Illa anuncia la compra conjunta d'habitatge entre la Generalitat i particulars de més de 40 anys

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que Catalunya posarà en marxa una fórmula inèdita a tot Espanya per facilitar l'accés a la compra d'un habitatge, que consisteix en l'adquisició conjunta d'immobles entre el Govern i particulars de més de 40 anys. Ho ha donat a conèixer en la seva compareixença en el Debat de Política General de 2026 que ha arrencat aquest dimarts al Parlament, en la qual la matèria habitacional s'ha erigit com una de les qüestions centrals. "Guanyen les famílies perquè podran accedir a un habitatge per un preu molt més baix i viure durant un període llarg de 40 o 50 anys com a propietaris amb seguretat i sense dependre del lloguer", ha assenyalat.

Segons ha apuntat el cap de l'Executiu català, la compra d'habitatge entre la Generalitat i els ciutadans pot dur-se a terme al territori gràcies al fet que Catalunya compta amb un codi civil propi, el qual en els seus articles 547.1 i 547.10 estableix la possibilitat que es creïn figures d'adquisició conjunta entre l'Administració i particulars. A més, ha detallat que la mesura comptarà amb una dotació inicial de 100 milions d'euros i que està pensada especialment per a aquelles persones de més de 40 anys que poden fer front a la quota de la hipoteca, però no poden pagar l'entrada exigida per les entitats financeres.

En concret, la Generalitat comprarà la meitat de l'habitatge en el cas de les persones que tinguin entre 40 i 55 anys, mentre que, si el particular té 56 anys o més, adquirirà el 60% de l'immoble. El primer grup podrà residir en l'immoble amb aquesta modalitat durant 50 anys i el segon un màxim de 40.

Així mateix, Illa ha explicat que els qui s'adhereixin a aquesta modalitat de compra habitacional tindran dret a vendre o deixar en herència l'habitatge durant els 40 o 50 anys en els quals segueixi estant pagada conjuntament amb el Govern. Una vegada finalitzi el període, podran decidir si compren l'immoble íntegrament o se'l queda la Generalitat. Igualment, ha deixat clar que l'habitatge que es compri amb aquesta fórmula formarà part del parc d'habitatge de protecció oficial de forma permanent.

"És un camí nou", ha remarcat el president de la Generalitat, que ha recordat que en el mateix hemicicle va assegurar que el Govern faria tot el que pogués en matèria d'habitatge. D'altra banda, s'ha mostrat obert a parlar amb "tots els grups parlamentaris que puguin enriquir la proposta".

Un fons de 25 milions d'euros per evitar desnonaments

La compra conjunta d'habitatge no ha estat l'únic anunci d'Illa en matèria habitacional durant la seva intervenció en la primera jornada del Debat de Política General. També ha desvelat que el Govern crearà "un nou fons d'emergència habitacional" per ajudar les persones que s'enfrontin a l'amenaça de ser desnonades a causa de la seva situació de vulnerabilitat comprant l'immoble en què viuen, el qual comptarà de forma inicial amb 25 milions d'euros ampliables.

L'objectiu d'aquest nou fons és actuar per ajudar aquelles persones per a les quals ja no queden tràmits ni oportunitats que els permetin seguir en l'habitatge en què resideixen. La voluntat del Govern és que en aquesta iniciativa participin "tots els actors implicats", incloent-hi administracions municipals i supramunicipals que considerin la possibilitat de sumar-s'hi. "És una missió de país. Està en joc no tan sols la dignitat de les persones, sinó també els valors que ens defineixen com a societat", ha declarat Illa.

Ampliació del programa de préstecs perquè joves puguin comprar el seu primer pis

Illa també ha aprofitat la seva compareixença per avançar l'ampliació del programa Préstecs Emancipació, que consisteix en préstecs a interès zero per cobrir el 20% del preu d'un habitatge perquè joves de fins a 40 anys puguin costejar-se l'entrada al seu primer pis. A partir d'ara, també serviran per adquirir habitatge protegit, finançant el 20% de la compra del dret de superfície o la nua propietat, i per pagar el 20% de les obres de rehabilitació d'un immoble.

Fins ara, aquests préstecs podien assolir un màxim de 50.000 euros, però Illa ha revelat que ara l'import s'adaptarà al cost de la vida del municipi en què es trobi l'habitatge. Per al cap de l'Executiu català, l'ampliació del programa suposa "un pas més per arribar a més persones".

