La polèmica instrucció del jutge Juan Carlos Peinado en la causa contra Begoña Gómez fa els seus últims collets. Després que l'instructor enviés a judici per jurat popular la dona del president del Govern aquest dilluns, la Justícia encara té pendent prendre una decisió definitiva sobre un dels molts episodis protagonitzats per ell en els últims dos anys.
Es tracta de la denúncia del ministre Félix Bolaños contra Peinado per l'interrogatori que li va fer a La Moncloa el juny de l'any passat. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es reuneix aquest dimarts per decidir si dóna carpetada definitiva a les queixes del titular de Justícia. Bolaños va presentar un recurs d'alçada contra la decisió d'arxivar-les per part de la Comissió Permanent del màxim òrgan judicial, que ara haurà de decidir si l'accepta o les desestima del tot.
Les queixes del ministre van obrir diligències que el Promotor de l'Acció Disciplinària del CGPJ va proposar arxivar. Al juliol, cinc vocals de la Comissió Permanent –quatre conservadors i l'elegit a proposta de Sumar– van acceptar aquesta proposta d'arxiu. L'encarregat de la ponència, aquest dimarts, sobre la decisió final serà el vocal conservador Carlos Orga, i s'espera que es desestimi el recurs del ministre.
L'escrit del CGPJ que defensa Peinado
L'argument principal de la proposta que analitzen aquest dimarts els jutges, la que proposa rebutjar el recurs, és que el CGPJ no pot analitzar la queixa disciplinària de Bolaños, ja que els fets que denuncia formen part de la funció jurisdiccional, segons publica Eldiario.es. La resolució també nega que Peinado actués amb desconsideració ni abusés de la seva autoritat durant l'interrogatori en què li va arribar a amenaçar el ministre amb imputar-lo. De fet, Peinado va arribar a demanar al Tribunal Suprem que investigués el ministre.
També considera que el CGPJ només pot actuar a petició del tribunal superior al jutjat del magistrat, que en aquest cas seria l'Audiència Provincial de Madrid. Aquesta instància, que sí que ha corregit Peinado en multitud d'ocasions durant la instrucció, no va denunciar l'interrogatori a Bolaños. Tampoc l'intent del jutge d'imputar-lo, que va ser desestimat pel Tribunal Suprem perquè no hi havia "el més mínim suport indiciari".
Eixe argument, que defensa la proposta de donar carpetada a la denúncia del ministre, explica que la denúncia de l'Audiència -o una altra instància superior- els permet actuar quan en una resolució judicial s'empren "expressions innecessàries o improcedents, extravagants, manifestament ofensives o irrespectuoses". En aquest cas, al no haver-se produït eixa denúncia, no poden aplicar la llei del Poder Judicial. El propi Bolaños ha dit en el seu recurs que no confia que el CGPJ es corregisca a si mateix, i que quan es prenga la decisió acudirà al Suprem.
Què defensa Bolaños?
El ministre de Justícia eleva el seu xoc amb el Poder Judicial, al qual recorda que va haver de fer "la feina que corresponia al CGPJ: defensar i protegir el bon nom de la judicatura". Peinado és un dels assumptes que més divideixen l'Executiu dels jutges per la seua polèmica instrucció. Bolaños va criticar la decisió d'estos d'arxivar les seues queixes, al·legant que van actuar "bé per conservadorisme, bé per corporativisme".
També va assenyalar que la decisió es va prendre el passat 5 d'agost, un any i dos mesos després que presentara la seua primera queixa. L'interrogatori es va produir al juny de 2025, i la gravació permet comprovar com Peinado va amenaçar Bolaños en tot moment amb canviar la seua condició de testimoni a la d'investigat, com li va retreure fins i tot formes discursives com "crec que", o com li va acusar d'entorpir la investigació -que és un delicte, en ser testimoni- en contestar amb "evasives".
"No sé a què obeeix que esbose vostè un somriure", li va arribar a dir. Bolaños va denunciar la "actitud intimidatòria" de Peinado. En aquell escrit va contar que el jutge va arribar a demanar una tarima per a interrogar-lo des d'una posició superior. En el seu recurs, retrau també als jutges la tardança a comunicar l'arxiu, malgrat tractar-se d'"actuacions molt concretes, perfectament identificades i de molt senzilla comprovació". El CGPJ va rebutjar que els 427 dies que van passar des que Bolaños va denunciar fins que es va arxivar la seua queixa, foren massa.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.