Illa fa un balanç positiu del curs i demana a la resta de comunitats i a Junts "responsabilitat" respecte al model de finançament

Tot just arribat de la seva visita institucional a Vietnam i Singapur, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut aquest divendres en una roda de premsa per fer balanç del curs polític. Passada la primera meitat de l'any i a punt d'assolir l'equador de la legislatura, el cap de l'Executiu català ha posat en valor les dades econòmiques de Catalunya, així com el compliment aquest any de diversos dels objectius que tenia pendents, entre els quals destaquen l'aprovació dels pressupostos del Govern per al 2026 i la presentació del nou model de finançament, respecte al qual ha demanat a la resta de comunitats autònomes que tinguin "la mateixa responsabilitat de país amb la qual ha actuat Canàries" en anunciar aquesta setmana el seu suport.

"Tenim una nova oportunitat per negociar i espero que tots ho facin", ha assenyalat Illa en referència a l'ajornament del Consell de Política Fiscal i Financera que estava previst per a aquest dimecres i que el Ministeri d'Hisenda va decidir posposar fins al proper 4 de setembre davant la petició de tretze comunitats autònomes governades per el PP. Per al president del Govern, la posició del Govern de Canàries "demostra que quan es negocia amb lleialtat i serenitat" guanya tothom.

Segons el cap de l'Executiu català, "el 4 de setembre s'acaben les excuses i els càlculs electorals i comença l'hora de la responsabilitat". En aquesta línia, ha remarcat que el nou model de finançament posa a disposició del conjunt de comunitats 21.000 milions d'euros que serviran "per millorar, entre altres coses, la sanitat i l'educació".

Per aquesta raó, Illa considera que "tothom quedarà molt definit per la posició política que tingui" tant en el proper Consell de Política Fiscal i Financera com en la futura tramitació del nou model de finançament al Congrés dels Diputats, incloent-hi també els partits catalans, en clara referència a Junts. "M'agradaria demanar responsabilitat a totes les formacions polítiques catalanes i sobretot que es pensi primer de tot en Catalunya. Ha arribat l'hora de la veritat. Ja no valen ni més subterfugis ni més càlculs a curt termini", ha manifestat.

Illa defineix el darrer curs com "un punt d'inflexió per a Catalunya"

Per a Illa, el nou model de finançament acordat entre el Govern, la Generalitat i ERC i presentat el passat mes de gener suposa un dels grans assoliments del que portem d'any. De la mateixa manera, ha destacat l'aprovació de els pressupostos per al 2026 aprovats pel Parlament aquest mes de juliol, als quals ha qualificat de "els més ambiciosos de la història de Catalunya". Així mateix, ha subratllat que els nous comptes tenen la xifra de despesa rècord de 49.162 milions i que "tres de cada quatre euros aniran destinats a polítiques socials per no deixar ningú enrere".

Des del punt de vista d'Illa, l'últim curs polític ha suposat "un punt d'inflexió per a Catalunya" gràcies al compliment d'aquests i altres objectius, com la posada en marxa del traspàs de Rodalies mitjançant la constitució de l'empresa mixta entre la Generalitat i l'Estat per a la seva gestió. Igualment, ha posat en valor l'evolució econòmica de Catalunya malgrat el conflicte a Orient Mitjà i la crisi energètica conseqüent, traient pit del creixement econòmic interanual del 3% registrat al tancament del segon trimestre, situant-se tres dècimes per sobre de l'increment del PIB d'Espanya i superant per 1,8 punts el desenvolupament de l'economia de la Unió Europea (UE).

Catalunya es consolida com una locomotora econòmica europea davant un context internacional incert

"Catalunya es consolida com una locomotora econòmica europea davant un context internacional incert", ha assegurat Illa, que ha afirmat que el Govern treballa a favor d'un model de prosperitat compartida "perquè quan una persona escolti que el país té bones dades econòmiques, no les senti llunyanes, sinó que ho vegi reflectit en la seva economia familiar". En aquest sentit, ha destacat que en el quart trimestre de 2025 la renda disponible per habitant va augmentar un 3,9%.

Per altra banda, Illa també ha posat en relleu les dades laborals de Catalunya, que ja compta amb prop de 4 milions de persones ocupades i, per primera vegada des del 2016, amb una taxa d'atur per sota del 8%, vuit punts inferior a la mitjana espanyola. "Són dades que demostren que és possible crear ocupació, empreses i integrar persones nouvingudes perquè generin prosperitat compartida també aquí a Catalunya", ha declarat.

