Fernando Carrera, candidat del PSC a Badalona: "Vaig venir aquí per ser alcalde i no me n'aniré fins que ho sigui"

Fernando Carrera (Barcelona, 1990) és el candidat del PSC a l'alcaldia de Badalona, on exerceix de líder del grup municipal socialista i cap de l'oposició del govern de Xavier García Albiol des del 2023. Un càrrec que actualment compagina amb la seva feina d'analista polític en programes de televisió d'algunes de les principals cadenes a escala nacional com En boca de todos (Cuatro), Malas Lenguas (TVE) o Más Vale Tarde (La Sexta), cosa que li serveix per arribar a un públic de totes parts d'Espanya i alhora comptar amb un altaveu per apuntalar la seva carrera en la política municipal, en la qual té clar que vol continuar. "Per ser rellevant a Badalona has de poder competir amb un paio que es diu Albiol i necessites ser rellevant a nivell nacional i jo crec que ho hem aconseguit", assenyala a ElPlural.com. Un altre dels mitjans a través dels quals ha aconseguit guanyar visibilitat han estat les xarxes socials, en les quals ja suma centenars de milers de seguidors.

El candidat socialista ens atén al despatx del grup del PSC a l'Ajuntament de Badalona per parlar de la seva experiència a la televisió, de la seva aposta per les xarxes socials i de la situació i reptes que afronta la ciutat, així com de la gestió del Govern municipal d'Albiol, entre altres temes. Segons Carrera, Badalona està mancada de projecte per part del Consistori, al qual acusa de centrar-se en el "màrqueting electoral constant" i d'ignorar els reclams i necessitats dels badalonins. "Necessitem donar-li una volta i tornar a tenir una ciutat que estigui il·lusionada amb un projecte", defensa.

PREGUNTA (P): Combines la política municipal, com a president del grup del PSC de Badalona, amb la teva feina d'analista polític a televisió i les xarxes socials. Com ho compagines?

RESPOSTA (R): Tenint molt clar per què ho faig. És a dir, en política cal saber per què fas les coses i una de les coses que vaig parlar amb l'equip des del minut zero és que a Badalona necessites un perfil capaç de centrar-se en el local, però evidentment, tenint en compte a qui t'enfrontes, que sigui rellevant a nivell nacional i l'única manera de ser rellevant a nivell nacional és pintar alguna cosa a nivell nacional. Aquest pintar alguna cosa per a nosaltres passava per ser agents políticament rellevants des de Badalona en el nacional i això va començar amb la feina a les xarxes, que funciona molt bé, ja que hem tingut un creixement jo crec que sense precedents en la política municipal, com a mínim en la política municipal en aquest partit, i en la política general, pel que fa hem aconseguit un volum de seguidors i una comunitat enorme.

Això ens va obrir la porta al que era el segon pas, que des del primer dia va ser una de les nostres obsessions, que era tornar a entrar al circuit televisiu, en el qual jo havia participat en altres moments de la meva vida, però amb la marca del PSC Badalona. Ara hem aconseguit una cosa que és meravellosa, que és que la gent a qualsevol part d'Espanya diu "mira, Fernando de Badalona" i aquesta vinculació a nosaltres electoralment ens va molt bé. Per tant, per ser rellevant a Badalona has de poder competir amb un paio que es diu Albiol i necessites ser rellevant a nivell nacional i jo crec que ho hem aconseguit.

P: Com és participar en tertúlies televisives en el moment actual de tanta confrontació política?

