Illa considera "errors greus i inacceptables" les fallades que es van produir a Catalunya durant les proves PISA

"Durant les proves PISA 2025 hi ha hagut errors greus i inacceptables", ha assegurat el president de la Generalitat, Salvador Illa, aquest dimecres davant del Parlament en una compareixença a petició pròpia per informar sobre la incidència per la qual a Catalunya van quedar exclosos de realitzar les avaluacions més del 5% de l'alumnat que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) fixa com a llindar i, per tant, els resultats del territori català no són comparables ni amb els d'altres llocs ni amb els d'altres anys. Com reclamaven també diversos grups parlamentaris, el cap de l'Executiu català ha ofert explicacions a la Cambra catalana apuntant a l'aportació d'informació incompleta als centres per part del ja extint Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu com l'origen del problema.

En la seva intervenció, Illa ha remarcat que l'incident de PISA no es tracta de cap alteració dels resultats de l'alumnat ni d'un problema en la correcció de les proves, sinó "d'un error greu en el procés d'aplicació, seguiment i validació de la mostra". Una incidència que, com ha subratllat, va provocar que un 23,2% dels alumnes que devien haver participat en les proves quedessin exempts. En concret, 591 estudiants dels 2.545 que integraven la mostra. Així mateix, les diligències realitzades han indicat que de 51 centres tan sols 5 van complir amb el límit d'exclusió establert per l'OCDE.

Fins al moment, l'error ha comportat l'obertura de tres expedients disciplinaris a tres funcionaris, com va informar el passat 31 d'agost la consellera d'Educació i Formació Professional (FP), Esther Niubó. Segons ha detallat Illa, dos es van iniciar "per fets que podien constituir presumptament un incompliment greu de les funcions i deures inherents a la funció pública" i un tercer "per uns fets que podrien constituir presumptament una infracció lleu vinculada al compliment de les obligacions establertes per la normativa de transparència i bon govern".

Tanmateix, el president de la Generalitat ha defensat que "quan una administració detecta que els seus mecanismes de control han fallat", com ha afirmat que ha estat el cas, no és suficient determinar responsabilitats individuals. En aquest sentit, ha sostingut que "cal corregir també els processos que han permès que l'error es produís" i que això és el que el Govern ha començat a fer reforçant els mecanismes de supervisió amb mesures com la creació de la Comissió Coordinadora de Proves i Estudis d'Avaluació, un òrgan tècnic i permanent que ha d'ordenar i controlar l'aplicació de les diferents proves del sistema o el reforçament de l'Agència d'Avaluació i Prospecció de l'Educació, que ha substituït el Consell Superior d'Avaluació.

La seqüència dels errors

En la seva compareixença, Illa ha explicat com van succeir els fets que van portar a l'incident. El cap de l'Executiu català ha indicat al Parlament que el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, aleshores responsable de la coordinació de les proves PISA a Catalunya en col·laboració amb l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa (INEE) del Govern, va celebrar el març del 2025 una sessió informativa amb els centres seleccionats per participar en les avaluacions en què va presentar una documentació que recollia la informació de l'INEE sobre els criteris d'exclusió de l'alumnat, però que estava incompleta.

En la documentació que van rebre els 51 centres que van participar en les proves PISA de l'any 2025 no constava el llindar del 5% com a percentatge màxim d'alumnes que podien ser exclosos de realitzar les avaluacions. Un error que va provocar que, després de l'arrencada de l'aplicació de les proves el 31 de març de l'any passat, el 9 d'abril l'INEE comuniqués al Consell d'Avaluació que a Catalunya s'estava registrant un percentatge d'alumnat exclòs superior al que corresponia.

Llavors, com informa Illa, l'INEE va demanar expressament al Consell d'Avaluació que es recordés als centres que únicament s'havia d'excloure de les proves PISA aquells alumnes per als quals la comprensió o realització de les proves resultés impossible, però l'advertència no va arribar als centres, o almenys les diligències no havien pogut acreditar que així succeís. De la mateixa manera, tampoc consta que en rebre aquesta alerta s'activessin mesures específiques de seguiment o de correcció, tot i que encara hi havia centres que no havien realitzat les avaluacions.

De fet, el Consell d'Avaluació va rebre fins a sis informes tècnics abans que es finalitzés el període d'aplicació de les proves PISA. L'últim dels informes que va rebre el Consell sobre l'error consta del 30 de maig, 14 dies després que finalitzés el període d'aplicació de les proves. A partir de llavors, s'haurien interromput les comunicacions respecte a la incidència.

Respecte al moment en què la consellera Niubó hauria estat notificada de l'error de PISA, Illa ha assegurat que les diligències mostren que la informació no es va elevar als responsables polítics del Departament d'Educació en cap moment fins a finals de febrer de 2026. Va ser llavors quan a l'actual directora de l'Agència d'Avaluació i Prospecció de l'Educació se li va comunicar oralment l'existència d'una incidència tècnica en les proves realitzades el curs anterior.

En aquest moment, la informació hauria començat a elevar-se dins del Departament fins a arribar a la consellera i, aleshores, es va activar el procediment per aclarir què havia ocorregut amb tres objectius, segons Illa: reconstruir els fets, identificar les deficiències produïdes durant el procés i determinar si es podien derivar responsabilitats. No hauria estat fins al passat mes de juny quan l'Agència d'Avaluació hauria tingut constància de la magnitud de l'assumpte.

Illa advoca per esperar que es tanquin els expedients per atribuir responsabilitats

Així ha repassat Illa la seqüència dels fets, com ja havia explicat amb anterioritat la consellera Niubó. A més, ha declarat que les diligències realitzades fins ara "apunten a errors d'interpretació, errors de supervisió i fallades en la transmissió d'informació inacceptables dins de l'organització".

Les diligències assenyalen tres persones, però Illa ha advocat per no atribuir responsabilitats fins que no concloguin els procediments disciplinaris en curs. "El Govern ha de respectar escrupolosament totes les garanties de procediment, el dret de defensa de les persones afectades i la presumpció d'innocència. No correspon, per tant, anticipar el resultat ni identificar les persones afectades. Seran els expedients els que determinaran definitivament els fets, les responsabilitats individuals i, si cal, les conseqüències que se'n derivin", ha manifestat.