Els principals reptes de Govern, socis i oposició en la costa de setembre

Les vacances estivals van tocant a fi i amb elles el descans dels representants públics. El curs polític, com l'escolar, torna al setembre, encara que l'arrolladora actualitat deixa la sensació que aquest estiu no hi ha hagut descans ni per a la ciutadania ni per als membres dels diferents partits. Els escàndols, la judicatura, els incendis i, com a últim i plat fort, la crisi migratòria de Ceuta han mantingut els focus encesos, que tornaran a il·luminar directament el Congrés dels Diputats aquesta setmana.

El president del Govern, Pedro Sánchez, es pronunciarà públicament, per primera vegada des de fa setmanes, aquest dilluns, en una entrevista. Tres dies després, el dijous 3 de setembre, acudirà al Congrés dels Diputats per retre comptes per la gestió de la situació que travessa Ceuta. Un plat fort per començar, però que no serà més que el primer d'un llarg banquet que s'estendrà fins a l'estiu del proper 2027, quan se celebraran les eleccions generals més tenses de les últimes dècades.

El PSOE afronta l'escenari més difícil

El PSOE lluitarà per arribar en les millors condicions als comicis, però pel camí haurà d'intentar explicar la seva gestió al capdavant de la crisi a la ciutat autònoma. La migració i la seguretat de les fronteres són, en aquests moments, els principals debats nacionals i l'ultradreta, encarnada en aquesta matèria pel Partit Popular (PP) i Vox indistintament, porta avantatge discursiu. Si bé aquest aspecte no és l'únic al qual hauran de parar atenció els socialistes, doncs els jutjats tornen a obrir les seves portes.

El cas més esperat és el que afecta Begoña Gómez, dona del cap de l'Executiu, qui s'enfrontarà a un judici amb jurat popular en la qual serà la darrera actuació del jutge Juan Carlos Peinado, que prepara la seva jubilació després de la instrucció més vergonyant per a la judicatura en els últims temps. El cas Plus Ultra, amb José Luis Rodríguez Zapatero al centre, i la causa que afecta Leire Díez i Santos Cerdán completen el còctel judicial dels socialistes.

A més, per si fos poc, en l'aire hi ha la suposada evolució del procés per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), promesos en més d'una ocasió pel Govern, però que en aquesta legislatura encara no han arribat. Una llarga llista de tasques que sembla que quedaran exclusivament en mans del PSOE, doncs a la seva esquerra la situació sembla més propera a la dissolució que a la reconstrucció.

Què serà de Sumar?

La tessitura que travessen les formacions situades a l'esquerra dels socialistes és cada vegada més complexa. A penes queden deu mesos per a la celebració de les eleccions generals i ni tan sols se sap quin serà l'esdevenir de Sumar o si les diferents sigles assoliran un acord per acudir conjuntament a les urnes. De la que fos la seva lideressa i encara vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, poc se sap i sobre la persona que pogués succeir-la, més del reiterat rebuig per part del ministre Pablo Bustinduy, menys.

Esquerra Unida, Més Madrid, Compromís, Podem, Moviment Sumar i moltes altres formacions semblen no tenir pressa, malgrat que les enquestes aprofundeixen cada vegada més en l'enfonsament de l'espai. De la via oberta per Gabriel Rufián res més se'n va saber i de les esquerres perifèriques, amb algunes com EH Bildu reclamant anar en coalició amb la dreta nacionalista basca, tampoc se sap què esperar. Alguns esperen créixer i altres donen per fet baixar, però el que tots semblen assumir és que la seva aportació serà insuficient per frenar l'extrema dreta.

El tàndem PP-Vox i les seves guerres internes

El PP i Vox es veuen com a clars vencedors dels pròxims comicis, però no pensen relaxar-se fins que Alberto Núñez Feijóo dormi a la Moncloa i Santiago Abascal se senti a la seva dreta al Consell de Ministres, buscant evitar el batacàs del 2023. La crisi de Ceuta i els casos judicials semblen dotar de cert avantatge les dues formacions, cada vegada menys diferenciables, encara que no tot el camí està aclarit. Les principals preocupacions són internes i colpegen tant a verds com a blaus.

Gènova 13 està summament preocupada per les operacions immobiliàries de la seva baronesa madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Els detalls que continuen revelant-se sobre la compra de l'àtic de 485 metres quadrats per 6,3 milions d'euros, petició expressa de Planifica Madrid a una immobiliària especialitzada en immobles de luxe, amenacen el PP i el propi Feijóo ja ha traït el seu líder regional, encara que ha reculat quan Sol ha amenaçat de respondre.

A més, també des de la capital, el judici contra Alberto González Amador i el seu confessat frau fiscal segueix en marxa. Altrament, el PP sembla estar sortint indemne, no sense ajuda de tribunals i mitjans, del desenvolupament dels casos de Gürtel, Kitchen, Púnica i una llarga llista de casos de corrupció que van succeir fa més d'una dècada, però que encara s'estan jutjant.

Per part de Vox, el principal dels problemes està sent l'esquerda interna. La direcció d'Abascal cada vegada acumula més cadàvers polítics a les seves esquenes i ningú sembla estar a salvo de ser purgat. Escàndols com el de Revuelta i la DANA encara colen i antics socis, com Hazte Oír, semblen abandonar la formació. A més, agrupacions com Iusititia Europa comencen a treure el cap i Alvise Pérez, amb el seu SALF, segueixen confrontant els verds, que opten en les últimes setmanes per no aixecar gaire la veu, deixant que la crispació reculli sola els seus fruits.