El Govern d'Espanya retirarà la Gran Creu de Sanitat al "Mengele espanyol", el psiquiatre franquista Antonio Vallejo-Nájera pel seu paper en la repressió

El Govern aprovarà en el Consell de Ministres del proper 7 de juliol la retirada, a títol pòstum, de la Gran Creu de Sanitat concedida al psiquiatre Antonio Vallejo-Nájera, una de les figures més controvertides de la medicina espanyola del franquisme per haver utilitzat la psiquiatria per justificar la repressió política i social de la dictadura.

Segons l'Executiu, la revocació respon a la incompatibilitat del seu llegat amb els valors democràtics, ètics i científics que sustenten l'actual Sistema Nacional de Salut i constitueix un acte de memòria, justícia i reparació per a les víctimes.

Coronel metge i cap dels Serveis Psiquiàtrics de l'Exèrcit revoltat durant la Guerra Civil, Vallejo-Nájera va desenvolupar teories de caràcter eugenèsic amb les quals va tractar d'atribuir una suposada inferioritat biològica als partidaris de la República i al marxisme. Les seves investigacions van ser utilitzades pel règim franquista per donar aparença científica a les polítiques de persecució, depuració i exclusió dels vençuts.

Historiadors i especialistes consideren que els seus postulats van contribuir a legitimar pràctiques com la separació de fills de preses republicanes, el canvi d'identitat de menors i altres mesures repressives emparades per la dictadura.

Amb aquesta decisió, el Govern considera que es corregeix el reconeixement institucional atorgat a una figura el llegat de la qual resulta incompatible amb els principis actuals de la sanitat pública, basada en l'evidència científica, la igualtat, la dignitat de les persones i el respecte als drets humans.

La mesura s'emmarca en el desenvolupament de la Llei de Memòria Democràtica i en la revisió d'honors i distincions concedits a persones vinculades amb la repressió franquista.

Antonio Vallejo-Nájera (Paredes de Nava, 1889-Madrid, 1960) va ser el principal psiquiatre del franquisme i un dels ideòlegs de la utilització de la psiquiatria com a instrument de repressió política. Destinat el 1917 a l'Ambaixada d'Espanya a Berlín, va visitar clíniques psiquiàtriques i camps de presoners de guerra, va entrar en contacte amb destacats psiquiatres alemanys com Emil Kraepelin, Ernst Kretschmer, Hans Walter Gruhle i Gustav Schwalbe, i va quedar profundament influït pels corrents eugenèsics i d'higiene racial que posteriorment inspirarien part de la medicina del Tercer Reich. Durant la Guerra Civil va dirigir els Serveis Psiquiàtrics de l'Exèrcit franquista i va desenvolupar teories pseudocientífiques que vinculaven el marxisme amb una suposada inferioritat mental, proporcionant al règim arguments per justificar la persecució dels republicans, la depuració política i la separació de fills de preses republicanes. Per aquestes teories eugenèsiques és considerat per nombrosos historiadors com el "Mengele espanyol".