podrien allargar la vaga i les protestes?

R: El col·lectiu també ens marcarà una mica el ritme. Nosaltres volem continuar. Ja hem fet les nostres consultes a la nostra afiliació. L'afiliació ens avala que aquest primer trimestre hi hagi un nou pla de lluita, amb uns nous objectius a posar sobre la taula, objectius que no estaven dintre les prioritzacions, però ara cal establir-los. També cal anar fent el seguiment de l'acord per demanar una implementació que vagi més enllà del que està acordat. Però, evidentment, qui marcarà el ritme de la lluita serà el col·lectiu. Nosaltres hem de continuar fent consultes a tot el col·lectiu, que ens ha de dir de quina manera hem d'establir el calendari de mobilitzacions, en quin format i fins quan, però preveiem que la cosa va per llarg perquè el malestar és molt gran i la necessitat de fer canvis també és molt gran. No som futuristes ni futuròlegs, però el que és molt clar és que hi ha un malestar evident i aquest malestar demana canvis.

Jo crec que la conselleria és conscient que la cosa no va només de fer quatre avenços, sinó que hi ha d'haver una transformació, però, evidentment, ells proposaran una transformació dintre del seu marc mental que no és el nostre marc mental. I aquí la baralla serà aquesta. La transformació per nosaltres va en una línia i per ells va en una altra. Ells volen mantenir encara l'essència de la Llei d'Educació de Catalunya, que té una lògica de funcionament més de la privada que no pas del que hauria de ser un sistema educatiu públic. I aquí és on no ens posarem d'acord.