Enquestes i moviments en les autonomies: de l'estratègia de Feijóo a la lleialtat d'Illa

El PSOE travessa un dels pitjors moments de la seva història recent. L'actualitat judicial, marcada per la recent imputació de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra, la delirant causa sostinguda pel jutge Juan Carlos Peinado contra Begoña Gómez o el desfile per tribunals del germà del president del Govern, està agreujant els temors a les files socialistes. Temps és el que demana Ferraz, però la proximitat de la propera etapa electoral, que afecta noves Comunitats Autònomes i la totalitat dels Ajuntaments, està agitament el galliner.

Quatre comicis (Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia) s'han succeït en l'últim mig any i en tots els territoris s'ha donat el mateix resultat: el Partit Popular (PP) s'ha imposat com a clar guanyador, encara que requereix del suport de Vox en tots els escenaris. Les previsions a la resta de zones no són bones i els socialistes presencien amb malestar la possibilitat que torni a repetir-se la situació de 2011, amb un mapa sencer tenyit de blau, però més verdós, i el PP a la Moncloa.

Les enquestes no són afalagadores en gairebé cap territori. Els arxipèlags, tant Balears com Canàries, semblen gairebé impossibles de recuperar, segons la majoria d'enquestes. El mateix succeeix a La Rioja o Cantàbria. Ni cal dir de la Regió de Múrcia o la Comunitat de Madrid, dominades amb mà de ferro per la dreta. A més, el Principat d'Astúries, Navarra, i Castella – la Manxa pengen d'un fil. Fins i tot la Comunitat Valenciana, marcada per la gestió de Carlos Mazón de la Dana, podria tornar a elevar al PP.

Aquest mal auguri pot estar darrere de l'enduriment de l'oposició d'Emiliano García-Page, baró habitualment díscol amb la direcció de Ferraz, i de l'aparició de més veus crítiques. Situació adversa a la viscuda en territoris com Catalunya, amb una projecció electoral totalment diferent, on l'actual president de la Generalitat, Salvador Illa, ha optat pel suport lleial a Pedro Sánchez. Els territoris amb més pes del nacionalisme es resisteixen a la catàstrofe dibuixada pel PP, però Gènova ha vist una finestra d'oportunitat.

Feijóo es llança per Catalunya i País Basc

Els de Alberto Núñez Feijóo no estan patint l'efecte dels judicis dels majors escàndols de corrupció de la història (cas Kitchen o cas Púnica), que s'estan jutjant en aquests moments, a la par que les causes que afecten el PSOE, malgrat circumscriure's els fets a fa més d'una dècada. Gènova i els seus votants donen per amortitzada l'operació per espiar i difamar rivals polítics o robar proves de la Gürtel a Bárcenas utilitzant els recursos i forces de l'Estat.

Si bé ja no són tan lliures com en aquells temps de martells. Els de Santiago Abascal són clau en totes les autonomies on s'han obert urnes i ja han accedit a dos Governs (Extremadura i Aragó), amb la previsió que succeeixi el mateix a Castella i Lleó i el dubte de com es materialitzarà a Andalusia. La prioritat nacional i altres tesis racistes, a més del retallat d'altres avenços, és present en tots els pactes subscrits per ambdues marques agermanades.

La motxilla ultradretana plagada de banderes d'Espanya llastra Feijóo a Catalunya, on sí que convenç la mateixa extrema dreta embolicada en estelades, i País Basc. Gènova és conscient que el seu mínim pes en aquestes autonomies ha frustrat en més d'una ocasió les seves pretensions d'arribar a la Moncloa, raó per la qual alguns canons han deixat d'apuntar al PSOE per dirigir-se al Partit Nacionalista Basc (PNB) i Junts per Catalunya, als qui busca responsabilitzar de mantenir Sánchez en l'actual situació convulsa.

Des de fa diverses setmanes, Feijóo i les seves principals veus, especialment Miguel Tellado i Ester Muñoz, assenyalen amb el dit les dretes basca i catalana. En aquests territoris, el resultat del PP és molt dolent, per la qual cosa Gènova considera que és relativament fàcil millorar-lo si aconsegueixen aprofitar la tessitura. Si bé també suposa un perill a la llarga, doncs la lògica electoral podria obligar-los a necessitar els suports dels Carles Puigdemont i/o Aitor Esteban. Un nou cop de volant que podria suposar l'anhelada victòria de Feijóo, però també la seva derrota futura.