Dos anys de canvi per deixar enrere l'etapa de "paràlisi institucional"

El president de la Generalitat ha defensat que en els dos anys que porta al càrrec, el Govern ha treballat "amb la màxima ambició per construir el futur de Catalunya" i que ha aconseguit que la regió faci el canvi que "la ciutadania va decidir que necessitava" després de "una etapa marcada per una certa paràlisi institucional, divisió en la societat i una sensació de resignació". El primer compromís que el seu Executiu ha complert ha consistit, segons Illa, a haver obert "una nova etapa de normalització i col·laboració" i recuperat la confiança dels catalans en si mateixos i en la resta de territoris d'Espanya.

Aquesta confiança, per al cap de l'Executiu català, és observable en el retorn de moltes empreses que amb el procés van abandonar Catalunya, entre les quals es troben grans companyies com CriteriaCaixa o Banc Sabadell. "En un context d'incertesa internacional, Catalunya es converteix en una excepció positiva de predictibilitat i certesa", ha apuntat.

Illa ho ha deixat clar, té previst córrer una cursa de llarg recorregut i sosté que en els últims dos anys el Govern ha estat "construint el futur per liderar aquesta pròxima dècada". L'horitzó de la Generalitat és, segons el seu president, aconseguir "en els pròxims deu anys una Catalunya més pròspera, més cohesionada, més justa socialment, més innovadora i amb més ambició internacional". "Avui estem més a prop que fa dos anys de convertir-nos en aquest país", ha sostingut.

L'habitatge, la prioritat del Govern

Malgrat haver fet un balanç positiu de l'evolució de Catalunya, Illa s'ha mostrat conscient que encara queden coses per fer i situacions per solucionar, entre les quals hi ha una que ha posat com a prioritat: l'accés a l'habitatge. El dirigent socialista ha indicat que "el Govern té clar que l'habitatge és un dret que cal garantir" i ha assegurat que s'ha equivocat qui vulgui especular amb aquest "bé essencial" i "veure-la com un actiu del qual treure una rendibilitat econòmica el més alta possible".

A més, Illa ha reivindicat que el Govern ha demostrat tenir la política d'habitatge més ambiciosa d'Espanya i ser la comunitat autònoma que més està fent en aquesta matèria, posant com a exemple el fet que Catalunya hagi concentrat més del 60% de l'habitatge públic finalitzat al conjunt d'Espanya durant el primer trimestre de 2026. De la mateixa manera, ha destacat que des del 2024 s'han acabat de construir 8.400 pisos de protecció oficial i durant el 2025 el màxim anual de 3.517.

"Molts altres prediquen que la solució del problema de l'habitatge correspon al mercat. Nosaltres estem convençuts que el camí és un altre i és el que estem seguint", ha declarat Illa en la compareixença, en la qual ha avançat que es mantindrà en el camí de regular i intervenir el mercat per garantir que sigui prioritàriament un dret al servei dels ciutadans". En aquest context, el cap de l'Executiu català ha assenyalat que "l'habitatge s'ha convertit en una missió de país".

Illa demana que "es prenguin les mesures necessàries per restablir l'ordre, la normalitat i la convivència a Ceuta"

En la roda de premsa, Illa també s'ha referit a temes d'actualitat, entre els quals s'ha trobat la crisi migratòria de Ceuta per l'entrada de milers de migrants procedents del Marroc. De fet, ha començat la compareixença enviant un missatge de solidaritat i suport als ciutadans de la ciutat autònoma i a el seu president, Juan Jesús Vivas, i remarcant que tots han d'estar al seu costat per resoldre la situació.

Així mateix, Illa ha advocat perquè es prenguin "les mesures necessàries per restablir l'ordre, la normalitat i la convivència a Ceuta". Igualment, ha opinat que el que haurien de fer tots és "donar suport al Govern d'Espanya en la presa de decisions que pugui desencadenar-se".

Per altra banda, el president català ha criticat que hi hagi gent capaç d'aprofitar-se "de la vulnerabilitat i de les situacions de pobresa extrema de molts ciutadans de països que no tenen la sort de viure en països amb un nivell de desenvolupament que tenim nosaltres". Cosa que ha definit com a "execrable".