R: És un festival. És veritat que alguns hem viscut en altres moments també situacions de molta tensió i al final és extrapolable a la que s'està vivint ara, encara que sigui amb altres mètriques. És dur, però és important. Hi ha molta gent de l'espectre progressista que em pregunta per què vaig a segons quins programes. Doncs vaig perquè em deixen dir el que em dóna la gana. És a dir, a mi ningú m'ha dit "no pots dir això". És veritat que hi ha vegades en què has d'entrar amb duresa i que són moments complicats, però jo crec que aquesta veu ha d'estar i, per tant, si a mi m'obren una finestra d'oportunitat per dir el que penso, ho diré en qualsevol escenari per dur o difícil que sigui. Estic molt agraït a totes aquelles persones, -directors de programes, presentadors, etcètera- que donen espai, que donen veu i que permeten confrontar. Si després és més dur o menys, doncs ja és cosa nostra acceptar els termes o no, però jo estic encantat. A mi no em molesta en absolut.

P: Ets un dels creadors de la iniciativa Contrapoder, un compte amb presència en diverses xarxes socials que es defineix com un mitjà d'actualitat política sense filtres i que es dedica, entre altres coses, a desmuntar notícies falses de la dreta i la ultradreta. Com va sorgir?

R: Aquesta història neix de la manera següent. Aquí a Badalona vam començar a generar molt de contingut i hi va haver moments en què ens vèiem molt sols en la generació de contingut progressista i llavors vam començar a mirar als costats per veure qui més hi havia fent el mateix que nosaltres en altres parts d'Espanya i allà vam trobar gent com Javi Guardiola, Lucía de Castro o Carlos Solas. Els vaig contactar, vam dir que havíem de fer alguna cosa entre tots i llavors vam començar a potenciar-nos els uns als altres i d'aquí va néixer la iniciativa de Contrapoder, que és una iniciativa cada dia amb més veus, que està sent capaç de créixer i que a més seguirà creixent i creixerà molt. Però la vocació era aquesta, era la d'unir forces per posar el focus en els temes que a nosaltres ens interessaven i dels quals necessitàvem que es parlés i que ningú parlava.

"Crec que hem tingut un creixement a les xarxes sense precedents en la política municipal del partit"

P: Gabriel Rufián va dir que preferia omplir TikToks que biblioteques perquè d'aquesta manera s'arriba a un públic més gran. Estàs d'acord?

R: Crec que cal omplir biblioteques perquè si no tenim després jovenots aixecant el braç i cantant el Cara al sol. Cal omplir biblioteques i traslladar el contingut de les biblioteques també als formats de consum massiu i jo crec que aquesta és la feina que fem. Cal seguir fent feina intel·lectual i tenir una creació de contingut més intel·lectual, però també aquesta trasllació al món digital i als mitjans de gran consum. Aquesta connexió per a mi és fonamental, sobretot perquè a l'ala ultradretana de tota aquesta pel·lícula no hi ha precisament aquesta connexió amb el debat intel·lectual d'idees, sinó que el que hi ha són proclames buides i crec que cal saber contrarestar aquesta comunicació de trinxera traslladant a aquest món online, a aquest món més comunicatiu, tota la part de substrat ideològic i de contingut més profund. No és una tasca fàcil, però crec que l'hem de donar.

P: Creus que el futur de la comunicació política és a les xarxes socials?

R: Sens dubte. Que la batalla és als carrers i és a les xarxes és un fet. Que és als carrers ho està demostrant l'acampada de Sol, que realment és una trasllació de la indignació als carrers, i això crec que és una bona notícia perquè el debat ha d'estar als carrers, però el debat més accessible és a les xarxes socials i a la televisió, i jo crec que aquests dos espais cal cobrir-los perquè això condiciona també el que és el moviment de carrer.

"Cal omplir biblioteques perquè si no tenim després jovenots aixecant el braç i cantant el 'Cara al sol'"

P: El proper mes de maig se celebraran les eleccions municipals. Com les afrontes sent candidat a Badalona?

R: Optimista sempre, però realista també. Jo l'objectiu a Badalona el tinc molt clar. Hem de ser l'opció hegemònica de l'esquerra i cal posar les bases perquè Badalona tingui una majoria progressista liderada pel PSC i això ho vull liderar jo. Per tant, jo crec que hi ha un debat i un combat ideològic que cal tenir, que serà diferent al de les eleccions del 23 perquè en aquell moment Albiol parlava de "badalonisme" com si fos una espècie de concepte neutre, que va poder fer-ho ocultant les sigles del PP, però la realitat és que a dia d'avui tenim un Albiol amb probable intenció d'anar al Congrés i que ha generat en l'últim any, en termes nacionals, una presència moltíssim més potent i això implica enganxar-te a les sigles.

