El avançament electoral al pròxim 29 de novembre no tanca del tot la batalla del Govern amb els seus decrets d'habitatge. Tot just tres dies després que el Congrés tombés les dues iniciatives amb els vots en contra de PP, Vox i Junts, l'Executiu estudia ja com recuperar-les abans que les urnes posin definitivament fi a la legislatura.
Segons informa El País, el Consell de Ministres ordinari previst per a aquest dimarts té previst tornar a aprovar els decrets, encara que a la Moncloa encara es treballa sobre la seva redacció definitiva i no està decidit si els textos seran exactament els mateixos que els rebutjats divendres o incorporaran modificacions.
El moviment obre un escenari diferent al que es va produir en el ple del Congrés. Amb la dissolució de les Corts, la convalidació de nous reials decrets llei ja no correspondria al ple, sinó a la Diputació Permanent, l'òrgan encarregat d'assumir determinades funcions parlamentàries mentre les Cambres romanen dissoltes. I aquí els comptes canvien de manera substancial.
El Congrés va rebutjar divendres dos decrets relacionats amb l'habitatge. El primer incloïa mesures de protecció davant els desnonaments de llars vulnerables i altres actuacions sobre el mercat del lloguer. El segon plantejava, entre altres qüestions, prolongar determinades condicions dels contractes d'arrendament. Tots dos van caure després que Junts se sumés al rebuig de PP i Vox.
Una majoria diferent a la Diputació Permanent
La clau de la nova estratègia es troba precisament en la composició de la Diputació Permanent del Congrés. Aquest òrgan compta amb 69 membres, per la qual cosa la majoria absoluta se situa en 35 vots.
El PSOE disposa de 25 representants i Sumar d'altres sis. Amb 31 vots de partida, al bloc governamental li faltarien quatre suports per assolir aquesta majoria. Segons els comptes que recull El País, l'Executiu podria aconseguir-los amb les forces que ja van recolzar el primer dels decrets en el ple, entre elles EH Bildu, ERC, Podem i PNB. En aquest escenari, la posició de Junts deixaria de resultar determinant.
Això obre especialment una via per recuperar el conegut com a decret antidesnonaments, la norma vinculada a la protecció de persones vulnerables que el Govern considera més viable per superar una nova votació. Abans de la seva derrota parlamentària, l'Executiu havia negociat aquest text amb el PNB, Coalició Canària i Junts, encara que finalment els independentistes catalans hi van votar en contra.
La situació és més complicada per al segon decret. El PNB ja es va oposar a aquest text al Congrés i, si manté la seva posició, els comptes de la Diputació Permanent tampoc permetrien al Govern tirar-lo endavant.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.