Està Junts obert a pactar amb Aliança Catalana? Cada cop més veus properes al partit es mostren a favor

Junts per Catalunya afronta des de fa un temps una crisi electoral a causa de l'auge que les enquestes pronostiquen per a Aliança Catalana -els sondejos més recents ja la posicionen com a tercera o fins i tot segona força a Catalunya amb un increment de més de 20 escons- a costa d'una part important dels seus votants, una situació que ha obligat els de Carles Puigdemont a replantejar-se l'estratègia, cosa que podria comportar obrir-se a pactar amb el partit d'extrema dreta independentista. Aquest pas, fins ara evitat pels postconvergents, que juntament amb els grups d'esquerra del Parlament van decidir aplicar un cordó sanitari a la formació liderada per Sílvia Orriols, cada cop compta amb l'aval de més veus properes a Junts que veuen possible arribar a acords amb Aliança.

L'últim nom vinculat als postconvergents a expressar-se a favor que Junts s'entengui amb Aliança Catalana ha estat l'empresari i exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya David Madí qui en una entrevista publicada aquest dilluns a La Vanguardia ha defensat que el partit de Puigdemont arribi a pactes amb Orriols, en comptes de seguir amb l'estratègia adoptada fins al moment. "No sóc partidari de cordons sanitaris, sinó d'avançar i pot haver-hi acords amb Aliança que funcionin i altres que no", ha assenyalat.

A Madí se'l coneix per haver ocupat diversos càrrecs en els governs de Jordi Pujol entre 1994 i 2003, així com per haver estat assessor d'Artur Mas quan era president de la Generalitat, però també per haver format part del conegut com a Estat Major de l'independentisme o "sanedrí", el grup de personalitats que van dirigir el procés. A més, després dels esdeveniments de 2017, l'empresari va mantenir el contacte amb Puigdemont. Per tant, es tracta de una figura que ha estat clau per a l'independentisme i per al sector postconvergent.

Artur Mas ha advocat anteriorment per "parlar amb Aliança Catalana"

L'exassessor d'Artur Mas no ha estat l'única veu rellevant procedent de Convergència que ha instat Junts a mantenir contacte amb Aliança Catalana. També ho va fer el mateix Mas fa més d'un any. A principis de 2025, quan el pronòstic que els sondejos feien del resultat del partit d'Orriols en les properes eleccions al Parlament encara es trobava lluny del que li atorguen les últimes enquestes, l'expresident de la Generalitat va assenyalar en una entrevista al Diari de Barcelona que Junts havia de "parlar amb Aliança Catalana, però no muntar estratègies conjuntes".

Mas opinava que Junts havia d'estar disposat a mantenir contacte amb Aliança Catalana, apuntant que, agradés més o menys, cada vegada comptaven amb més vots i, per això, se li havia de tenir en compte. No obstant això, l'exdirigent convergent diferenciava parlar amb els d'Orriols de arribar a "acords de Govern o programàtics". "El que han fet Junts i Esquerra en algun moment, jo crec que no ho ha de fer. Ara tallar qualsevol tipus de diàleg amb la gent d'Aliança Catalana quan resulta que tenen representants al Parlament és com si en el seu moment s'hagués tallat qualsevol possible conversa amb la CUP", va indicar.

Des de llavors, Mas ha tornat a abogar per un canvi d'estratègia respecte a Aliança Catalana per part de Junts. El passat mes de novembre, va defensar en el programa Cafè d'idees de RTVE buscar punts d'acord possibles amb Orriols, malgrat que aquests puguin comportar alguna renúncia, encara que va apostar per prioritzar combatre les seves tesis amb "arguments sòlids". Malgrat això, com Madí fa ara, Mas obria la porta a acordar amb Aliança, així com, igual que Madí, assegurava que els cordons sanitaris eren "un error", sostenint que "l'únic que fan és victimitzar aquests partits, perquè després creixin, com ha passat a Ripoll".

La posició poc clara de Junts

Quant a la posició dels membres de Junts, diversos d'ells han evitat contestar públicament si estarien disposats a pactar amb Aliança Catalana, com és el cas del seu secretari general, Jordi Turull, que al novembre no va descartar poder arribar a un acord amb els d'Orriols després de les pròximes municipals. Encara que va assenyalar que existien "principis i línies vermelles" que no traspassarien, també va apuntar que no parlarien de pactes fins l'endemà de les eleccions.

Qui sí que va expressar que estava obert a parlar amb Aliança Catalana va ser el candidat de Junts a Barcelona, Jordi Martí Galbis, que al juny va afirmar en declaracions a SER Catalunya que estaria disposat a conversar amb la formació d'extrema dreta, argumentant que la seva formació es trobava en "una posició central" des de la qual havien "moltes més possibilitats de pactar, negociar, dialogar" i de seure amb la majoria de forces polítiques a excepció de "aquelles que no són democràtiques i que estan als antípodes de l'ideari de Junts", entre les quals no va incloure Aliança Catalana. No obstant això, tan sols un dia després es va desdir de les seves paraules.

Junts endureix el seu discurs i proposa condicionar els ajuts a migrants a la seva "capacitat d'integració"

Amb la qüestió sobre els possibles pactes de Junts amb Aliança Catalana encara en l'aire, el que s'ha pogut percebre en l'estratègia dels postconvergents els últims dies ha estat l'enduriment del seu discurs en matèria de migració. Si amb motiu de la crisi migratòria de Ceuta el partit ja havia manifestat les últimes setmanes una posició dura en exigir que Catalunya quedi fora del repartiment de menors no acompanyats, aquest dimarts ha recrudït el seu missatge proposant condicionar les prestacions a persones migrants a la seva "capacitat d'integració".

Segons ha detallat el portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, en una entrevista concedida a EFE, des del punt de vista dels postconvergents, les prestacions a les quals es pot accedir a Catalunya en matèria d'habitatge o altres ajuts "han de ser un premi dels deures" que la persona migrant compleixi en la societat. Al partit de Puigdemont reivindiquen que, en cas que "la persona nouvinguda no demostri aquesta voluntat i aquesta capacitat d'integració", aquestes "no han d'estar al seu abast".

Per a Vergés, aquesta mesura és diferent a les que proposen Aliança Catalana o Vox, al·legant que es troba dins "d'un marc d'integració ben treballat" i està formulada amb "realisme", mentre que qualifica de "populistes i incendiàries" les dels partits d'ultradreta. En aquest sentit, el portaveu de Junts considera que ni la formació d'Orriols ni la de Santiago Abascal "apunten solucions realistes" i que, en canvi, ells compten amb "qüestions molt treballades".

Malgrat la diferència que des de Junts es remarca entre la seva iniciativa i les d'Aliança Catalana, el cert és que aquesta recorda als postulats defensats per Sílvia Orriols i no és l'única proposta dels de Puigdemont en aquesta línia. En els últims mesos, els postconvergents han advocat també per augmentar el temps mínim que ha d'estar empadronat un ciutadà en un municipi per poder accedir a un habitatge de protecció oficial (HPO) dels tres anys requerits actualment als deu anys.