Tenim Albiol parlant del suposat frau del vot per correu igual que Ayuso, amb la qual cosa, quan Albiol ha de triar, surt el veritable Partit Popular, que ha tapat durant moltíssim temps. Però en aquestes eleccions, que a més seran just després d'unes nacionals, no podrà tapar-ho, perquè vindrà amb tot el rebuf de la seva ideologia de veritat. Per tant, jo crec que seran unes eleccions molt més ideològiques i aquí és on tenim una oportunitat, en el desgast que li suposarà la part ideològica. No podrà seguir amagant-se i això és una bona notícia.

P: Creus que Albiol pot ser un futur elegit com a cap de llista del PP per Barcelona per tenir un discurs contra la immigració similar al de l'extrema dreta que li permeti obtenir vots que podrien anar a Vox?

R: Sense cap mena de dubte. El Partit Popular té claríssim que no són ningú sense Vox i, si algú cau bé a la gent de Vox i pot competir per aquest electorat, és Xavier García Albiol. Primer, perquè li cau bé a l'ultradreta. Això és un fet. Segon, perquè és probablement el candidat més contundent en els temes que a Vox li interessen. Per què no hi ha Vox a Badalona? Perquè se'l menja Albiol. Perquè no són cosins germans, són bessons. Llavors, a Feijóo li pot venir molt bé tenir un perfil que competeix directament amb Vox. Ara bé, com tapes tu ideològicament aquesta pel·lícula en municipals dient que només t'importa Badalona quan estàs fent una campanya enganxat a l'ultradreta nacional i sent l'escuder de Feijóo?

Porta 35 anys a l'Ajuntament, amb la qual cosa entenc que deu estar cansat d'això i entenc que en realitat hi ha una dicotomia molt potent. És la vella política contra la nova política. Quan Albiol porta 35 anys al mateix lloc fent el mateix i havent governat, que això la gent s'oblida, 10 dels últims 20 pràcticament, dic jo que alguna responsabilitat tindrà en com està la ciutat avui. Jo crec que ja sona a final de cicle i que en aquesta dicotomia cal establir també una línia molt clara: o el de tota la vida que ens ha portat a on som i que té responsabilitat sobre la situació real en què ens trobem avui, o una nova forma de fer, de comunicar, de posar prioritats sobre la taula i d'entendre les ciutats. Crec que això, algú de 36 anys, com és el meu cas, ho pot representar moltíssim millor.

P: Des del PSC de Badalona heu criticat moltes vegades que falta projecte i mesures per solucionar els problemes que hi ha a la ciutat per part de l'Ajuntament. Això és així?

R: No hi ha projecte. No n'hi ha hagut mai. El projecte és màrqueting electoral constant. Tu pots tenir un pla d'habitatge o pots fer-te un vídeo davant d'una okupa de les centenars que hi ha perquè saps que la trauran aquest mateix setmana. Pots tenir un pla per protegir la gent vulnerable o pots no fer absolutament res, tancar alberg i prometre menjador municipal quan no hi ha menjador municipal. Quan et dediques a fer anuncis que no compleixes? Quan no tens projecte. Van a cop de titular, si és que els marquem l'agenda. Quantitat de vegades en aquesta ciutat els últims anys s'han fet coses corrent als dos dies d'haver-ho assenyalat. Llavors, si tu com a oposició ets capaç de marcar l'agenda en temes concrets, vol dir que el govern no té projecte perquè és un govern reactiu. Només és proactiu en Nadal, tardaos i festes diverses. Allà sí que són molt proactius i bons.

