Existeix una 'operació Artur Mas'?: l'ombra de Convergència persegueix Junts en plena amenaça d'Aliança Catalana

"L'originalitat consisteix a tornar a l'origen", va dir l'arquitecte català Antoni Gaudí. Una cita que sembla que ara podria estar en el pensament de certs sectors de Junts, els quals, segons ha transcendit els darrers dies, estarien ideant un pla amb la finalitat de retornar la formació al que en el seu dia va ser Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), la seva antecessora. Aquest projecte suposadament passaria per una reagrupació de totes les forces hereves del partit fundat per Jordi Pujol el 1974 amb la finalitat de plantar cara a la que les enquestes vaticinen com una de les majors amenaces dels posconvergents, Aliança Catalana. I la intenció seria que no estigués liderat per Carles Puigdemont, sinó per l'expresident de la Generalitat Artur Mas, com a forma de remarcar el seu retorn al centredreta.

Així li ho haurien confirmat fonts del partit al diari El Confidencial, les quals revelen l'existència d'una idea que en alguns aspectes ja hauria estat plantejada amb anterioritat i, ni més ni menys, que pel mateix Mas. El que fos president de Convergència ha defensat en els últims mesos que Junts hauria de realitzar "una operació de reagrupament de tot allò i totes les sensibilitats i persones que formaven part del projecte convergent", com va assenyalar al març en una entrevista a Catalunya Ràdio. En aquesta iniciativa encaixarien formacions com Convergents, amb la qual Junts va signar un acord la setmana passada per anar units en les llistes per a les eleccions municipals del maig del 2027 a 58 municipis.

Quant a una hipotètica incorporació de Mas a Junts, partit del qual l'exdirigent de Convergència mai no ha format part, és difícil d'imaginar sense el beneplàcit de Puigdemont, encara que hi pugui haver qui ja estigui maquinant la seva arribada. No com a candidat electoral, sinó per ocupar la presidència del partit.

Mas rebutja tornar a la política "en aquests moments"

El que se sap fins al moment és que dins de Junts ja s'havia pensat en la tornada de Mas, ja que el passat març l'expresident va donar a conèixer que el secretari general de Junts, Jordi Turull, li havia ofert pocs mesos abans ser candidat a la batllia de Barcelona, una oferta que hauria declinat. Per la seva banda, Turull va negar haver-li realitzat una oferta formal i va assegurar que es tractava d'una "diferència d'interpretacions". "Li vaig dir: escolta, no para de venir gent del teu entorn que diu que estaries disposat a ser candidat. És veritat o no? Perquè, si dius que sí, és un element a tenir en compte", va explicar en una entrevista a RTVE.

A més, Mas ha assegurat aquest mateix dimarts que no està per la tasca de tornar "a la política activa de primera línia" després d'haver-la deixat enrere fa deu anys, almenys no ara. Així ho ha afirmat en una entrevista al programa Els Matins de TV3, en la qual ha dit que "en aquests moments" no té pensat tornar.

La negativa de Mas a tornar a la primera línia política catalana no suposa allunyar-se de l'ull públic, ja que en els últims mesos ha concedit diverses entrevistes en diversos mitjans de comunicació. De fet, aquesta mateixa setmana l'expresident de la Generalitat ha participat en dues. Però no només s'estaria deixant veure per televisions i ràdios. Segons el digital Vozpópuli, Mas hauria reforçat la seva presència dins dels cercles de la burgesia catalana i la societat civil.

Els moviments de reagrupació dins de Junts

Sobre la possibilitat que Junts reprengui el projecte convergent i ho faci amb Artur Mas com a líder, ElPlural.cat ha parlat amb el professor de comunicació política de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management (UPF-BSM), Toni Aira. L'expert explica que dins de la formació de Puigdemont "hi ha moviments, des de fa temps, amb la idea de reagrupació i retrobament amb el que havien estat en essència", però no creu que aquests impliquin posar Mas al capdavant, ja que això seria contradictori amb el propi origen del partit.

Tanmateix, Aira apunta que sí que hi hauria un canvi dins de Junts respecte a la seva gènesi el 2020 i la del PDeCAT el 2016, quan es va optar per deixar enrere la marca Convergència degut als diversos escàndols de corrupció vinculats a aquesta, vegeu el cas Palau de la Música o el cas Pujol. El professor de comunicació política recorda que en aquell moment, en ple procés, es decideix "trencar amarres" i fer un "esborrall i compte nou" amb la formació creada per Pujol, malgrat que molts dels seus membres procedissin d'aquesta. Un desmarcatge que Junts hauria continuat, amb alguns dels seus dirigents desvinculant-se de la força que va aconseguir dirigir Catalunya durant gairebé tres dècades i remarcant que aquest es tractava d'un nou partit.

