Espanya es prepara per a l'últim desemborsament dels fons europeus, amb més de 25.000 milions encara disponibles

Espanya afronta la fase final d'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb l'objectiu de culminar en termini totes les reformes i inversions compromeses i maximitzar-ne l'impacte sobre el creixement, la modernització i la resiliència de l'economia. El 30 de setembre és el límit per sol·licitar oficialment els últims desemborsaments, que el Govern haurà de demanar abans que acabi setembre i que inclourà l'avaluació de 148 fites i objectius per accedir al desemborsament de 21.462 milions d'euros en transferències i 4.400 milions d'euros en préstecs.

Fins al moment, Espanya ha rebut un total de 78.000 milions en sis desemborsaments, equivalent al 76,5% dels 102.000 milions que té assignats, després d'haver complert 338 fites i objectius. Queda pendent el setè i últim desemborsament d'aquests fons, pel valor esmentat. L'aprovació d'aquest últim desemborsament farà que Espanya hagi rebut, en total, més de 100.000 milions d'euros de la contribució financera del Mecanisme de Recuperació i Resiliència abans que finalitzi el 2026. En aquesta última fase, tres fites associades al sisè desemborsament seran reformulades mitjançant una addenda tècnica, amb l'objectiu de dotar-los de més claredat de cara a la seva incorporació en la sol·licitud del setè i últim desemborsament.

El sisè pagament, rebut aquest mateix mes d'agost, va ser de 6.234 milions d'euros (4.962 milions en transferències, inclosos 265 milions pendents del cinquè desemborsament, i 1.008 milions d'euros en préstecs), després del compliment de 73 noves fites i objectius.

El 66%, destinat a transició verda i digital

Segons el Govern, dos de cada tres euros del Pla s'han dedicat a la transició verda i digital i el nombre de beneficiaris dels fons Next Generation arriba als 1,5 milions, dels quals el 68% són pimes i microempreses. En concret, 921.962 pimes i autònoms s'han beneficiat de les ajudes del Kit Digital al 90% de municipis espanyols, mentre que 23.429 pimes i autònoms s'han beneficiat del Kit Consulting per al servei d'assessorament especialitzat en digitalització i 54.676 pimes i autònoms, de les garanties financeres de CERSA.

A més, el Govern ha destacat que gràcies al Pla, s'han aconseguit 400.000 noves places de Formació Professional, més del 25% en àmbits digitals, "que han possibilitat la millora de l'ocupabilitat i que Espanya tingui ara la xifra més baixa de taxa d'atur juvenil des del 2008". Al seu torn, la Llei Crea i Creix impulsada en el marc d'aquest Pla ha fet que el ritme de creació bruta d'empreses hagi augmentat un 50%, fins a 13.000 al mes, mentre que la Llei de Startups ha multiplicat per 2,3 el desenvolupament de l'ecosistema innovador.

Resposta econòmica a la pandèmia

La irrupció de la Covid-19 a partir de març del 2020 va tenir un fort impacte sobre l'economia mundial i, especialment, sobre l'espanyola a causa de l'important pes relatiu dels sectors d'activitat més afectats per les caigudes de mobilitat i demanda, com el turisme. L'important caiguda del Producte Interior Brut (PIB) espanyol, que va superar el 10% en el conjunt del 2020, va suposar un repte sense precedents en la història recent i va conduir a una resposta de política econòmica molt diferent de la de crisis anteriors, tant a nivell nacional com europeu i global.

El juliol del 2020, el Consell Europeu va acordar un instrument excepcional davant les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. Dotat en un principi de 750.000 milions sota el nom 'Next Generation EU', la UE va activar aquest Mecanisme de Recuperació i Resiliència, amb transferències directes i préstecs, perquè els Estats Membre afrontessin la recuperació després de la Covid i emploressin els recursos per modernitzar les seves economies davant els reptes de la digitalització o la transició verda. En el cas d'Espanya, l'assignació inicial ascendia a 160.000 milions d'euros per al període 2021-2026, dividits en uns 80.000 milions en transferències directes i altres 80.000 milions en préstecs.

Tanmateix, l'import final de crèdits que ha sol·licitat el Govern espanyol s'ha reduït a uns 21.500 milions d'euros --un 25% dels crèdits assignats inicialment--, atès que Espanya actualment es finança als mercats a costos inferiors als préstecs UE. Les estimacions inicials parlaven d'un impacte del Pla de Recuperació per sobre del 2% d'augment del PIB en els 4 o 5 anys de vigència, però de cara al 2030, aquest impuls pot arribar fins a tres punts més de PIB en l'acumulat. Segons les últimes dades actualitzades pel Govern a la plataforma pública 'Elisa', s'haurien convocat fins al 30 de juny més de 95.000 milions, assignat gairebé 80.000 milions i resolt més de 70.000 milions.

"Espanya va ser per segon any consecutiu l'economia desenvolupada amb més creixement el 2025 i de nou el motor econòmic de la UE. Duplica el creixement de la zona euro i aporta el 40% del creixement i gairebé la meitat de la generació d'ocupació a la zona euro. Gràcies al Pla de Recuperació, Espanya és avui l'economia europea que més ha crescut des dels nivells precovid, amb un avenç del 8,5%, cosa que suposa un 40% més que la mitjana de l'eurozona i 22 vegades més que Alemanya", destaquen des del Govern.

La reforma laboral i les pensions van donar de què parlar

El Pla de Recuperació va incorporar una important agenda d'inversions i reformes estructurals, que s'interrelacionaven i retroalimentaven per aconseguir quatre objectius transversals: avançar cap a una Espanya més verda, més digital, més cohesionada des del punt de vista social i territorial, i més igualitària. D'entre les reformes, les més controvertides i complicades de tirar endavant han estat la laboral i la de pensions. En el cas de la primera, un error d'un diputat del PP va permetre al Govern salvar el seu projecte per un sol vot.

A més, s'ha fet un esforç inversor a través d'instruments com els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte), amb col·laboració públic-privada per modernitzar sectors clau i fomentar el creixement econòmic.

El fons propi Espanya Creix

Davant la finalització dels fons de recuperació europeus 'Next Generation EU', el fons sobirà 'Espanya Creix' recollirà el testimoni, amb l'objectiu de mobilitzar 120.000 milions d'euros en habitatge, energia, digitalització, intel·ligència artificial, reindustrialització, economia circular, infraestructura, aigua i sanejament i seguretat.

Aquest fons sobirà estarà dotat amb una base de 10.500 milions d'euros del Pla de Recuperació, però la meta serà mobilitzar 120.000 milions d'euros a través de deute privat, d'inversors nacionals i també d'inversors internacionals. Aquest vehicle serà gestionat per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), que coinvertiria amb el sector privat mitjançant préstecs, avals i instruments de capital, prioritzant sectors clau per millorar la productivitat de l'economia. S'estima que aquesta base de 10.500 milions d'euros procedents del pla de recuperació europeu incrementarà el matalàs de l'ICO, amb la qual cosa serà capaç de mobilitzar al voltant de 60.000 milions de manera directa.