Badalona, com totes les ciutats, ha de ser una ciutat per viure. I no és una ciutat per viure, una ciutat en la qual no pots pagar el lloguer, que està bruta, que està deteriorada, en la qual les places i els parcs estan destruïts, en la qual els col·legis cauen a trossos… Tanmateix, aquí hem normalitzat aquesta decadència en termes de ciutat i a mi em fa mal veure la gent anant a votar amb resignació. Llavors, necessitem donar-li una volta i tornar a tenir una ciutat que estigui il·lusionada amb un projecte. El nostre gran repte és teixir aquest projecte i per això haurem d'abordar temes molt concrets en campanya que donin resposta a una ciutat on la gent pugui viure. Això no és prometre arreglar quatre rajoles, és una altra cosa.

"Albiol només és proactiu en Nadal, tardaos i festes diverses"

P: Què fa falta en matèria d'habitatge que no s'hagi fet a Badalona?

R: A Badalona calen habitatges públics i no l'esperpent de sorteig de vuit pisos com si fos la Bonoloto. Tenim un parc tremendament envellit, amb la qual cosa o ens prenem seriosament el tema de la rehabilitació d'habitatges, ajudant des del públic, o estem venuts perquè tenim una gran quantitat de blocs de pisos dels anys 50 i 60 que qualsevol dia et cauen i amb problemes greus. Jo mateix he anat a veure blocs amb unes filtracions d'aigua des de fa una dècada, que és una cosa que erosiona els fonaments, i ningú se'l pren seriosament. Per tant, cal un pla de rehabilitació, cal un pla d'habitatge públic i cal protegir les famílies d'aquesta ciutat perquè puguin tenir accés a preus raonables. Això, evidentment, passa per treballar coordinadament amb altres administracions. La Generalitat està fent la feina. Badalona no.

P: Des de l'oposició també s'ha criticat el govern d'Albiol, acusant-lo de mala gestió per motius com la gran demora en el pagament a proveïdors o la baixa execució pressupostària. A què creus que es deu?

R: Que són uns inútils. Un podria pensar que és que tenen mala fe i volen que la ciutat s'enfonsi del tot. Jo no ho crec. Són inútils. No són capaços de tirar això endavant perquè l'estructura administrativa no funciona. Albiol va dir que arreglaria l'Ajuntament en un any; han passat gairebé quatre i l'Ajuntament no funciona. Res surt en el temps que et prometen. Els temps en aquesta ciutat són sempre mentida. És escandalós tenir empreses esperant a cobrar les factures a 193 dies. No només és il·legal, és vergonyós. I això, evidentment, fa que molta gent s'ho pensi entre tres i quatre vegades abans de treballar per a aquest ajuntament, quan a Barcelona, per exemple, et poden pagar 9 dies. Tots els indicadors ens diuen que aquest ajuntament no va.

P: Abans de les municipals, el proper 29 de novembre se celebraran les properes generals. Com veus aquestes eleccions per al PSOE?

R: Les generals seran duríssimes. La gran esperança és que tenim un Partit Popular que, cada dia que parla, perd. Amb la qual cosa, que continuïn parlant. Que continuïn dient tonteries amb el tema de les pensions. Bé, tonteries no, que continuïn dient la veritat. Tenim un PP que el primer que ens ha dit en campanya és que cal fer sacrificis. Després els preguntes quins sacrificis i no t'ho saben dir gaire bé, però ja t'ho dic jo: retallades de l'estat del benestar, retallades en pensions. ¿Sacrificis a qui? A la gent treballadora. Al final sempre retallen als mateixos.

Per tant, si som capaços de traslladar fins a quin punt pot arribar a impactar a un ciutadà mitjà a Espanya que governi aquesta gent, tenim una oportunitat. Si no som capaços, tenim un problema. Crec que la maquinària està en marxa per traslladar tot això a la ciutadania. És veritat que la realitat que ens acompanya és duríssima, és complexa, i les receptes de la dreta, tremendament simples. Ja sabem com funciona això, però jo sóc optimista. La nostra única feina ha de ser explicar per què la nostra opció és infinitament millor que la seva.