Els factors que influeixen en el retrobament amb Convergència

Entre les diferències entre Junts i Convergència n'hi ha una que destaca especialment l'autor de Mitólogos: El arte de seducir a las masas (editorial Debate): l'hegemonia de l'independentisme dins del seu discurs. En aquest sentit, Aira subratlla que si bé dins de CDC "hi havia molta gent amb aquesta sensibilitat nacionalista, sens dubte", en el partit posconvergente s'havia convertit en el centre de tot. "La construcció de la nació, les institucions catalanes… Junts ho fa girar tot al voltant de la independència", indica el politòleg, que detalla que això ha suposat que en la formació de Puigdemont es compti amb una major varietat de perfils units per la mateixa qüestió. "Gent més conservadora, més liberal, més democristiana, però al voltant del factor independència. Això Pujol mai ho havia fet i crec que això també va portar alguns a voler marcar distància", declara.

Ara, en canvi, la situació és diferent, com assenyala Aira. El professor de la UPF-BSM explica que l'"espècie de llimbs" en què es troba Puigdemont a Brussel·les des de la seva marxa a l'octubre del 2017, deixant Junts sense la seva gran figura present físicament al territori, i el col·lapse del procés, que ha provocat el distanciament amb ERC i ha apartat la independència del centre del propi sector independentista, "han anat portant a un cert retrobament amb el que havia estat Convergència".

A part del "canvi d'agenda amb la independència" i l'absència de Puigdemont, Aira també esmenta un altre factor clau en aquest major acostament entre Junts i l'antiga Convergència: el canvi de perspectiva sobre Jordi Pujol. Per a l'expert en comunicació política, "una part important de la societat s'ha anat reconciliant amb la figura de Pujol" arran que hagi passat el temps i s'hagin desvelat informacions com la influència de les clavegueres de l'Estat en l'articulació de la causa contra l'expresident de la Generalitat i, per tant, també ho han fet amb l'espai polític que representava.

Una reorientació del que van ser

Segons Aira, el retrobament amb Convergència no suposaria un ressorgiment, sinó més aviat una reorientació, remarcant que l'antic partit compta amb aspectes positius per a Junts, però també amb negatius com els casos de corrupció que l'envolten, mentre que la formació de Puigdemont "no ha tingut cap cas de corrupció important". Una dada que, en la seva opinió, els postconvergents han de posar en valor apostant per "mirar cap endavant per generar nous lideratges i una perspectiva de futur".

Però, per al professor, l'estratègia tampoc ha de passar per marcar distància amb el que va ser Convergència, com durant un temps es va fer des de Junts, cosa a la qual no li veuria sentit tenint en compte la rellevància de l'elector que el partit de Puigdemont arrossega provinent de la formació de Pujol. "Després dels mil i un bandades que han anat donant en els últims anys, segueixen mantenint una base electoral que és envejable a tots els nivells. Per tant, no podia renunciar a això", afirma.

El futur de Junts

Des del punt de vista d'Aira, el que hauria de fer Junts és reconnectar amb les arrels de les quals en algun moment van arribar a marcar distància, però sense renunciar al fet que compten amb un projecte nou i sense convertir-se en una nova Convergència, sinó en hereus d'aquest espai. Un pas que assegura que ja s'ha donat a nivell municipal, assenyalant que en l'àmbit local ara "no hi ha tanta dispersió de marques" sorgides de CDC.

Per altra banda, el politòleg també situa com un element clau per al futur de Junts saber abordar els temes que preocupen els ciutadans. En aquesta línia, apunta que en els últims temps els posconvergents s'han anat "desacomplexant respecte a les capes a les quals podrien representar", defensant postulats en matèries com la immigració, l'habitatge o els impostos en què abans evitava aprofundir. "La qüestió és més posar el termòmetre en la societat i les necessitats d'aquest moment, a les quals tu puguis oferir alguna cosa, amb la teva mirada pròpia, amb el teu prisma polític, i no intentar recosir alguna cosa que va tenir sentit en un altre moment", sosté.

Així mateix, Aira creu que, per poder evitar que Aliança Catalana pugui menjar-los una gran part de l'espai polític clàssic, Junts ha de trobar "l'essència del que havia estat", però adaptant-se a les noves circumstàncies i no imitant altres partits. Des del punt de vista del professor de comunicació política, en aquesta equació hi cabria Artur Mas, encara que no al capdavant de la formació. "Mas pot sumar, però liderant suposaria donar una mena de gir cap enrere", defensa.