Estats Units i l'Iran segellen un acord de pau que obre una nova etapa a Orient Mitjà

Estats Units i l'Iran han assolit un acord de pau que posa fi a diversos mesos d'enfrontament directe i obre una nova fase diplomàtica a l'Orient Mitjà. El pacte, anunciat pel primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, contempla el cessament immediat i permanent de les operacions militars a tots els fronts, inclosa la regió del Líban, i preveu una cerimònia oficial de signatura divendres 19 de juny a Suïssa.

L'anunci suposa un gir d'enorme transcendència en una crisi que havia situat la regió a la vora d'una guerra de conseqüències impredictibles. Després de setmanes de contactes discrets, amb el Pakistan com un dels principals mediadors i Qatar, Aràbia Saudita i Turquia implicats en els esforços diplomàtics, Washington i Teheran han acceptat un marc d'entesa que inclou garanties de seguretat, compromisos econòmics i un full de ruta per abordar el programa nuclear iranià.

Ormuz torna a respirar: la pau comença pel petroli

Un dels punts clau de l'acord és la reobertura de l'estret d'Ormuz, pas estratègic pel qual circula una part essencial del comerç mundial de cru. El tancament d'aquesta via marítima havia disparat la pressió sobre els mercats energètics i elevat el temor a una crisi global de subministraments.

El president nord-americà, Donald Trump, va confirmar l'obertura de l'estret i l'aixecament del bloqueig naval imposat a l'Iran, una mesura que havia estat un dels principals focus de tensió entre tots dos països. Segons les primeres informacions, el pacte permetrà reprendre progressivament el trànsit comercial i reduir la pressió militar al Golf Pèrsic.

"Amb l'obertura de l'estret després de la signatura de l'acord divendres, amb la fi de retirar les mines, el petroli tornarà a fluir per tots dos extrems per a la regió i per al món!", ha celebrat Trump en un missatge publicat a la seva xarxa social.

L'inquilí de la Casa Blanca ha presentat el pacte com un èxit històric de la seva Administració i ha augurat que servirà per portar "pau i seguretat a tota la regió". En aquesta línia, el magnat republicà s'ha vantat de ser el primer president nord-americà capaç d'"ajudar" l'Orient Mitjà a "aconseguir una pau veritable". "Molts presidents han intentat assolir la pau amb l'Iran i tots han fracassat abans que jo", ha presumit Trump, que ha qualificat l'entesa amb Teheran com un "gran acord".

L'acord provisional també ha estat confirmat pel viceministre d'Exteriors de l'Iran, Kazem Gharibabadi, qui ha explicat que el memoràndum inclou un "alto el foc immediat i permanent" des d'aquesta mateixa nit i que s'estén també al Líban.

Gharibabadi ha volgut, no obstant això, rebaixar qualsevol lectura d'acostament polític ple a Washington. "Aquest memoràndum d'entesa no significa que confiïm en l'enemic. S'ha redactat malgrat la manca de confiança", ha afirmat, segons recullen mitjans iranians.

El representant iranià ha detallat que les parts obriran ara un període de 60 dies de negociacions en què s'abordaran qüestions clau com el "fi" de "totes les sancions i resolucions del Consell de Seguretat", el programa nuclear, el mecanisme definitiu per a la "reconstrucció" de l'Iran i la creació d'un sistema de compliment per supervisar les obligacions de cada part.

Un acord amb moltes firmes i molts dubtes

El text pactat no es limita a l'alto el foc. També incorpora compromisos relatius al programa nuclear iranià, la suspensió de determinades sancions petroleres i l'alliberament parcial de fons congelats. Segons les informacions conegudes, l'Iran exigeix rebre una part substancial d'aquests actius abans d'avançar cap a una segona fase negociadora. (

L'arquitectura de l'acord revela la complexitat del moment. El Pakistan ha actuat com a mediador principal, però la implicació de potències regionals com Qatar, l'Aràbia Saudita i Turquia evidencia que la crisi havia desbordat fa temps l'eix bilateral entre Washington i Teheran. El conflicte afectava ja el Líban, el Golf Pèrsic i l'equilibri intern de diversos països de la zona.

Tot i així, el pacte neix envoltat d'incerteses. Israel no apareix com a signant principal de l'acord, malgrat el seu paper central en l'escalada prèvia. Tampoc està clar com es garantirà el compliment de l'alto el foc als fronts on operen milícies aliades de l'Iran o forces vinculades a interessos nord-americans i israelians.

La prova de foc: passar de l'anunci a la pau real

La cerimònia prevista a Suïssa serà el primer gran test polític de l'acord. Fins aleshores, les parts hauran de demostrar que l'alto el foc és alguna cosa més que una declaració diplomàtica. L'absència de nous atacs, la normalització del trànsit marítim i els primers passos sobre sancions i fons congelats seran indicadors clau per mesurar la solidesa del pacte.

A Washington, l'acord permet a l'Administració Trump presentar una victòria diplomàtica després de mesos de tensió militar. A Teheran, tanmateix, el Govern haurà de convèncer els sectors més durs que el pacte no suposa una capitulació davant els Estats Units. Els dubtes expressats per dirigents iranians sobre la fiabilitat de Washington mostren que la desconfiança continua sent profunda.

La comunitat internacional ha rebut l'anunci amb alleujament, especialment per l'impacte que una guerra oberta hauria tingut sobre els preus de l'energia, la seguretat marítima i l'estabilitat regional. Tanmateix, els propers dies seran decisius. L'acord pot convertir-se en l'inici d'una nova etapa de distensió o quedar reduït a una treva fràgil si algun dels actors implicats decideix torpedinar-lo.

Per ara, els Estats Units i l'Iran han fet el pas més important en anys: asseure's, pactar i anunciar el final d'una escalada que amenaçava d'incendiar Orient Mitjà. La pau, no obstant això, amb prou feines acaba de començar.