Els informes desclassificats sobre l'allau de Ceuta són incorporats a la causa judicial

La investigació judicial sobre l'entrada massiva d'immigrants a Ceuta incorpora ara una peça documental especialment rellevant. La magistrada de l'Audiència Nacional María Tardón ha decidit incorporar a la causa els 40 informes, alertes i comunicacions desclassificats pel Govern sobre la crisi migratòria que va viure la ciutat autònoma a finals de juliol. La jutgessa ha reclamat, a més, al Ministeri de la Presidència una còpia autenticada de tota aquesta documentació perquè formi part formalment del procediment.

Els documents, publicats aquest dimecres a la pàgina web de La Moncloa, recullen informació elaborada entre l'1 i el 31 de juliol per organismes com el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS). L'Executiu sosté que es tracta de la documentació disponible sobre la situació de Ceuta durant aquest període i que la seva publicació permet reconstruir quina informació manejaven les diferents institucions abans i durant la crisi.

La incorporació d'aquests documents cobra especial importància perquè una de les qüestions que Tardón ja havia situat al centre de les seves indagacions era precisament la gestió de les advertències prèvies. La magistrada havia sol·licitat a les Forces i Cossos de Seguretat informació sobre les comunicacions i anàlisis disponibles abans de l'arribada massiva, amb l'objectiu de determinar què es coneixia i quina resposta es va donar a aquests avisos.

I els documents desclassificats mostren que sí que van existir advertències prèvies. Entre elles figura una comunicació del CNI del 29 de juliol dirigida a la Delegació del Govern a Ceuta en la qual s'alertava d'una crida a les xarxes socials per realitzar un "assalt per tanca i mar" l'endemà. El servei d'intel·ligència també va traslladar informació a les autoritats marroquines sobre mobilitzacions que s'estaven organitzant a les xarxes socials.

La documentació no permet concloure, tanmateix, que les autoritats espanyoles coneguessin per endavant la dimensió que finalment assoliria l'entrada. Els informes reflecteixen un increment progressiu de la pressió migratòria i diferents avisos sobre possibles intents d'entrada, però les pròpies fonts d'intel·ligència apunten que no es va arribar a anticipar la magnitud de l'operació. L'entrada massiva dels dies 30 i 31 de juliol va acabar amb més de 70.000 persones arribant a Ceuta i va provocar una situació d'emergència a la ciutat.

Un altre dels elements que haurà d'analitzar la investigació és el paper exercit per Marroc. Un informe del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) de la Policia Nacional ja havia assenyalat la possible participació de forces de seguretat marroquines en els esdeveniments. El Govern, per la seva banda, ha insistit que no hi ha proves que permetin afirmar que el Marroc va orquestar l'entrada. Els documents ara desclassificats sí que reflecteixen una actuació considerada passiva per part de les forces marroquines durant la crisi, encara que aquest extrem haurà de ser valorat en el marc de la investigació judicial.

Amb la incorporació dels 40 documents, Tardón disposa ara d'una nova font d'informació per reconstruir la cadena d'avisos i decisions que va precedir l'allau. La investigació haurà de determinar, entre altres qüestions, si les alertes van arribar als organismes adequats, quines mesures es van adoptar després de rebre-les i si van existir errors en la valoració d'una amenaça que finalment va adquirir una dimensió extraordinària.