"Les generals seran duríssimes. La gran esperança és que tenim un Partit Popular que, cada dia que parla, perd"

P: El president de la Generalitat, Salvador Illa, remarcava fa uns dies la importància que al PSC li vagi bé en les generals a Catalunya per al PSOE, com es va veure en les eleccions del 23 de juliol de 2023. Veus el socialisme català amb força?

R: Som fonamentals en aquesta contesa i tenim la sort que, més enllà del que diu Salvador Illa, hi ha el que ha fet. Si hem de parlar d'un referent en matèria d'habitatge, en matèria d'innovació, en com gestionar el problema de l'habitatge, aquest és Salvador. Són fets. És significatiu que en dos anys a Barcelona hagin baixat els lloguers un 4,7% i a Madrid hagin pujat un 20%. Dic jo que la diferència de receptes i de models és prou il·lustrativa. ¿Estem en disposició de quedar molt per sobre de la resta de partits? Jo crec que sí. El que passa és que el que hem de fer és arrasar. I aquí estem tots remant. ¿S'aconseguirà? Jo espero que sí. El PSC serà fonamental per a aquestes eleccions. Ho sé jo i ho sap tothom.

P: Catalunya també s'enfronta a l'auge de l'extrema dreta, especialment després de l'aparició d'Aliança Catalana, que cada vegada sembla comptar amb més suports. Com creus que s'ha de fer front a aquest tipus de partits i els seus discursos?

R: A aquesta gent cal confrontar-la sense complexos. Crec que la nostra força resideix en confrontar sense complexos. Amb un tema tan complicat com la immigració, Sánchez ha tingut nassos de dir que Espanya necessita immigració i que vosaltres sou uns racistes. Simplificant molt. O amb el tema de Palestina, quan ningú alçava la veu, ell ha tingut la valentia de dir que això és un genocidi i tant me fa el que diguin i tant me fa els interessos que hi hagi amb Trump. Aquesta valentia és la que serveix per confrontar la ultradreta i jo crec que no hi ha una altra recepta.

A Catalunya, més del mateix. A aquesta gent cal anomenar-la pel seu nom i cal definir molt bé el que pensen. El que no podem permetre és que es blanquegin certs discursos o que sembli que sigui normal que gent històricament convergent, aparentment moderada, faci el transvasament a una força ultra com si fos una cosa normal. Per això cal explicar les coses amb la duresa que mereixen. Jo crec que l'única recepta és contundència sense excedència. Es pot ser contundent sense ser maleducat i es pot ser contundent sense cridar. Aquesta és la contundència que necessitem nosaltres.

"La valentia de Sánchez serveix per confrontar la ultradreta"

P: La teva col·laboració en diversos programes de televisió de les principals cadenes d'Espanya suposa visibilitat a tot el país. Et planteges saltar a la política autonòmica o fins i tot a l'estatal, encara que sigui sense deixar la municipal?

R: Això porta sonant des del primer dia i ara sona amb més força pel tema de les teles. Som membres d'un projecte col·lectiu i som tan forts com la força que tenim entre tots. Jo aporto des d'on bonament puc aportar i les televisions nacionals són un gran altaveu i una gran responsabilitat. Per tant, hi seré sempre present. Entre altres coses, perquè és una eina fonamental per plantar cara a Badalona. Però en les oportunitats que hi ha hagut de moure'm, jo he decidit que no vull jugar.

Estic fent una aposta molt clara per Badalona. Tenim eleccions al maig del 27, amb la qual cosa aquesta és la meva prioritat i la de tot l'equip. Jo crec que és important prendre aquest tipus de decisions. Tinc 36 anys, per la qual cosa tinc temps de fer altres aventures, però no tinc la necessitat de fer-les ara ni moltíssim menys. Vaig venir aquí per ser alcalde i no me n'aniré fins que sigui alcalde. Potser és abans del que la gent es creu.