Illa es mostra "optimista" respecte a l'aprovació del nou model de finançament i demana a Junts que "estiguin on han d'estar"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, confia en l'aprovació del nou model de finançament al Congrés dels Diputats i, en aquest sentit, fa una crida a Junts perquè no bloquegi aquesta iniciativa legislativa. Des del Palau Municipal d'Esports de la Seu d'Urgell (Lleida), on s'ha celebrat aquest divendres la 37 Trobada Empresarial al Pirineu, el cap de l'Executiu català s'ha mostrat "optimista" i ha assegurat que el Govern té "l'objectiu polític de fer-ho realitat aquest any". Per aconseguir-ho, ha reclamat a la resta de formacions polítiques catalanes que "estiguin on han de ser", que per a Illa "és defensant aquesta proposta", que ha destacat que suposa 4.700 milions d'euros addicionals per a Catalunya i "redueix desigualtats". Així mateix, ha aprofitat l'esdeveniment per anunciar que en les "pròximes setmanes" es constituirà un grup de treball per impulsar cinc importants inversions en infraestructura ferroviària.

En la seva intervenció, Illa ha remarcat que els qui expressen la seva negativa al nou model de finançament "no saben dir el que farien ells", recordant el debat que va tenir al respecte amb el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, la setmana passada a la 41 Reunió del Cercle d'Economia, en la qual, després que Rueda es mostrés molt crític amb el nou finançament, el cap del Govern el va reptar a presentar una alternativa. "Em deia que no ho veia, però no em deia per què", ha apuntat, preguntant-se si seria perquè la iniciativa ve de Catalunya.

En aquesta línia, el president de la Generalitat ha subratllat que ni ell ni Catalunya demanaran permís a ningú per fer el que consideren millor per al territori català, en aquest cas el nou model de finançament. Illa no només s'ha mostrat confiat en l'aprovació del sistema de finançament, també en la de la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Una qüestió que, segons Illa, respon a l'infrafinançament i a la necessitat de recursos que pateixen les comunitats autònomes des de la crisi del 2008.

En el marc de la situació política catalana, Illa també ha fet referència a la llei d'amnistia, reiterant el seu reclau al Tribunal Superior (TS) que respecti les iniciatives aprovades pel Congrés i, per tant, l'amnistia es faci efectiva. "Estem pendents del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i del Tribunal Constitucional (TC), però hem demanat l'aplicació immediata", ha assenyalat.

Un grup de treball per a cinc grans inversions ferroviàries

Per altra banda, durant l'acte als Pirineus, Illa també ha avançat la creació del nou grup de treball per a l'execució de cinc inversions "que permeten dibuixar la infraestructura ferroviària que necessita Catalunya per al segle XXI". Aquestes consisteixen en la línia orbital de Rodalies pactada amb ERC i que forma part de l'acord pressupostari amb els republicans, l'eix transversal ferroviari, el nou túnel del Garraf, la millora de la R1 i el desdoblament de la R3 entre Parets del Vallès i la Garriga (Barcelona).

Respecte a la línia R1, la qual recorre tot el litoral de la comarca del Maresme, el grup de treball es reunirà per abordar com millorar-la a causa dels riscos climatològics als quals s'enfronta per la seva proximitat al mar, com per exemple l'erosió o el fort onatge. Illa ha explicat que actualment la Generalitat està treballant amb el Ministeri de Transport per dur a terme tant la inversió en dit recorregut com les altres quatre "en el marc del desplegament de Rodalies" per garantir que Catalunya té "una governança efectiva del sistema".

Impacte dels nous pressupostos en l'Alt Pirineu i Aran

Ja que es trobava a la Seu d'Urgell, Illa ha volgut posar en valor l'impacte que els nous pressupostos de la Generalitat tindran sobre l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran. El president del Govern ha destacat que, amb una mobilització de 63,1 milions d'euros en dita zona, els nous comptes permetran "incrementar al voltant d'un 50% les inversions al Pirineu".

Segons Illa, el nou pressupost farà possible que es despleguin totes les polítiques previstes a l'Alt Pirineu i Aran, entre les quals ha mencionat el desplegament de la fibra òptica, el projecte del futur hospital comarcal de l'Alt Urgell, el Pla d'Heliports H24 als municipis de Vilaller, Campdevànol i Sort, o l'eix de Comiols, que és el tram de la carretera L-512 entre la variant d'Artesa de Segre i Vall-llebrera. A més, ha remarcat que a el Pla de Pobles contempla 400 milions d'euros per a municipis de menys de 5.000 habitants.

Illa assenyala que és necessari dedicar un 2% del territori a l'energia eòlica i la solar, però que es decidirà "conjuntament amb el territori"

Sobre el Pla Territorial d'Energies Renovables en què treballa el Govern, Illa ha afirmat que en aquests moments estan valorant quina part de Catalunya es destina a l'energia eòlica i l'energia solar. El president de la Generalitat ha detallat que cal dedicar un 2% del territori per complir amb les indicacions de la UE, però ha sostingut que s'haurà de decidir "conjuntament amb tot el territori" i que, actualment, l'Executiu català ja es troba en aquest procés al costat de batles i batlesses.

Pel que fa al Papa Lleó XIV i la seva visita d'aquesta setmana a Barcelona, Illa ha assegurat que té "una impressió immillorable" del pontífex i l'ha definit com "un home prudent i valent alhora". Igualment, ha destacat que l'encesa de llums de la Sagrada Família amb motiu de la benedicció de la Torre de Jesús "va il·luminar el món". Durant la seva intervenció, també ha defensat que és bo tenir presents els valors de l'humanisme cristià "en moments de canvis com els actuals".