Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont: "No veig el Suprem en la posició d'allargar més l'aplicació de l'amnistia"

Com a advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye (Viña del Mar, Xile, 1965) ha viscut unes setmanes intenses després de conèixer-se el passat 16 de juliol l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei d'amnistia. Sens dubte, una gran victòria per al lletrat i el seu defensat. No obstant això, el Tribunal Suprem encara no ha aplicat la norma a l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, així com a altres dirigents del procés, en considerar que a més de malversació hi va haver "enriquiment personal" per part seva.

Sobre aquesta qüestió es pronunciarà el Tribunal Constitucional a partir del 22 de setembre, quan començarà a resoldre els recursos d'empara presentats per Puigdemont i altres sis líders independentistes, amb un criteri ja fixat per part del TJUE. Segons el previst, una resolució favorable per part del Constitucional comportaria que el Suprem per fi apliqui l'amnistia a Puigdemont i amb això aixequi l'ordre de detenció que pesa sobre ell, permetent el seu retorn de Waterloo (Bèlgica) nou anys després de la seva fugida de Catalunya.

En els últims dies, el Suprem ha aplicat l'amnistia a l'exconsellera Meritxell Serret i quatre exmembres de la Mesa del Parlament. Un fet que per a Boye suposa un precedent favorable perquè la llei també es faci efectiva en el cas de Puigdemont i en els d'altres líders independentistes com el president d'ERC, Oriol Junqueras, que es troba inhabilitat fins a l'any 2031. Per parlar de tot plegat, el lletrat ha atès telefònicament ElPlural.com, malgrat portar uns dies de feina intensa en què no ha parat de rebre notificacions per part dels jutjats. "Els advocats som en temporada alta al juliol", assenyala.

PREGUNTA (P): Creu que es farà efectiva la llei d'amnistia a Puigdemont i a la resta de dirigents del procés als quals encara no se'ls ha aplicat la norma després de l'aval del TJUE? En tal cas, quan?

RESPOSTA (R): A mi em costa pensar que no la vagin a aplicar perquè els paràmetres ja són clars. Ara, el quan la van a aplicar és una cosa que no sé i no està en les meves mans. És una cosa que veurem sobre la marxa.

P: Ha tardat molt el TJUE a dictar sentència sobre l'amnistia o és el temps habitual?

R: El temps ha estat el raonable perquè jo crec, i això ho ha explicat el seu president, Koen Lenaerts, el 16 de juliol a la tarda en un vídeo que va emetre el propi TJUE, que era una sentència que havia de servir de marc jurídic no només per al cas català, sinó per a altres casos d'amnistia que vindran dins d'Europa. El TJUE mai resol amb la vista posada només en els papers, sinó en l'horitzó.

El TJUE dicta una resolució que permeti que altres sàpiguen quin és el marc jurídic. De fet, hi ha una sèrie de qüestions prejudicials d'altres Estats en aquests moments pendents de resolució del TJUE que també tenen relació amb amnisties. Per tant, ells estan veient que hi ha hagut una dinàmica de resolució legislativa de conflictes polítics i han volgut asseure un bon precedent i això és el que han fet. Per això han trigat.

P: El Tribunal Suprem ara estaria esperant que el Tribunal Constitucional resolgui els recursos d'empara de Puigdemont i altres sis dirigents del procés per aplicar-los l'amnistia. Confia que aquests siguin favorables?

R: No estic tan segur que el Tribunal Suprem estigui esperant. De fet, en els últims quatre dies hàbils ja ha tret sis resolucions amnistiant gent. No existeix cap norma que digui que hagi d'esperar al Tribunal Constitucional i, per tant, pot resoldre ara o més endavant, com ells ho considerin.

Em costa pensar que no vagin a aplicar l'amnistia perquè els paràmetres ja són clars

P: Considera que el fet que en els últims dies el Tribunal Suprem hagi decidit aplicar l'amnistia a l'exconsellera Meritxell Serret i a diversos exdirigents del Parlament acusats de desobediència senti un precedent favorable per a l'aplicació de l'amnistia a Puigdemont?

R: Jo crec que sí, perquè, entre altres coses, el criteri que raona el Tribunal Suprem és molt clar. La llei inclou tots els fets que estan en l'article 1 de la mateixa i que tinguessin la finalitat bé deafavorir o d'impedir el referèndum. És a dir, ells estan assumint el criteri establert pel Tribunal Constitucional i, per tant, no hauria de ser diferent en aquest cas.

P: Podria el Suprem intentar allargar més l'aplicació de l'amnistia a Puigdemont amb una qüestió prejudicial al TJUE?

R: Jo no veig el Tribunal Suprem en aquesta posició o en aquesta tessitura. Hi ha interlocutòries del 22, 23, 24 i 26 de juliol que apunten en la direcció contrària a això. D'altra banda, qualsevol qüestió prejudicial respecte a la llei d'amnistia avui davant del TJUE és obertament inadmissible perquè el TJUE ja ha deixat el tema tancat i aclarit.

