Illa es reuneix amb els grups parlamentaris amb l'objectiu d'assolir un gran pacte en educació

Aquest divendres les forces polítiques catalanes donaran el primer pas per poder assolir el gran acord de país en educació reivindicat per el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb l'objectiu d'aconseguir la millora del sistema educatiu català. Ho faran en una cimera organitzada pel Govern, a la qual el cap de l'Executiu català va convidar formalment el passat dilluns a tots els grups del Parlament sense excepcions. La reunió forma part del debat que Illa ha reclamat tenir amb el conjunt de Catalunya, el qual té entre les seves metes aconseguir "un pacte de principis" i assolir el 6% d'inversió del producte interior brut (PIB) del territori català en educació.

La cimera tindrà lloc al Palau de la Generalitat a les 9.30 hores i sembla que hi acudiran totes les formacions a excepció de Vox, suposant la primera ocasió en què Aliança Catalana participi en una reunió amb la resta de grups parlamentaris convocada per Illa. Per la seva banda, el cap de l'Executiu català ha deixat clar que està obert a mantenir el diàleg amb tothom, però "amb sentit comú, amb responsabilitats i amb aportacions constructives i positives".

Els quatre principis del pacte que busca Illa

"Som aquí per servir a Catalunya amb sentit de país tots i totes, més encara quan afrontem un àmbit clau per al progrés, la cohesió de la nostra societat i la igualtat d'oportunitats als nostres fills i filles com és l'educació", va assenyalar Illa aquest dimecres al conjunt del Parlament, al qual va proposar "un pacte de principis" que aquest divendres podrà abordar amb més profunditat. L'acord que planteja comptaria amb quatre principis, entre ells, poques mesures però eficients: "unes 5 o 6 mesures clares i que vagin al fons de l'assumpte".

Així mateix, Illa proposa que el pacte reculli xifres, dades, recursos i dates de compliment i d'avaluació que demostrin la seriositat de l'acord. En aquest sentit, Illa també es compromet a retre comptes periòdicament dels avenços de les mesures pactades de la manera que el conjunt de forces amb representació al Parlament consideri oportuna, ja sigui per part de la consellera d'Educació i Formació Professional (FP), Esther Niubó, en un ple monogràfic o mitjançant una altra via. "El que els grups parlamentaris considerin perquè no se sentin menyspreats. Ens hem de sentir tots part del que acordem", va declarar.

A més, el president del Govern va remarcar que aquest "pacte de principis" havia de comptar amb un altre principi en el qual els grups parlamentaris tenien "un paper absolutament essencial". Aquest es tracta de la continuïtat de l'acord en un futur per endavant perquè les mesures puguin donar resultat i millorar de forma real el sistema educatiu.

La meta del 6% d'inversió del PIB en educació

Una de les qüestions que s'abordaran en el debat educatiu serà la inversió del 6% del PIB de Catalunya en educació establerta en la llei educativa aprovada pel Parlament el 2009, com Illa va anunciar el passat 14 de setembre en l'acte que va realitzar a les Reials Drassanes de Barcelona per fer balanç dels dos primers anys de legislatura. Ho va reafirmar aquest dimecres recalcant que després de 17 anys mai s'ha assolit el percentatge d'inversió que la norma recollia i destacant que per aconseguir-ho serà necessària "tota l'ambició", però també "tot el realisme".

En aquesta línia, Illa va apuntar que no es pot "corregir d'un dia per l'altre un incompliment de 17 anys" i que, per això, cal comprometre's a establir el camí que ajudi a arribar al 6% d'inversió en educació i avançar cap a aquesta meta de forma progressiva. Igualment, va afirmar que el Govern no podia afrontar aquest repte sol i en una única legislatura, sinó que per a això necessita el suport de la resta d'agents implicats, incloent-hi partits polítics i el conjunt del sistema educatiu.

Un debat que ja ha arrencat en el sector educatiu

Les forces parlamentàries jugarien un paper important en el gran debat educatiu que planteja Illa, però també el conjunt de la comunitat educativa a la qual també ha apel·lat. "Crec que s'obre una finestra d'oportunitat per poder recuperar la calma, els espais de treball conjunt i sobretot un clima de confiança amb la voluntat d'arribar als acords i consensos que l'educació del país requereix", va subratllar des de la tribuna del Parlament.

Des del punt de vista del president de la Generalitat, el debat ha de ser constructiu i no confrontar, ha de passar a l'acció i no quedar-se en l'aspecte diagnòstic, i ha de fixar "objectius i terminis clars". Per als grups parlamentaris, aquest procés de reflexió es posarà en marxa amb la cimera d'aquest divendres, però en el sector educatiu ja ha arrencat. De fet, aquest dilluns Illa i Niubó es van reunir amb el president del Consell d'Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, i van encarregar a l'organisme que encapçala liderar el debat educatiu.

El president del Consell d'Educació de Catalunya va acceptar l'encàrrec i en el ple que va celebrar dimarts ho va comunicar als seus membres. Seran aquests mateixos qui hauran de concretar els temes que consideren que s'han d'abordar en la matèria educativa i treballar-los en grups reduïts per disposar de conclusions el proper mes d'abril.

Per altra banda, la consellera Niubó es va reunir el 17 de setembre amb els impulsors de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que reivindica que es faci efectiva la inversió del 6% del PIB en educació, per recollir les seves propostes. Entre les entitats representatives hi havia Comissions Obreres (CCOO), la Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes de Centres d'Educació Pública de Catalunya (FAPAES) i el Col·legi d'Educadores i Educadors de Catalunya (COPC).

La resposta de les dretes a la convocatòria

El debat del Govern amb el sector educatiu ja ha iniciat i ara s'hi sumaran les forces polítiques amb representació parlamentària, a excepció de Vox. Així ho ha comunicat el secretari general de Vox i líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga, en una carta enviada a Illa en què, segons la formació d'extrema dreta, justifica la seva decisió pel "bloqueig" del PSC a la tramitació d'iniciatives legislatives de Vox. Igualment, hauria rebutjat la invitació amb l'argument d'evitar "atorgar aparença de normalitat a les actuacions del Partit Socialista i el seu Govern".

En un principi tampoc no anava a acudir a la cimera el Partit Popular, com va informar dilluns el secretari general del PP de Catalunya, Juan Fernández, qui va assegurar que el seu partit no participaria en "un teatre que no va enlloc". No obstant això, la formació va canviar de postura hores després i al final sí que serà present a la trobada.

La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va respondre dimarts al rebuig inicial dels populars a acudir a la reunió defensant que els partits que no hi acudissin haurien d'explicar a la població la raó per la qual decideixen faltar al debat i no plantejar propostes en "un àmbit com l'educació i amb la inquietud que hi ha respecte a la manca d'excel·lència que el sistema té després d'haver estat una de les principals qüestions d'orgull de la societat catalana". "Crec que és un debat molt ampli perquè ningú s'abstingui de tenir-lo i de posar propostes sobre la taula", va indicar.

Pel que fa a la participació d'una formació d'extrema dreta com Aliança Catalana a la cimera, Paneque va remarcar que tots els partits amb representació al Parlament han estat convidats sempre a totes les convocatòries que s'han fet als grups parlamentaris, encara que fins ara sempre haguessin rebutjat acudir-hi, però va destacar que en cap moment el Govern acceptarà iniciatives que vagin en contra dels valors fonamentals del sistema democràtic, de la convivència i la unitat de la societat catalana. "No vull anticipar cap proposta, però si la seva proposta passa per assenyalar alumnes pel seu origen o religió i apartar-los de les aules, per al Govern és inacceptable", va manifestar.