Illa fa una crida a "no repetir els errors del passat" en un homenatge a Companys marcat per l'auge ultra i el xoc entre Junts i ERC

Aquest dijous es compleixen 86 anys del afusellament de Lluís Companys pel règim franquista. Amb motiu de l'aniversari del seu assassinat, s'han celebrat a Montjuïc les tradicionals ofrenes florals a la tomba i el monòlit en record del que fos president de la Generalitat entre 1934 i 1940, després de les quals l'actual cap del Govern, Salvador Illa, ha instat la societat catalana a tenir present d'on es ve "per no repetir els errors del passat dels quals va ser víctima, entre d'altres, el president Companys".

En la seva intervenció just després de realitzar juntament amb els consellers l'ofrena floral a les despulles mortals de Companys, que descansen al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, el president de la Generalitat ha demanat "afrontar el futur amb responsabilitat i amb esperança" davant l'onada reaccionària i l'auge de l'extrema dreta. Així mateix, ha advocat per lluitar a favor dels valors democràtics "escombrant el pas a l'autoritarisme" i en contra dels que "propugnen i defensen" que la societat tingui menys drets i llibertats.

A més, Illa ha reivindicat l'europeisme enfront d'aquells que es posicionen en contra d'Europa i reclamen distanciar-se del que ha definit com un "espai públic compartit" important per a la defensa dels valors democràtics. Un missatge pronunciat pel president del Govern just un dia després de finalitzar el seu viatge de dos dies a Brussel·les (Bèlgica), durant els quals ha intervingut en el ple del Comitè Europeu de les Regions i ha mantingut reunions amb el president del Consell Europeu, António Costa, i amb la vicepresidenta de la Comissió per a una Transició Neta, Justa i Competitiva, l'espanyola Teresa Ribera.

Illa celebra "la normalització política" aconseguida amb l'amnistia

Des de Brussel·les, Illa va assegurar en declaracions als mitjans de comunicació que Catalunya es troba ja en "un procés de defensa de la convivència, de reconeixement de la pluralitat de Catalunya i de normalització plena" en referència a la llei d'amnistia després de la seva aplicació a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per part del Tribunal de Comptes i el pronunciament del Constitucional a favor que el Suprem apliqui la norma al líder de Junts. En aquest sentit, va subratllar que "malgrat les obstruccions que hi ha hagut per part d'alguns, al final, la convivència i la normalització s'imposen".

A la qüestió de l'amnistia també s'ha referit el cap de l'Executiu català aquest dijous en el seu breu discurs amb motiu de l'aniversari del afusellament de Companys, en el qual ha posat en valor el moment de normalització que ha reafirmat que s'està vivint al territori català gràcies a aquesta llei. "Estem rebent notícies positives de la normalització política, social i institucional de Catalunya amb sentències i pronunciaments judicials que, finalment, fan efectiu allò que va decidir el Congrés dels Diputats", ha manifestat

L'auge de l'extrema dreta al centre dels discursos

Prèviament a acudir al lloc on roman enterrat Companys, Illa ha participat juntament amb el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, i el president del Parlament, Josep Rull, en l'ofrena floral al monòlit en record de l'expresident de la Generalitat al Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. En l'acte, Collboni s'ha mostrat preocupat per l'auge dels que ha qualificat d'"hereus polítics" dels qui van afusellar Companys, mentre que Rull ha advertit que en els últims temps ha aparegut una "ona contra la llibertat".

A banda de les figures institucionals, l'acte d'homenatge també ha comptat amb representants de diferents partits polítics que també han centrat els seus missatges en la lluita contra l'extrema dreta. Entre ells, la portaveu del PSC i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, qui ha reivindicat Companys com un símbol contra "els discursos violents, autoritaris i involucionistes que generen odi, posen en qüestió els valors democràtics i generen confrontació".

En la mateixa línia, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha sostingut que tots aquells drets que es creien ja conquerits "tornen a estar amenaçats" i ha instat a construir un front ampli "el més gran possible" contra els feixistes i els fons voltor que amenacen l'accés a l'habitatge. "El monstre torna a ser a les portes", ha alertat.

Cruce de retrets entre Junts i ERC

Pel que fa als partits independentistes, l'acte d'homenatge a Companys ha acabat convertint-se en un duel dialèctic entre Junts i ERC en què el secretari general dels postconvergents, Jordi Turull, ha llançat una indirecta als republicans respecte a el seu acord electoral amb Podem per a les generals, opinant que "per defensar Catalunya només hi ha els catalans". "Avui hi ha molta gent que opta més per defensar una trinxera ideològica que Catalunya amb tot el camí que vam començar l'1-O per assolir la independència", ha assegurat.

Igualment, Turull ha criticat Aliança Catalana, acusant la formació liderada per Sílvia Orriols de flirtejar "amb els hereus dels qui van detenir i van entregar el president Companys" per haver votat al Parlament a favor que no se li imposés una sanció al portaveu del grup de Vox a la Cambra catalana, Joan Garriga, per haver anomenat "assassí" Companys. Per altra banda, el secretari general de Junts ha recalcat que aquest serà l'últim any en què no podran ser presents els dirigents del procés que no podien tornar a Catalunya.

Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha apuntalat la seva formació com "els únics capaços de garantir les llibertats" de Catalunya i ha criticat Junts per haver tombat els decrets en matèria d'habitatge al Congrés i amb aquesta acció haver provocat l'avançament electoral sense pensar en els interessos del territori català. "Són els mateixos que prefereixen deixar caure una legislatura per oportunisme que assumir el seu compromís amb el país", ha declarat.

També ha participat en l'acte la CUP, que a través de la seva portaveu, Su Moreno, ha afirmat que l'independentisme "segueix perseguit" i el dret a l'autodeterminació "vulnerat". Així mateix, ha carregat contra l'extrema dreta per intentar "reiteradament trencar i vulnerar la memòria de Companys".