Espanya i Brussel·les aconsegueixen "avenços importants" per a l'ajuda europea a Ceuta

Un dia després que la Unió Europea demanés a Espanya aclarir quines són les necessitats específiques en què necessita comptar amb suport per abordar la crisi migratòria de Ceuta, El comissari europeu d'Interior i Migració, Magnus Brunner, afirma haver mantingut una "bona conversa telefònica" amb Fernando Grande-Marlaska en relació amb aquest assumpte. Concretament, des de Brussel·les es demanava al Govern espanyol especificar les línies de treball que s'anaven a impulsar amb els fons d'emergència i el suport de Frontex i Europol.

D'aquesta manera, Brunner assegura que ha "mantingut una bona conversa telefònica amb el ministre Grande-Marlaska sobre l'evolució de la situació a Ceuta", afirmant que ha pogut conèixer amb més detall la resposta desplegada per Espanya a la zona i dels esforços per reforçar la seguretat "sobre el terreny". Aquests "avanços importants" que es donen en la coordinació entre Espanya i Brussel·les per abordar la crisi migratòria arriben després que el portaveu d'Interior i Migració europeu, Markus Lammert, assenyalés que, encara que les peticions arribades des del territori espanyol s'estaven atenent com un assumpte prioritari, seguien existint "algunes preguntes obertes importants que han de ser respostes primer per les autoritats espanyoles".

Aquestes qüestions no van ser detallades per part del representant del Govern de la UE, si bé pel missatge traslladat per Brunner sembla que aquestes preguntes comencen a ser respostes i que comença a donar-se el "contacte" estret que Lammert reclamava per poder començar a impulsar el suport financer i operatiu addicional de la UE amb què gestionar la crisi migratòria a Ceuta. Frontex ja té presència al port de Ceuta, segons va recordar el portaveu, encara que ara es tracta de veure "on més pot ajudar Frontex" i de quina manera pot tenir continuïtat aquesta presència.

La setmana passada, el Govern va sol·licitar suport per al "tria i posterior tramitació dels expedients" de les persones migrants encara en situació irregular a Ceuta, va demanar efectius de l'Agència d'Asil per a la realització d'entrevistes i interpretació i va recordar que està pendent una altra petició de fons.

Les bones impressions i la disposició a prestar suport arriba un dia després que el president del Govern, Pedro Sánchez, plantegés durant la seva compareixença al Congrés que, per abordar la crisi migratòria de Ceuta, les dues ciutats autònomes siguin reconegudes com a regions ultraperifèriques de la Unió Europea. La proposta forma part d'un paquet de mesures amb què l'Executiu pretén reforçar la posició de Ceuta i Melilla dins del marc comunitari i millorar les seves condicions econòmiques.

Sánchez defensava que, després de dècades de pertinença d'Espanya a la UE, ha arribat el moment d'avançar cap a una "integració plena" de les dues ciutats. Per a això, el Govern oferirà als seus respectius executius una representació permanent al Comitè de les Regions i plantejarà la seva adhesió a la unió duanera, juntament amb la possibilitat d'establir un règim fiscal favorable.

La principal novetat passa, no obstant això, per sol·licitar a Brussel·les el reconeixement de Ceuta i Melilla com a regions ultraperifèriques. Actualment existeixen nou territoris amb aquesta consideració com són Canàries, sis regions franceses —entre elles la Guaiana Francesa, Guadalupe i Martinica— i les portugueses Açores i Madeira.

Aquest estatus europeu està pensat per a territoris allunyats del continent que afronten dificultats específiques per factors com la seva llunyania, insularitat, reduïda superfície o determinades condicions geogràfiques i climàtiques. La consideració com a regió ultraperifèrica permet aplicar determinades excepcions i flexibilitats respecte a les polítiques comunitàries.

Entre elles es troben àmbits com la fiscalitat, les normes duaneres i comercials, les ajudes estatals o les polítiques agrícola i pesquera. També implica un accés específic a determinats fons europeus destinats a compensar les dificultats estructurals d'aquests territoris.

Un dels exemples més rellevants és el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que pot finançar actuacions relacionades amb infraestructures, transport, activitat econòmica o reducció del cost de la vida. En matèria agrícola, aquestes regions compten a més amb programes específics vinculats a la seva situació de llunyania i insularitat.

La proposta de Sánchez suposaria, per tant, modificar l'encaix actual de Ceuta i Melilla en el projecte comunitari i dotar-les d'un règim de major flexibilitat. El Govern busca així reforçar la seva integració europea en un moment marcat per la crisi migratòria i per la creixent preocupació sobre la seguretat i l'estabilitat de les dues ciutats autònomes.