P: ¿Què li sembla que el Constitucional abordi els recursos d'empara de Puigdemont i sis dirigents més del procés a partir del 22 de setembre? Creu que el correcte hauria estat no esperar que finalitzi l'estiu?

R: A mi no em deixa de sorprendre que hi hagi gent a la Funció Pública que tingui dos mesos de vacances. És sorprenent. Sobretot quan estem parlant que hi ha persones que tenen privat el seu dret a la lliure circulació en el territori, en un Estat del territori de la Unió Europea. És a dir, hi ha només tres ciutadans europeus a tota Europa que tenen prohibit l'exercici ple d'un dret fonamental a Europa com el dret a la lliure circulació. En aquest escenari, anar-se'n dos mesos de vacances em sembla molt.

P: ¿Es planteja Puigdemont fer algun pas abans que el Constitucional i el Suprem es pronunciïn?

R: Jo no crec que en aquest moment hi hagi aquest plantejament. Estem esperant, de moment, veure què és el que fan les autoritats judicials, que són qui han de resoldre aquest tema. És a dir, qui ha de posar-li punt final a la desjudicialització de la política és la justícia. Crec que, pel que estem veient aquests dies de diferents òrgans judicials, això va en aquesta línia.

P: I en cas que la justícia espanyola decidís finalment no aplicar-li l'amnistia, ¿faria algun moviment?

R: Això és una cosa que, com no estem en aquest terreny, ni tan sols ho hem comentat.

Qui ha de posar-li punt final a la desjudicialització de la política és la justícia

P: ¿Quan creu que Puigdemont podria tornar a trepitjar Catalunya?

R: Jo crec que en el moment en què es resolguin els temes de l'aplicació de l'amnistia és quan ha de tornar, però és una decisió a la qual ell ha de posar data un cop estigui l'escenari aclarit.

P: ¿Tornaria de forma immediata després que se li apliqui l'amnistia?

R: La data del retorn l'ha de posar ell.

P: ¿Té intenció de participar activament en la política un cop torni i de ser el candidat de Junts o podria fer-se a un costat i deixar el lideratge en altres mans?

R: Quan arribi el moment, el president dirà el que hagi de dir. A mi no em correspon pronunciar-me sobre les seves intencions polítiques. Ara bé, ell és un polític, un polític en exercici i un polític de raça. Per tant, jo crec que ell al que es dedica bàsicament és a fer política.

P: ¿Creu que la resolució del TJUE és un cop no només per a la justícia espanyola, sinó també per a aquells que des de la política s'han oposat des d'un inici a l'aplicació de l'amnistia, com per exemple el Partit Popular?

R: El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per la funció que compleix en l'ordenament jurídic europeu, sempre dicta sentències molt tècniques que tenen conseqüències polítiques. Fins a l'any 23, exceptuant Junts, ningú parlava d'una amnistia. De fet, tots deien que era impossible. Es van donar les condicions polítiques i hi ha hagut una amnistia que ha estat avalada primer pel Constitucional i després pel TJUE. Per tant, jo crec que la política és això, el tractar, entre altres coses, de resoldre els problemes. I aquest és un problema que mai s'hagués hagut de portar a seu judicial. De fet, aquest va ser el major error i després persistir a mantenir-lo en aquesta seu.

Crec que a Catalunya hi ha molta gent esperant que torni Puigdemont i hi ha alguns desitjant que no torni mai

P: ¿Creu que a Catalunya hi ha altres polítics que temen la tornada de Puigdemont pel que això pogués suposar a nivell electoral, com, per exemple, Sílvia Orriols, qui en els últims temps s'ha mostrat bastant crítica amb Puigdemont?

R: Crec que a Catalunya hi ha molta gent esperant que torni el president i hi ha alguns desitjant que no torni mai. De fet, jo estic convençut que el president Illa és el primer que no vol que torni, perquè de fet ell s'oposava a una amnistia en el seu dia i perquè ell sap que Puigdemont, confrontant-lo parlamentàriament, afeblirà molt la seva posició. En el cas de Silvia Oriol, és Vox parlant en català, simplement.

P: ¿Com es troba Puigdemont en aquests moments?

R: Molt bé. Està content. Ell ha vist que el treball de nou anys ha donat els seus fruits i que són, a més, fruits que no només tenen caràcter individual, sinó sobretot col·lectiu. De vegades se'ns oblida el recorregut que hi ha hagut en això, però el cas català a Europa ha generat una sèrie de precedents i un marc normatiu molt pro-llibertat i pro-democràcia. Sobre qüestions com, per exemple, el jutge preestablert per llei en el cas de Lluis Puig; el dret a un judici just quan s'ha vulnerat la presumpció d'innocència per manifestacions de les autoritats públiques abans del judici; el cas del raper Valtònyc, que va aconseguir la declaració d'inconstitucionalitat de les injúries a la corona a Bèlgica; o el propi cas de l'amnistia. El president està molt content amb això perquè ha estat un esforç de molts anys i a costa del sacrifici dels exiliats.