Illa compleix dos anys com a president de la Generalitat: com avança el compliment dels seus principals pactes d'investidura?

Salvador Illa es troba ja a l'equador de la seva legislatura i ho fa amb uns nous pressupostos recentment aprovats. Dos anys es compleixen aquest dissabte d'aquell 8 d'agost de 2024 en el qual el primer secretari del PSC va ser investit president de la Generalitat, posant fi a més d'una dècada de governs independentistes a Catalunya. El mateix dia en què Carles Puigdemont va fer la seva insòlita i breu reaparició a Barcelona set anys després de la seva fugida, Illa era erigit cap del Govern amb ERC i els Comuns com a socis de mandat, amb els quals va aconseguir assolir una sèrie d'acords a canvi d'obtenir el seu suport. 24 mesos més tard s'ha aconseguit avançar en la majoria d'aquests pactes, especialment durant aquest 2026, en el qual l'Executiu català ha complert la seva part respecte a alguns dels més importants. Entre ells, el nou model de finançament.

Tant pel que fa als acords d'investidura com a altres qüestions que estaven sobre la taula l'agost de 2024, aquest 2026 està sent un any clau. Amb la recent aprovació dels seus primers pressupostos de legislatura, Illa ha aconseguit dotar d'estabilitat el seu Govern, el qual es va conformar després de la victòria del PSC en unes eleccions avançades per l'aleshores president de la Generalitat Pere Aragonès a causa del rebuig de la majoria del Parlament a els seus nous comptes. La seva validació ha estat possible gràcies a haver assolit nous pactes amb els seus socis, alguns dels quals han actualitzat els signats fa dos anys.

També la situació ha canviat pel que fa a Puigdemont després que el passat 16 de juliol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalés la llei d'amnistia, pactada entre el PSOE i Junts per investir com a president del Govern Pedro Sánchez. Illa reclamava en el seu discurs d'investidura "l'aplicació àgil, ràpida i sense subterfugis", i amb la sentència europea aquesta es troba cada cop més a prop de fer-se realitat per a tots els líders del procés, per als quals fins ara no s'ha fet efectiva la norma. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha resolt en les últimes setmanes diversos casos en conseqüència amb el dictamen del TJUE, aplicant la llei a diversos exdirigents del Parlament i a l'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret, que va ostentar el càrrec mentre Puigdemont era president de la Generalitat.

El nou model de finançament, un avenç a l'espera del CPFF del 4 de setembre

Pel que fa als acords d'inversió, un dels més destacats consistia a avançar cap a un finançament "singular, just i solidari". A la part que correspon al Govern, dit pacte s'ha complert aquest mateix any amb la presentació d'un nou model de finançament acordat entre Govern, Generalitat i ERC que actualitza l'actual, caducat des de fa 12 anys. Aquest nou sistema suposaria un increment dels recursos que l'Estat dóna al conjunt d'autonomies de 20.975 milions d'euros, dels quals 4.686 milions arribarien a Catalunya. A més, també comportaria un canvi en el repartiment de recursos, de manera que cada comunitat mantingui la mateixa posició en comparació amb la resta respecte al que reben que respecte al que aporten.

Després d'assolir aquest acord, al nou model de finançament tan sols li queda passar pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el proper 4 de setembre per materialitzar-se en una proposta que serà la que es porti al Congrés dels Diputats. La reunió estava prevista per al mes de juliol, però el Ministeri d'Hisenda la va ajornar a causa de la petició dels governs autonòmics del Partit Popular, el qual s'ha mostrat des d'un principi en contra del nou sistema.

Un cop se celebri el CPFF i es disposi d'una proposta tancada, la qual pot acabar sent la mateixa presentada pel Ministeri o comptar amb algun canvi acordat, el nou model de finançament s'enfrontarà al Congrés, on actualment no compta amb els vots necessaris per tirar endavant a falta dels vots de Junts. Per aquesta raó, Illa va reclamar el passat 31 de juliol en la seva compareixença per fer balanç dels seus dos primers anys al capdavant de la Generalitat "responsabilitat a totes les formacions polítiques catalanes i, sobretot, que es pensi primer de tot en Catalunya. "El 4 de setembre s'acaben les excuses i els càlculs electorals i comença l'hora de la responsabilitat", va assegurar.

La cessió de l'IRPF queda a un costat, encara que Govern i ERC es comprometen a continuar treballant-hi

La intenció d'Esquerra Republicana era que el nou model de finançament fos acompanyat de la cessió de la recaptació del 100% de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). No obstant això, encara no s'ha aconseguit assolir un pacte al respecte amb el Govern i des de la Generalitat es remarca que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no disposa encara dels recursos necessaris per assumir la gestió d'aquest tribut.

