Fuga de membres a Junts a les portes del retorn de Puigdemont

Mentre dimarts passat es coneixia l'aplicació de l'amnistia a diverses persones relacionades amb el procés, entre elles l'exconsellera d'ERC Meritxell Serret, i l'indult parcial a l'expresidenta de Junts Laura Borràs, aquest inici de setmana ha estat un tant diferent per als postconvergents i ha estat marcat per l'anunci de la sortida de dos membres del partit. Baixes que arriben en un moment clau per a la formació, a les portes de la tornada del seu líder, Carles Puigdemont, qui es troba a l'espera que se li apliqui la llei ja avalada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per realitzar el seu retorn després de nou anys a Waterloo (Bèlgica).

L'última de les baixes a fer-se pública ha estat la de l'exconseller d'Economia Jaume Giró, la qual ha estat precedida per un distanciament de molt de temps amb la cúpula, que ja es va evidenciar el setembre del 2025 quan va decidir renunciar a la seva acta de diputat del Parlament i deixar tots els seus càrrecs a l'Executiva de Junts. Una ruptura que se suma a l'abandonament conegut aquest dilluns de l'exsecretari primer de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós després d'haver estat emnistiat pel Tribunal Suprem el passat 24 de juliol. Dues sortides que, segons assenyalen fonts de la formació, s'haurien produït en contextos diferents.

Jaume Giró abandona Junts després d'anys distanciats

L'abandonament de Jaume Giró no ha suposat una gran sorpresa degut a les seves desavinences amb Puigdemont i la resta de la direcció de Junts, encara que no per això és menys rellevant la pèrdua. Com confirmen des de la formació, l'exconseller va notificar la decisió al president de Junts i al secretari general, Jordi Turull, fa uns dies.

Giró va ser en un primer moment fitxat per Junts com a independent per incorporar-se el maig del 2021 al Govern liderat pel republicà Pere Aragonès com a conseller d'Economia i Hisenda amb una carrera professional com a empresari a les seves esquenes en la qual havia arribat a ser director executiu de la Fundació "la Caixa" entre el 2014 i el 2019 i director general de comunicació i gabinet de presidència de Repsol des del 2004 fins al 2009, entre altres alts càrrecs en grans companyies del món de l'energia i el petroli. Experiència que justificava el seu lloc al capdavant del Departament que se li va atorgar.

Va ser l'any 2022 quan Giró va arribar a la cúpula de Junts, en la qual va continuar després de la remodelació de la formació a l'octubre de 2024, quan va ser nomenat secretari de Fiscalitat i Economia del partit. Prèviament, al maig de 2024 es va presentar a les eleccions al Parlament sota les sigles de Junts, aconseguint ocupar un escó com a diputat que tan sols un any després va deixar.

El motiu pel qual Giró va deixar al setembre de 2025 tant la seva acta de diputat com el seu càrrec a la direcció es devia, segons explicava ell mateix en un comunicat, al fet que les orientacions del partit no coincidien amb la seva manera d'entendre la política que creia que necessitava Catalunya. Així mateix, apuntava que "la política era massa sovint excessivament tàctica" i que es prioritzaven "els interessos de partit per davant dels de país". "Dimiteixo dels meus càrrecs amb la tranquil·litat de saber que segueixo les meves conviccions personals. No he estat mai enlloc per escalfar la cadira", declarava.

Malgrat aquesta decisió, Giró no va abandonar el partit i, a més, el seu nom va sonar com a possible candidat de Junts per a les eleccions municipals de la ciutat de Barcelona. No obstant això, l'exconseller va descartar aquesta opció i va deixar clar que les raons per les quals va deixar el seu lloc a l'Executiva del partit i la seva acta de diputat mantenien "plena vigència", per la qual cosa ni tan sols va optar per presentar-se a les primàries per elegir la persona que encapçalaria la llista dels postconvergents a la capital catalana que es van celebrar aquest juny i que van acabar amb un altre nom allunyat de la cúpula postconvergent, Jordi Martí Galbis, com a guanyador i, per tant, com a alcaldable.

Desavinences entre Giró i Puigdemont

Al llarg de la seva etapa a Junts, Giró i el seu perfil pragmàtic han diferit de Puigdemont en diverses decisions importants que la direcció postconvergent ha pres. Entre les qüestions en què van xocar es troba la ruptura de Junts amb ERC i la sortida del Govern de Pere Aragonès el 2022, provocant el final del seu període com a conseller d'Economia menys d'un any i mig després d'haver assumit el càrrec.

Per altra banda, Giró va voler encapçalar la llista de Junts per a les eleccions generals al Congrés dels Diputats per a les eleccions generals de juliol de 2023, però Puigdemont va optar per deixar aquesta posició en mans de l'actual portaveu posconvergente a la Cambra Baixa, Míriam Nogueras. Igualment, xocava amb la direcció en la seva opinió respecte a temes clau com el nou model de finançament pactat entre el Govern, la Generalitat i ERC. Si bé la cúpula rebutja el sistema proposat en considerar-lo insuficient per a Catalunya i està previst que vagi a votar en contra, l'exconseller ha advocat perquè el partit doni el seu suport per tirar-lo endavant.

Eusebi Campdepadrós tanca la seva "etapa política" tres dies després de ser emparonat

Per la seva banda, Eusebi Campdepadrós va comunicar al partit la seva decisió d'anar-se'n de Junts el 27 de juliol, tan sols tres dies després que el Suprem li apliqués la llei d'amnistia. Des de Junts es diferencia el seu abandonament del de Giró, indicant que aquest es va produir perquè l'exsecretari primer de la Mesa del Parlament "volia tancar la seva etapa política" i no per cap desacord o discrepància amb la direcció del partit.

Campdepadrós, advocat i gestor administratiu, va iniciar la seva carrera política com a militant d'ERC el 2006, on va arribar a ser secretari de Formació de la Federació Regional del Camp de Tarragona i amb el qual es va mantenir fins al 2017. En aquest any es va presentar a la llista dels republicans a les eleccions al Parlament, però finalment va encapçalar la candidatura de Tarragona per Junts i es va convertir en diputat en la mateixa legislatura en què va exercir de secretari primer de la Mesa del Parlament.

Durant el temps que va estar a la Mesa del Parlament, l'òrgan rector aleshores presidit per Roger Torrent va tramitar iniciatives parlamentàries relacionades amb l'autodeterminació, cosa que va fer que s'acusés els seus quatre membres de desobediència. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va absoldre, però es va presentar un recurs al Suprem. Per tant, no ha estat fins ara que se li ha aplicat l'amnistia i "ha quedat extingida qualsevol classe de responsabilitat" que Campdepadrós ha pogut abandonar la política lliure de càrrecs.