El Govern d'Espanya entra en el mes del 'tot o res' amb una nova bateria legislativa abans del parón

L'Executiu afronta un dels seus moments més complexos i toca moure fitxa després que la gestió política hagi quedat en un segon pla com a conseqüència del protagonisme dels assumptes judicials. L'atenció mediàtica dels últims mesos s'ha centrat (i amb raó) en investigacions, imputacions i processos judicials més que en la situació política pròpiament dita. Bona mostra d'això han estat la recent imputació de la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, l'obertura de judici i la retirada del passaport a Begoña Gómez, o la condemna a 24 anys de presó a l'exministre José Luis Ábalos. Enmig de tota aquesta voràgine de tribunals, el Govern busca donar un cop de puny sobre la taula per anar al parèntesi d'estiu amb bon peu, amb una bateria legislativa que posi novament al centre les polítiques progressistes.

Des del primer moment, Pedro Sánchez ha tancat la porta a noves dimissions o cessaments polítics, i tant els ministres socialistes com els de Sumar intenten retornar protagonisme a l'acció de Govern i allunyar el focus de la permanent controvèrsia judicial. L'objectiu és arribar al parèntesi estival d'agost amb una percepció diferent a l'actual, en què el soroll judicial acapara tota l'actualitat noticiosa. A la Moncloa i a Ferraz preocupa la imatge de desgast, d'Executiu envoltat per escàndols i d'una legislatura que molts consideren esgotada. Per combatre aquesta sensació, diversos ministeris han accelerat iniciatives clau durant el juliol, un mes que es preveu decisiu per mesurar si encara queda recorregut polític abans de les pròximes eleccions, previstes per al 2027.

D'entre tota la bateria prevista, el text probablement més esperat és el decret d'habitatge. La ministra Isabel Rodríguez i el ministre Pablo Bustinduy han treballat per presentar davant del Consell de Ministres una proposta àmplia que vagi més enllà de la simple pròrroga dels lloguers i per a la qual ha calgut fer noves incorporacions a gust de la resta de formacions de l'Hemicicle. La intenció és construir un acord ampli que podria convertir-se en l'última gran reforma de la legislatura i les negociacions de la qual segueixen depenent en bona mesura de Junts. El pròxim 16 de juliol serà, a més, una data clau per al desenvolupament polític nacional, en ser el dia en què es coneixerà si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) facilita l'eventual retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. Malgrat tot, tant al PSOE com a Sumar asseguren afrontar la negociació amb optimisme i són conscients de la pressió social per legislar a aquest respecte, atès que l'habitatge és, actualment, el problema més apressant per a la majoria dels espanyols segons diferents baròmetres d'opinió.

Habitatge sí... però no només habitatge

L'habitatge, no obstant això, no és l'únic front en el qual vol remar l'Executiu. Sumar també vol impulsar una profunda reforma del sistema de dependència. El 14 de juliol està prevista la votació d'un decret que augmentaria progressivament el finançament estatal fins a assolir els 7.200 milions d'euros anuals el 2027, acompanyat a més d'una modificació legislativa de gran abast. Bustinduy confia a reunir suports amplis gràcies a l'increment de recursos destinats a les comunitats autònomes, encara que la posició final del PP segueix sent una incògnita. Per als magentes, immersos a més en una reorganització interna i en la cerca de lideratge polític desmarcat de la 'via Rufián', resulta especialment important concloure la legislatura amb un balanç de gestió que permeti justificar la seva presència al Govern davant dels seus votants.

En paral·lel, juliol estarà marcat per altres assumptes de rellevància. Aquest dilluns comença la negociació política dels Pressupostos Generals de l'Estat amb la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Allà es debatrà la senda de dèficit juntament amb els responsables autonòmics. El ministre d'Hisenda, Arcadi España, previsiblement aconseguirà aprovar-la amb el suport dels territoris governats pel PSOE. Encara que les votacions parlamentàries posteriors, previstes per als dies 14 i 21 de juliol, podrien fracassar, la tramitació pressupostària continuaria utilitzant la senda vigent.

També a finals de mes s'abordaran un altre dels debats estructurals pendents: la reforma del sistema de finançament autonòmic. Aquesta iniciativa és especialment sensible si es té en compte que algunes comunitats governades pel PSOE, com Castella-la Manxa o Astúries, observen amb recel un model que consideren especialment favorable per a territoris com Catalunya, la Comunitat Valenciana o Andalusia, malgrat que implicaria majors recursos per a totes les autonomies.

Confiança que la gestió parlarà per si mateixa

Al marge de tot el soroll, dins del Govern insisteixen que els resultats de gestió acabaran imposant-se. Alguns ministres sostenen que la comparació entre la situació del país el 2018 i la prevista per al 2027 mostrarà una evolució difícil de qüestionar, especialment en matèria econòmica i social, malgrat la multitud de problemes sense resoldre que continuen existint. No obstant això, reconeixen que aquests assoliments queden eclipsats per l'actualitat judicial que domina la conversa pública. La setmana vinent, a més, Pedro Sánchez participarà a Ankara en una cimera de l'OTAN. El context internacional, en què Sánchez ha protagonitzat enfrontaments verbals amb Donald Trump, que ha arribat a plantejar amenaces contra la posició d'Espanya a l'organització, sol reforçar la imatge del president entre els sectors progressistes tant dins com fora del país. Sánchez manté, a més, el seu rebuig a elevar la despesa militar fins al 5% del PIB, argumentant que una mesura d'aquest calibre obligaria a realitzar importants retallades socials.

Un altre assumpte que l'Executiu pretén convertir en bandera política és la regularització extraordinària d'immigrants. El Govern vol presentar les dades oficials d'aquesta mesura durant el juliol i defensar-la com una iniciativa singular en el context europeu. Paral·lelament, el pacte assolit entre PP i Vox a Andalusia, amb línies que rebutgen obertament la immigració, li dóna noves rondes de munició política a l'Executiu. Moncloa valora que l'acord dificulta l'estratègia de moderació impulsada per Alberto Núñez Feijóo i permet reforçar la idea que una eventual majoria de dretes implicaria una influència decisiva de Vox. El fet que Juanma Moreno, considerat un dels dirigents més moderats del PP, hagi acceptat compromisos propers a les tesis de la formació de Santiago Abascal és una realitat que el PSOE veu com una oportunitat per tornar a treure al carrer el seu electorat.