Illa anuncia 3.300 milions d'euros per realitzar projectes en infraestructures estratègiques en sis anys

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha inaugurat aquest dilluns la 41 Reunió del Cercle d'Economia amb un gran anunci en matèria de mobilitat: una inversió de 3.300 milions d'euros en infraestructures estratègiques de Catalunya amb l'objectiu que es trobin finalitzades en un termini de sis anys. Un full de ruta que es durà a terme a través de la col·laboració públicoprivada. Per a això, el Govern traurà a concurs "de manera immediata" 1.800 milions d'euros, dels quals 500 milions es destinaran a les estacions del tram central de la línia L9 del metro de Barcelona, 720 milions al desplegament del model 2+1 en 366 quilòmetres de carreteres catalanes i 470 milions a la millora del tram vial entre Berga i Bagà.

Així ho ha donat a conèixer el cap de l'Executiu català des del Palau de Congressos de Catalunya, a la ciutat de Barcelona, on ha detallat que, posteriorment a l'activació d'aquests 1.800 milions d'euros, el Govern posarà en marxa "un segon paquet de 1.500 milions d'euros en preparació". Una futura inversió, que segons ha avançat, servirà per afrontar projectes com el desdoblegament de la C-55, la segona fase del tramvia a Tarragona i Reus, els intercanviadors d'autobusos i la terminal ferroviària de Lleida Torreblanca-Quatre Pilans.

"Volem fer en cinc anys el que en altres moments haguéssim fet en deu anys", ha declarat Illa, que ha assenyalat que, per aquesta raó, la Generalitat posa sobre la taula la col·laboració públicoprivada per accelerar inversions necessàries "en obres estratègiques per a la prosperitat, la competitivitat de les empreses i la cohesió del país". Un model que ha defensat que "ha donat bons resultats a Catalunya", remarcant que quan el Govern i el teixit empresarial comparteixen objectius, el territori català "avança". "Ara és el moment de recuperar un sistema que portava aturat des del 2010", ha manifestat.

Nou vol directe entre Barcelona i Taipéi (Taiwan)

La mobilització de 3.300 milions d'euros no ha estat l'única novetat que ha revelat Illa en matèria de mobilitat. En l'àmbit de la connectivitat internacional, ha donat anunciat que divendres passat la companyia aèria Starlux Airlines va donar a conèixer als seus accionistes una proposta d'expansió que contempla un nou vol directe entre Barcelona i Taipéi (Taiwan).

En aquest sentit, Illa ha destacat que des de l'inici de la seva legislatura s'ha apostat "per incrementar els vols de radi llarg directe amb Àsia". Actualment, l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat compta amb connexions sense escala a ciutats asiàtiques tan importants com Pequín i Xangai (Xina), Seül (Corea del Sud) o Singapur, i es preveu que en un futur s'incloguin rutes directes a altres grans urbs com Tòquio (Japó) o Bangkok (Tailàndia). "És una oportunitat per generar prosperitat per al talent científic, empresarial, tecnològic i cultural de casa nostra i alhora atraure inversions", ha defensat.

Així mateix, el president del Govern ha valorat l'ampliació de l'aeroport de la capital catalana com una intervenció necessària per connectar Catalunya "amb els centres de decisió, de talent i logístics del món". "En aquest àmbit no ens podem adormir. Necessitem, podem i volem fer de l'aeroport de Barcelona un hub de referència per la seva excel·lència en tots els aspectes: tècnic, estratègic i mediambiental", ha apuntat.

Illa reivindica els seus dos primers anys al capdavant de la Generalitat

A banda de grans anuncis, el discurs d'Illa davant l'empresonament català per obrir la primera de les tres jornades que el Cercle d'Economia celebra fins aquest dimecres també ha comptat amb una reivindicació a alguns dels objectius assolits pel seu Executiu des que fos investit president de la Generalitat fa gairebé dos anys. Entre ells, el retorn de "moltes empreses importants" després de la seva fugida a causa del procés, la presentació d'un nou model de finançament "perquè Catalunya guanyi 4.700 milions d'euros", la signatura d'acords amb els seus socis de legislatura per poder aprovar els nous pressupostos del Govern o "la millora de la col·laboració amb el Govern d'Espanya".

Com a exemple dels resultats d'aquesta col·laboració bilateral entre Estat i Generalitat, Illa ha subratllat l'impuls de la candidatura per acollir una de les primeres gigafactories d'intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova (Tarragona), l'ampliació de la plantilla de Mossos d'Esquadra fins als 25.000 agents i l'increment del nombre d'unitats judicials a Catalunya. Tot plegat, segons Illa, resultat d'una estratègia política que confia poder continuar desenvolupant en els següents deu anys. "Quan parlava de posar el país en marxa, em referia justament a això. És clar que hi ha reptes i problemes, però si això ha passat en dos anys, imaginin què és el que podem fer col·lectivament com a país durant la propera dècada", ha sostingut.

El "federalisme europeu" com a camí a seguir per a Europa

D'altra banda, el cap de l'Executiu català també s'ha referit a la situació geopolítica i europea, sent precisament l'autonomia estratègica europea el tema central de la nova edició de la Trobada del Cercle d'Economia. En aquest context, ha afirmat que "l'ordre multilateral fonamentat en les institucions internacionals globals consensuades des del 1945 s'està substituint per grans zones d'influència de les potències mundials". Per a Illa, en aquests moments hi ha tres models que estan marcant l'actual segle: l'estatunidenc, el xinès i l'europeu.

Respecte al model de la Unió Europea (UE), Illa ha destacat que "afronta sens dubte un moment existencial" en què "té al davant l'oportunitat de redefinir-se, d'enfortir-se i de decidir el seu propi futur". Des del punt de vista del president de la Generalitat, el camí que ha de seguir Europa és un i es tracta del "federalisme europeu", que per a Illa és la millor manera de cogovernar sense imposicions i amb igualtat i per afrontar grans reptes socials com l'habitatge o el canvi climàtic. A més, ha advocat per treballar des de Catalunya per ajudar en l'avenç del projecte europeu.