Els nous decrets d'habitatge: novetats principals de l'aposta 2.0 del Govern

Després de la caiguda dels decrets d'habitatge divendres passat en la votació del Congreés dels Diputats, que va motivar que el president del Govern, Pedro Sánchez, convoqués aquest dilluns l'avansament electoral, les mesures impulsades per l'Executiu de coalició tornen al centre de l'àmbit polític per ser aprovades a través de la Diputació Permanent.

Sánchez, que va comparèixer aquest dimarts després del Consell de Ministres que va donar llum verda de nou als dos decrets, va desgranar les novetats "tècniques" amb incorporacions "molt positives", segons va desgranar el líder de l'Executiu central.

Ambdós decrets, que mantenen "l'essència dels que van decaure en el Ple del Congreés", es nodreixen de 21 mesures dirigides a facilitar l'accés al lloguer d'habitatge assequible i a la compra, així com a deduccions en la declaració de la renda o incentius fiscals, entre altres detalls de pes. Sánchez va reclamar unió als grups parlamentaris per tirar-los endavant perquè "no és una qüestió ideològica sinó d'humanitat i de pur sentit comú".

Quatre eixos vertebradors dels decrets d'habitatge

En la seva exposició des de Moncloa, Sánchez va desgranar en quatre eixos principals l'essència de les 21 mesures de tots dos decrets. El primer d'ells, passa per "facilitar l'accés al lloguer assequible i la compra", donant cabuda així que inquilins puguin deduir-se part del que paguen de lloguer en la declaració de la renda, una deducció que es traduiria en prop de 1.000 euros anuals per a un lloguer mitjà de 800 euros, sumant-se a això un altre incentiu fiscal als petits propietaris que lloguin els seus immobles a preus econòmics. En la mateixa línia, a través del mècanisme 'La teva Casa' es brindaran préstecs de fins a 50.000 euros sense interessos per a la compra del primer habitatge, un pla dotat amb 10.000 milions d'euros.

En segon lloc, el mandatari de Moncloa ha precisat que els decrets també serviran per ampliar l'oferta d'habitatge, amb 280 milions d'euros en avals per fomentar la construcció industrialitzada, a més d'altres 400 milions per ajudar els proveïdors d'habitatge social. A aquest pla, se sumarà l'empresa pública Casa 47 dels milers d'immobles de la Seguretat Social que puguin destinar-se a aquesta causa.

En tercera posició, Sánchez va aventurar que les 21 mesures donaran "tranquil·litat i estabilitat" a la gent, a través de normes com la pròrroga de lloguers de fins a dos anys, així com les limitacions en les pujades de preu o l'establiment de "regles clares" sobre quan es renoven els contractes, la seva data de finalització i els casos en què el propietari pot reclamar l'habitatge.

Per últim, el combat contra l'especulació com a eix vertebrador essencial i bon causant de la crisi. En paraules de Sánchez, la regulació del lloguer de temporada i per habitacions, les limitacions en la compra d'habitatge per part de fons voltor, vincular els beneficis fiscals de les 'socimis' al lloguer assequible i l'obligació a "tributar com a negoci" dels pisos turístics emmarquen aquesta clau.

És precisament en el límit als fons voltor per on aquest dimarts el Govern va matisar que una de les novetats radicarà en una ampliació de dos anys del veto de compra d'immobles fins al 2030. Una prohibició que s'expandeix a persones jurídiques que comptin amb la condició de 'grans tenidors' per adquirir habitatges gratis o per valor inferior al 70% del mercat, la qual cosa vindrà inscrita en una societat de taxació homologada al Banc d'Espanya i independent. Un veto que s'aplicarà a habitatges en ús i edificis sobre sòl residencial. Al seu torn, es contemplen excepcions a compres que es facin per aquest valor per al mercat social o assequible "almenys" fins al 31 de desembre de 2030, sempre que s'utilitzin per a persones que precisen d'atenció sociosanitària, col·lectius vulnerables o víctimes de violència de gènere.

"El Govern no mirarà cap a una altra banda"

En les seves explicacions des de Moncloa, Sánchez va reiterar que aquesta decisió de tornar a portar a votació tots dos decrets, aquesta vegada a la Diputació Permanent, va venir justificada perquè, "quan el Congrés dóna l'esquena al que es viu al carrer i a la principal demanda dels ciutadans, el Govern no mirarà cap a una altra banda", garantint així que "es deixarà la pell fins a l'últim minut de mandat per causes que mereixen la pena", com bé és la crisi de l'habitatge.

En aquests termes, va tornar a fer una crida a les diferents forces polítiques per donar suport a les mesures per qüestió d'"humanitat" amb la ciutadania: "Aquest Govern ni tira la tovallola ni deixa tirada a la gent. No permetrem que hi hagi ni un desnonament més com el que va patir Maricarmen", en al·lusió a la veïna madrilenya desnonada a finals de setembre per estar la seva casa en propietat d'un fons d'inversió.

A causa de la convocatòria anticipada d'eleccions generals, en cas que el Congrés torni a "girar l'esquena a la ciutadania", va advocar perquè sigui el poble qui decideixi a les urnes però, fins que aquest moment arribi, el 29 de novembre, va garantir que el seu Executiu "continuarà governant, donant resposta als problemes de la gent". Així mateix, va qualificar de "raonables, necessàries i de sentit comú" les mesures subscrites en tots dos decrets i que no són fruit de la celeritat dels últims esdeveniments, sinó de "molts mesos d'anàlisi tècnica i de diàleg amb les organitzacions socials, amb el sector immobiliari, amb associacions de propietaris i inquilins i els grups parlamentaris" perquè, amb elles, "uneixen petits propietaris i inquilins i posen peu a paret als fons voltor".

Sota aquest prisma, Sánchez va reconèixer que tots dos decrets no resoldran "per si sols el problema de l'habitatge" perquè és necessari "impulsar una intervenció molt més ferma del mercat i continuar construint centenars de milers d'habitatges més, especialment habitatge públic i lloguer assequible", un repte que serà tasca del Govern que aviat es constituirà i de cara a l'horitzó pròxim.

Per la seva banda, des del soci minoritari de la coalició, Sumar, amb aquesta nova iniciativa al davant, van defensar que la votació a la Diputació Permanent resulti positiva perquè "té plena cobertura legal", segons va precisar el diputat Gerardo Pisarello. Alhora, va justificar la urgència dels decrets per la situació extraordinària actual, havent-se provat al seu torn l'emergència habitacional i per la qual s'han de donar solucions urgents per evitar que "milions de persones quedin al carrer".

En concret, aquest òrgan té 69 majories, dels quals el bloc que va donar suport al primer decret d'habitatge té una majoria de 35 escons conformada per PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i Podem; enfront dels 34 que sumen PP, Vox i Junts. El segon decret, amb la renovació automàtica del lloguer, continua sense tenir majoria en aquest òrgan, ja que el PNB també va votar en contra en el Ple del passat divendres. Precisament sobre aquest escenari de votació, el PNB va confirmar aquest dimarts el seu vot a favor del primer decret d'habitatge, però mantindrà la seva oposició al segon, el referent a la pròrroga dels lloguers.