En un principi, ERC va situar el traspàs de l'IRPF com una condició sine qua non per donar suport als pressupostos de la Generalitat per al 2026, però el passat mes de març Illa i el líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, van acordar que es retirés el projecte pressupostari presentat pel Govern al febrer de la seva tramitació parlamentària per continuar negociant, deixant de banda la gestió íntegra de l'impost.

Finalment, al maig Illa i Junqueras van signar un acord pressupostari en el qual el Govern es va comprometre, entre altres coses, a treballar conjuntament en la incorporació de la cessió de les competències necessàries per a la seva gestió en les iniciatives que es presentaran al Congrés respecte al nou model de finançament. Així mateix, van pactar reforçar l'ATC perquè disposi dels recursos tècnics i humans per recaptar dit tribut amb 527 milions d'euros fins al 2029.

El traspàs de Rodalies es posa en marxa

El traspàs que sí que s'ha posat en marxa ha estat el de Rodalies, també acordat entre PSC i ERC per fer possible la investidura d'Illa. Per a això, el passat mes de gener la Generalitat i el Ministeri de Transports van constituir l'empresa mixta, participada en un 50,1% per Renfe Viatgers i en un 49,9% pel Govern, que s'encarregarà de gestionar el servei de rodalies català. Ho feien tan sols unes setmanes abans de la crisi de Rodalies per la paralització del sistema durant diversos dies després de l'accident d'un tren de la línia R4 al seu pas pel municipi de Gelida (Barcelona) per l'esllavissament d'un mur de contenció de l'autopista AP-7, en què van quedar constatats els efectes de les dècades de desinversió per part de l'Estat.

Per de moment, s'han iniciat els tràmits per al traspàs de la línia R1 de Rodalies que va des de Barcelona fins a Maçanet-Massanes (Girona), passant per la comarca del Maresme, el qual va obtenir llum verda el gener del 2025 i està previst que es tanqui aquest 2026 amb la cessió per part d'Adif del 100% de les seves infraestructures a la Generalitat. D'aquesta manera, el Govern assumirà totes les funcions inherents a la titularitat. Dins de l'Executiu català s'espera que el traspàs de la R1 serveixi com a model per a la resta de línies.

El Consorci d'Inversions tindrà una altra oportunitat de tirar endavant malgrat que el Congrés el tombés

El Govern també ha avançat aquest any en el compliment dels seus acords d'investidura amb els republicans amb la presentació del Consorci d'Inversions per fer un seguiment i control que els recursos pressupostats per l'Estat a Catalunya es duguin a terme, però la iniciativa presentada al Congrés per fer realitat la constitució d'aquest organisme va ser tombada per Junts en votar en contra juntament amb PP, Vox i PNB.

Malgrat que no pogués tirar endavant al Congrés, ERC no ha desistit i en l'acord pressupostari amb el Govern va incloure la constitució de una societat mercantil que s'encarregui de garantir l'execució de les inversions pressupostades per l'Estat per a Catalunya i de un consorci per planificar-les i fer-ne un seguiment. Ambdós avalsats posteriorment per l'Executiu de Sánchez. El primer no haurà de ser validat per la Cambra Baixa, mentre que el segon sí que necessitarà la seva aprovació. Segons el pacte entre el PSC i els republicans, mentre no existeixi el Consorci, la Comissió Bilateral d'Infraestructures del Govern i la Generalitat assumirà les seves funcions.

Els acords amb els Comuns, centrats en matèria d'habitatge

Pel que fa als acords als quals Illa va arribar amb els Comuns per obtenir el seu suport a la investidura, destacaven mesures en matèria d'habitatge com la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030, la qual s'efectuarà mitjançant un pla anunciat per Illa en el seu primer debat de política general i ja s'ha posat en marxa, i la creació d'un règim sancionador contra l'especulació, complert amb l'aprovació del Parlament al febrer de 2025 del *decret llei 1/2025 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes* que estableix multes de fins a 900.000 euros en el cas d'infraccions molt greus de la llei d'habitatge. D'altra banda, van pactar també la paralització del macrocomplex turístic i casino del Hard Rock Entertainment World que s'havia d'aixecar a la província de Tarragona, projecte que es troba bloquejat.

Actualment, la matèria d'habitatge continua sent l'eix central dels nous pactes entre la Generalitat i els Comuns. De fet, en els seus acords pressupostaris s'inclouen mesures com la creació d'una Direcció General de Disciplina en Habitatge, convertida en realitat el passat 28 de juliol amb la seva aprovació per part del Consell Executiu, la qual s'encarrega del control i sanció per l'incompliment de la llei d'habitatge i la regulació dels preus dels lloguers. No obstant això, la principal iniciativa que han acordat en l'àmbit habitacional ha estat la de la limitació de la compra especulativa d'habitatge, la qual ja ha iniciat la seva tramitació al Parlament i s'espera que sigui una de les primeres lleis a aprovar-se definitivament en reprendre's l'activitat parlamentària després d'estiu.