Els socis sopesen el 'per a què' en el seu suport al Govern: "El i tu més és i jo també"

Amb el Govern en el seu pitjor moment per l'al·luvió de causes judicials, els socis d'investidura comencen a enumerar el que exigiran fins al final de la legislatura. El Partit Popular s'ha vist obligat a abandonar la idea de fer caure Pedro Sánchez en una moció de censura per a la qual no li donen els números, després que tots els socis, inclosos Junts i el PNB, hagin reiterat que no faran president Alberto Núñez Feijóo, i menys encara permetre l'entrada de Vox en un Executiu.

Amb això clar, els partits es pregunten ara el 'per a què' del Govern de coalició. En aquesta qüestió han aprofundit aquest dimecres, en què ha tingut lloc la primera sessió de control amb el president al Congrés dels Diputats des que es va conèixer el sumari del cas Leire Díez. El jutge Pedraz va assenyalar el PSOE per haver finançat les clavegueres per dinamitar causes judicials, en un cop que es va sumar a la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra a mitjans de maig, i a la resta de fronts que ja tenia oberts l'Executiu.

La gravetat del que s'ha investigat va posar el suport dels socis més en escac que mai. Encara que de moment cap no pretén deixar anar el braç dels socialistes, el to sí que s'ha endurit, exigint a Sánchez unes explicacions que el president donarà al Congrés el pròxim 24 de juny. Pendents d'aquesta cita i del que declari Zapatero al jutjat els dies 17 i 18, els socis volen centrar-se ara en el motiu pel qual van donar suport al Govern progressista al principi: els avenços socials.

En aquesta direcció va Sumar, que afronta el final de la legislatura absort en una crisi interna que se suma a la incertesa per qui liderarà l'espai polític a l'esquerra del PSOE en les pròximes eleccions. Per això, el soci minoritari demana als socialistes que recordin el "únic que justificaria" sostenir-los malgrat tot el que s'ha conegut, pressionant per utilitzar el Consell de Ministres el temps que quedi.

Era el portaveu dels Comuns, Gerardo Pisarello el que cridava a "pressionar" al PSOE per desbloquejar mesures pendents. També la coordinadora de Moviment Sumar, Lara Hernández, que assenyalava que els casos de corrupció "no poden paralitzar l'acció del Govern", o el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que assegurava que la continuïtat de la legislatura passa per un desplegament d'"agenda social". Els magentes aprofitaran la conjuntura per exigir que es recuperi el seu projecte estrella, la pròrroga dels contractes de lloguer, que va decaure per la falta de suports i que s'està negociant amb Junts. Des de la formació també reclamen que es prorroguin les ajudes per la guerra de l'Iran quan aquestes decaiguin, i demanen també la derogació de la llei mordassa, un dels assumptes pendents del Govern des del 2018.

Bildu i ERC exigeixen "recuperar l'agenda social"

La frialdat dels socis s'ha fet més palesa que mai aquest dimecres. "El que estem coneixent sobre suposades pràctiques a l'entorn del seu partit ens sembla greu", li ha dit a Sánchez la portaveu d'EH Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua. En la seva pregunta a la sessió de control, la diputada ha recordat al president que li exigiran "que depuri les responsabilitats que siguin necessàries", encara que també ha admès l'argument principal del PSOE, el que existeix una operació política i judicial per fer caure el Govern. Aizpurua atribueix això a un intent per "tancar la finestra d'oportunitat per a un cicle social i plurinacional", que resumeix en la frase feta cèlebre per l'expresident José María Aznar: "El que pugui que faci".

La portaveu de Bildu, un dels socis més fidels de l'Executiu ha rebutjat demanar eleccions: "Nosaltres no hi som", assegura. "Per sobre de qualsevol interès partidista", continua "ens devem al que vol la ciutadania basca, a la seva斉 antifeixista". Per això, Aizpurua ha reiterat que no donaran suport a cap moció de censura, almenys si la presenta la dreta: "No serem nosaltres qui facilitem que el bloc reaccionari assoleixi cap Govern", ha dit.

Però per a ells, el delicat futur de l'Executiu passa pel mateix que per Sumar: "Recuperar l'agenda social i plurinacional" que els socis d'investidura van adoptar el 2023. "Ha de dotar-la d'un propòsit", li ha demanat a Sánchez sobre la legislatura. El president li ha donat la raó en què "aquest és un Govern incòmode", però abans, en les seves respostes als atacs del PP per la corrupció, ha caigut en un argument que incomoda les esquerres, com li ha recordat també el portaveu d'ERC a la Cambra Baixa, Gabriel Rufián: "El Govern hauria d'entendre (d'una vegada per totes) que el 'i tu més' és 'i jo també'. No val dir que el PP pitjor i punt. L'esquerra som una altra cosa", ha publicat al seu compte d'X.

Junts no veu un "per a què" i demana eleccions

A l'altre costat de la corda hi ha els altres socis, els més conservadors, que encara que demanen eleccions anticipades, també es neguen a donar suport a la moció de Feijóo. Ells també aprofitaran fins que es dissolguin les Corts per prémer per les mesures que els interessen, encara que el seu to és molt més dur que el dels socis d'esquerres. Junts és el cas més paradigmàtic. Després d'un fugaç intercanvi amb Sánchez sobre Catalunya, la portaveu Miriam Nogueras ha passat a l'ofensiva, demanant més finançament per a la regió: "El seu Govern no ha pagat ni un sol any els diners que li corresponen a Catalunya", assegura. "Només es recorden de Catalunya quan necessiten els vots", li ha retret.

La corrupció a penes ha fet un parell d'aparicions en la seva pregunta, que ha anat més centrada a criticar el Govern socialista de Salvador Illa, tenint en compte que els neoconvergents tenen els seus propis problemes electorals a Catalunya, amb Aliança Catalana a l'aguait. Tot i així, Sánchez ha estat conciliador en la seva resposta, recordant el "per a què" que no troba Junts. El president ha enumerat la llei d'Amnistia, el treball perquè el català i altres llengües cooficials siguin reconegudes a Europa i les mesures de finançament com a arguments per acostar Junts, que va relegar l'ambició de Feijóo al fet que es reuneixi amb Puigdemont a Waterloo.