L'habitatge en el centre del debat

Amb els tres nous anuncis en matèria d'habitatge, Illa pretén "anar més enllà" que fins ara en matèria d'habitatge. En aquest sentit, ha subratllat que en el Debat de Política General de 2024 va anunciar el pla per construir 50.000 pisos públics i en el de 2025 l'activació de tot el sòl urbanitzable per edificar més de 214.000 immobles, i que ara la seva intenció és fer un pas més per "ajudar aquestes persones que tenen dificultats per pagar el seu habitatge" o per adquirir-ne un.

Les mesures arriben just en ple auge del debat per la crisi habitacional i de la indignació davant l'especulació immobiliària arran del desnonament de Maricarmen a Madrid, al qual Illa ha fet referència en el seu discurs. "Aquests dies hem viscut un fet commovedor. Hem vist com es desnonava sense ànima una dona de 87 anys. És la ceguesa, és la cobdícia, és el poder dels diners trepitjant la vida d'una persona gran. El conjunt de la societat ha estat testimoni de qui s'aprofita sense escrúpols de la debilitat dels altres", ha manifestat.

De la mateixa manera, Illa ha sostingut que Catalunya està en contra de l'especulació i que no hi ha lloc en el territori català per a aquells que volen aprofitar-se d'ella. "Tenim clar que les institucions són per combatre la cobdícia davant els drets fonamentals de la ciutadania", ha indicat.

Quant a els dos decrets de vivenda estatals aprovats aquest dimarts pel Consell de Ministres, el president del Govern ha expressat que són "una molt bona notícia" per a les persones que necessiten la protecció de les institucions per no perdre casa seva i ha demanat a tots els grups parlamentaris "alçada" per tirar-los endavant al Congrés dels Diputats. "M'agradaria pensar que cap grup polític tornarà a dubtar entre defensar qui pot quedar-se sense sostre i els qui acumulen milers de cases per fer negoci", ha declarat.

Illa proposa reconèixer els docents com a autoritat pública

Un altre dels àmbits abordats en el debat de política general ha estat l'educatiu, respecte al qual Illa ha reiterat el seu compromís de treballar per assolir la inversió del 6% del producte interior brut (PIB) de Catalunya establerta per la llei d'educació aprovada pel Parlament el 2009 i la seva voluntat de portar a terme un ampli debat per aconseguir un gran acord en la matèria. Així mateix, ha proposat als grups polítics de la Cambra catalana tirar endavant una regulació que reconegui els professors de centres educatius no universitaris com a autoritat pública.

"Crec que és moment de reforçar l'autoritat del professorat per millorar la funció docent i la convivència", ha reivindicat el líder del PSC. A més, ha assenyalat que des del Govern volen "escoltar i consensuar amb els grups la manera de fer-ho".

Catalunya acollirà una conferència de regions per la democràcia

També l'ascens de les idees totalitàries i la seva pretensió de deteriorar el sistema democràtic han ocupat part de la compareixença d'Illa, que ha reivindicat que "la democràcia s'ha de defensar i exercir cada dia". En aquesta línia, ha apuntat que "allà on creix l'autoritarisme es qüestionen drets, principis i valors" que han costat molt d'aconseguir.

El cap de l'Executiu català ha afirmat que "Catalunya és i serà en primera línia" en la defensa dels valors democràtics i ha anunciat que el territori català acollirà "una conferència de regions per la democràcia". "Volem reunir governs i territoris del món compromesos amb la democràcia, l'Estat del benestar i els valors europeus. Volem construir aliances demostrant que els i les demòcrates som majoria", ha expressat.

Illa reclama la íntegra aplicació de l'amnistia per als líders del 'procés'

Durant la seva intervenció, el president del Govern ha assegurat que "avui Catalunya està millor que fa dos anys" i es troba "més unida, més pròspera i més cohesionada" que quan va arribar a la Generalitat. En aquest sentit, ha defensat que Catalunya "no és un projecte únic" ni de només una part de la societat catalana i ha advocat perquè el conjunt de catalans caminin junts per avançar en "diverses direccions que sumen projecte" i que responen a la diversitat que "enriqueix i honra" tot el territori català. En relació amb la unitat del poble català després dels anys del procés, Illa ha sostingut que la majoria dels ciutadans avui aposten pel retrobament, el diàleg, la convivència i un nou futur i que, per això, estan d'acord amb l'aplicació de la llei d'amnistia.

En el que s'espera que sigui l'últim Debat de Política General abans del retorn de l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, Illa ha demanat que s'apliqui la llei d'amnistia a tots els líders del procés encara encausats, recalcant que la norma ha estat avalada per el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i el Tribunal Constitucional (TC). "Vull que en el pròxim debat que tinguem al Parlament comptem amb la presència del president Puigdemont. Vull que el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, vegi restituïts els seus drets de participació política i cívica. Que a la resta de diputats encara encausats també se'ls apliqui tal com la va concebre el legislador", ha destacat.