Illa reacciona a l'anunci de convocatòria d'eleccions de Sánchez: "Catalunya estarà amb en Pedro. Ara, més que mai"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, no ha tardat a reaccionar a la convocatòria avançada d'eleccions generals anunciada aquest dilluns pel president del Govern, Pedro Sánchez. Només uns minuts després que el cap d'Estat hagi donat a conèixer que el Consell de Ministres es reunirà aquesta mateixa jornada per dissoldre les Corts Generals amb l'objectiu que els pròxims comicis se celebrin el 29 de novembre, el també primer secretari del PSC ha reafirmat una vegada més el seu suport al secretari general del PSOE. "Catalunya no es resigna. Catalunya no es rendeix. Catalunya estarà amb Pedro. Ara, més que mai", ha assenyalat.

Així ho ha assegurat el cap de l'Executiu català en un missatge a la xarxa social X en què ha apuntat que "si hi ha eleccions, és el moment de decidir entre continuar avançant o tornar enrere". En aquest sentit, ha apuntat que el Govern de Sánchez "va néixer per avançar" i que, per això, "no pot aturar-se perquè alguns prefereixin el bloqueig".

Illa va mostrar el passat 20 de setembre la seva confiança en la victòria electoral de Sánchez

La postura de suport d'Illa és la que es podia esperar del que ha estat en els últims anys de legislatura un dels majors suports territorials de Sánchez, no només pel que significa electoralment Catalunya per al PSOE, sinó també per la defensa aferrissada al cap d'Estat que el president del Govern ha mostrat. Aquest suport va tornar a quedar clar el passat 20 de setembre a la Festa de la Rosa del PSC a Gavà (Barcelona), en què, sense saber aleshores que les pròximes generals estaven a tot just dos mesos de distància, Illa va expressar la seva confiança en la victòria electoral del PSOE.

"Als Abascal, Feijóo i Aznar. Perdreu. Us derrotarem en cada elecció. Us derrotarà Pedro Sánchez amb el suport del socialisme català, el suport de tots els catalans", va pronosticar Illa en el seu discurs en el tradicional acte dels socialistes catalans a Gavà, en què també va participar el president del Govern. Atès que pràcticament al mateix temps i a tan sols uns quilòmetres de distància, el cap de l'oposició i líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, intervenia en un esdeveniment a Badalona, aquella jornada va ser considerada per molts com la primera prova de la carrera electoral que ja estava clar que es realitzaria durant aquest curs polític, encara que en aquell moment la mirada estava posada en el 2027.

Aparte d'augurar la seva victòria, Illa també va assegurar a Sánchez que no estava sol i va reivindicar el seu model i polítiques enfront de les de dirigents d'extrema dreta i autoritaris d'altres països com el president dels Estats Units, Donald Trump; el president de Rússia, Vladímir Putin; o el primer ministre d'Israel, Benjamín Netanyahu. El cap de l'Executiu català va demanar que la ciutadania observés el que ocorria en els llocs governats per aquests líders. "Vegem aquests populistes que volen solucionar-ho tot en un minut i quan governen no fan més que esguerrar-ho tot", va declarar.

Així mateix, el president de la Generalitat va acusar tant Feijóo com el president de Vox, Santiago Abascal (que aquella mateixa setmana havia estat a Barcelona, Tarragona i Lleida), d'acudir al territori català tan sols per "buscar vots" i de no haver estat "quan calia defensar la convivència a Catalunya". Igualment, va afirmar que no comptaven amb cap programa polític per als catalans. "Quin projecte teniu per a Catalunya? Cap, oi? Doncs almenys no entorpiu aquells que tenim projecte, com el president Sánchez i els socialistes catalans", va manifestar.

Illa va advocar perquè els dos decrets d'habitatge del Govern s'aprovessin divendres al Congrés

Illa també va donar suport a Sánchez i al seu Govern pel que fa als dos reials decrets llei en matèria d'habitatge tombats divendres passat al Congrés dels Diputats per PP, Vox i Junts. Raó per la qual el cap de l'Executiu ha pres la decisió d'avançar les eleccions generals. Des que van ser aprovats dimarts passat pel Consell de Ministres, el president de la Generalitat els va defensar, qualificant-los de "una molt bona notícia" i va reclamar als grups parlamentaris a la Cambra Baixa que els traguessin endavant, dirigint-se especialment als posconvergents, dels qui depenia la seva convalidació.

De fet, el passat dimecres, durant la seva resposta a la interpel·lació de la presidenta del grup de Junts al Parlament, Mònica Sales, en el Debat de Política General, Illa va reclamar que, malgrat que ja haguessin deixat clar el seu rebuig al de la pròrroga indefinida de lloguers, votessin a favor de les mesures del conegut com 'decret Maricarmen', amb les quals semblava que estaven més d'acord. Entre elles, es trobaven la prohibició dels desnonaments a persones vulnerables fins a finals del 2030, la pròrroga dels lloguers fins al 31 de desembre del 2028, la regulació dels arrendaments de temporada i el veto a la compra d'immobles residencials per part dels fons voltor per menys del 70% del seu valor.

A més, Illa va reivindicar dijous que els decrets servirien perquè Catalunya disposés d'"un marc de més seguretat" en l'àmbit dels desnonaments i per fer front a l'emergència habitacional. Segons el cap de l'Executiu català, la Generalitat en aquests moments treballa juntament amb les administracions locals per "intentar que no es produeixin" els llançaments i "donar alternatives habitacionals", però requereixen de més protecció "per poder estabilitzar aquestes situacions".

Després de conèixer el vot en contra de Junts als decrets, Illa va expressar la seva profunda "decepció" amb el partit de Carles Puigdemont i va sostenir que "s'equivoca greument". Previament, els va instar a través d'un missatge a X a "rectificar", definint com a "incomprensible i irresponsable" la decisió. Sembla ser que, finalment, els reials decrets llei tornaran a ser aprovats pel Consell de Ministres aquest dimarts, de manera que, havent-se dissolt les Corts Generals, la seva convalidació dependrà de la Diputació Permanent, l'òrgan encarregat d'assumir determinades funcions parlamentàries mentre les Cambres romanen dissoltes, en la qual els comptes permeten tirar-los endavant sense necessitat dels posconvergents.